Elena Mandroux

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaElena Mandroux
Helene Mandroux.jpg
Elena Mandroux l'any 2009 Modifica el valor a Wikidata
Nom original(fr) Hélène Mandroux Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1r desembre 1940 Modifica el valor a Wikidata (80 anys)
Montpeller (França) Modifica el valor a Wikidata
Alcalde de Montpeller
22 abril 2004 – 4 abril 2014
Conseller regional del Llenguadoc-Rosselló
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Montpeller Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióPolítica Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Socialista de França Modifica el valor a Wikidata
Premis

Elena Mandroux, en occità, o Hélène Mandroux-Colas, en francès, (Montpeller, 1 de desembre de 1940) és una política socialista i metgessa. Fou alcaldessa de Montpeller des de 2004 fins al 2014.[1]

Carrera professional[modifica]

Filla d'un pilot i d'una advocada, Hélène Mandroux va estudiar a l'institut Clemenceau de Montpeller i després va ingressar a la Facultat de Medicina.[2]

El 1968 es va convertir en anestesista-reanimadora a la clínica Parc de Castelnau-le-Lez i el 1975 va començar a treballar de metge de família a La Paillade, Montpeller. El 1981 va esdevenir presidenta regional de l'Associació Francesa de Dones Metges (AFFM) i des de 1989 en fou la Presidenta d'Honor.[1] Es jubilà al 2006.[2]

Carrera política[modifica]

Hélène Mandroux es va unir al Partit Socialista el 1982. Va ser escollida per formar part del consell municipal a les eleccions del 1983.[3] Fou delegada per als drets de les dones, tinent d'alcalde responsable de finances, i el 1992 va ser elegida diputada de Llenguadoc-Rosselló (1992-2004).[2]

Quan Georges Frêche va ser elegit president del consell regional del Llenguadoc-Rosselló el 2004, la va nomenar per succeir-lo com a cap de l'ajuntament, càrrec que assumí el 22 d'abril de 2004.[3] Reelegida a les urnes en successives convocatòries electorals, fou alcaldessa fins al 2014, en què no optà a la reelecció.[4][5]

Publicacions[modifica]

  • 2010: Maire courage. Les vérités d'Hélène Mandroux - Entretiens avec Jean Kouchner (Pròleg de Martine Aubry)[6][7]
  • 2016: Ce que je n'ai pas eu le temps de vous dire. Ed. Chabot du Lez.[8]

Distincions[modifica]

  • Cavaller de la Legió d'Honor (2015).[9]
  • Premi Pierre Guénin contra l'homofòbia 2011; essent Hélène Mandroux la primera política a obtenir aquesta distinció.[10]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 «Hélène MANDROUX» (en francès). Midi Libre, 01-01-2014. [Consulta: 10 octubre 2020].
  2. 2,0 2,1 2,2 Jacques Molénat, La pacificatrice, L'Express, 18 janvier 2007
  3. 3,0 3,1 Gérard Davet, « Hélène Mandroux, une émancipation progressive », Le Monde, 10 février 2010
  4. «Hélène Mandroux réélue maire de Montpellier à 67 ans» (en francès). La Dépêche, 17-03-2008. [Consulta: 10 octubre 2020].
  5. Belmont, Claude. «Municipales: Ayrault annonce le forfait de Mandroux à Montpellier» (en francès), 03-12-2013. [Consulta: 10 octubre 2020].
  6. «Georges Frêche: le livre d'Hélène Mandroux ne sera pas retiré des ventes» (en francès). [Consulta: 10 octubre 2020].
  7. «Maire courage» (en francès). Au diable Vauvert, 28-10-2010. [Consulta: 10 octubre 2020].
  8. «Qu'est-ce qu'Hélène Mandroux n'a pas eu le temps de nous dire ?» (en francès). Franceinfo. Occitanie, 20-05-2016. [Consulta: 10 octubre 2020].
  9. «Légion d'honneur: Hélène Mandroux et Pierre Soulages parmi les promus de Pâques» (en francès). Midi Libre, 05-04-2015. [Consulta: 10 octubre 2020].
  10. Barzic, Frédéric Le. «Le Prix Pierre Guénin contre l'homophobie 2011 est remis à Hélène Mandroux» (en francès), 20-05-2011. [Consulta: 10 octubre 2020].
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Elena Mandroux