Eliahu Inbal

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaEliahu Inbal
EliahuInbal.jpg
Fotografia d’Eliahu Inbal
Biografia
Naixement 16 de febrer de 1936
Jerusalem (Palestina)
  Director musical Orquestra Filharmònica Txeca

2009 – 2011
← Zdeněk Mácal TradueixJiří Bělohlávek →
Dades personals
Nacionalitat Israel Israel
Educació Conservatoire de Paris
Acadèmia de Música i Dansa de Jerusalem
Activitat
Camp de treball Arts escèniques
Ocupació Director d'orquestra
Gènere artístic Música clàssica
Professors Paul Ben-Haim, Sergiu Celibidache i Franco Ferrara
Orquestra Simfònica de la Ràdio de Frankfurt

IMDB: nm1224076 Musicbrainz: a34fb252-833a-4fee-b53a-892428ad91d7 Songkick: 250838
Modifica les dades a Wikidata

Eliahu Inbal (Jerusalem, Palestina, 16 de febrer de 1936) és un director d'orquestra israelià.

Estudià al Conservatori de Jerusalem, en el de París amb Louis Fourestier i en l'Accademia Chigiana de Siena amb Sergiu Celibidache. El 1963 guanyà el Premi Guido Cantelli de La Scala de Milà.

Dos anys més tard, debutà amb l'orquestra d'aquest teatre i amb la Filharmònica de Londres. El 1969, dirigí la seva primera òpera, Don Carlo de Giuseppe Verdi, a Verona.

El 1974, fou nomenat director de l'orquestra simfònica de la Ràdio de Frankfurt i des de 1985 és director del Teatre La Fenice de Venècia.

Ha estrenat L’ensorrament de la casa Usher de Claude Debussy, i ha gravat obres de Txaikovski i altres autors amb l'Orquestra de l'Òpera de Montecarlo.

Discografia seleccionada[modifica]

  • Béla Bartók; El castell de Barbablava amb Struckmann, Szendrenyi i la Simfònica de la Ràdio de Frankfurt
  • Hector Berlioz: Simfonia fantàstica, amb la Simfònica de la Ràdio de Frankfurt
  • Anton Bruckner: Simfonies 0 a 9, amb la Simfònica de la Ràdio de Frankfurt
  • Gustav Mahler: Das lied von der Erde, amb Schreier, van Nes i la Simfònica de la Ràdio de Frankfurt
  • Gustav Mahler: Simfonia núm. 2 (Resurrecció), amb Donath i Soffel i la Simfònica de la Ràdio de Frankfurt
  • Giacomo Puccini: Missa de Glòria, amb Hollweg, Lövaas i la Simfònica de la Ràdio de Frankfurt
  • Aleksandr Skriabin: Poema de l'extasi, amb la Simfònica de la Ràdio de Frankfurt

Bibliografia[modifica]