Elionor d'Anglaterra

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Per a altres significats, vegeu «Elionor d'Anglaterra (desambiguació)».
Infotaula de personaElionor d'Anglaterra
EleonoraofEngland.jpg
Biografia
Naixement 13 octubre 1162
Domfront
Mort 31 octubre 1214 (52 anys)
Burgos
Lloc d'enterrament Monestir de Santa María de Las Huelgas
Activitat
Ocupació Consort
Altres
Títol Princesa i reina consort de Castella
Família Plantagenet
Cònjuge Alfons VIII de Castella
Fills Berenguera de Castella
Urraca de Castella i d'Anglaterra
Blanca de Castella i d'Anglaterra
Elionor de Castella i d'Anglaterra
Enric I de Castella
Sancho de Castilla Tradueix
Sancha de Castilla Tradueix
Ferdinand of Castile Tradueix
Mafalda de Castilla Tradueix
Constanza de Castilla Tradueix
Pares Enric II d'AnglaterraElionor d'Aquitània
Germans Joana d'Anglatèrra Tradueix, Matilda d'Anglatèrra Tradueix, Alix de França, Maria de França i d'Aquitània, William Longespée, 3rd Earl of Salisbury Tradueix, Joan sense Terra, Geoffrey Tradueix, Enric II el Jove, Geoffroi II de Bretanya, Ricard Cor de Lleó, Guilhèm IX, Comte de Peitieus Tradueix i Morgan

Escut d'armes Elionor d'Anglaterra
Modifica les dades a Wikidata

Elionor d'Anglaterra o Elionor Plantagenet (Falaise, França, 1162 - Burgos, 1214) fou princesa d'Anglaterra i reina consort de Castella (1177-1214). Fou germanastra maternal de Marie de Xampanya i Àlix de França, fills ambdós del primer matrimoni de la seva mare amb Lluís VII de França. Així mateix era germana d'Enric, el rei jove, Matilde d'Anglaterra, Godofred II de Bretanya i dels reis Ricard I d'Anglaterra i Joan I d'Anglaterra.

Va néixer el 13 d'octubre de 1162 al castell de Domfront, a la Normandia, França, i fou la segona filla d'Enric II d'Anglaterra i de la seva dona, Elionor d'Aquitània.

Núpcies i descendents[modifica]

El 1170 amb vuit anys la prometeren amb Alfons VIII de Castella, amb qui es casà el 21 de setembre de 1177 a la catedral de Burgos. Aquest matrimoni es realitzà per tal d'assegurar la frontera dels Pirineus. D'aquest matrimoni tingueren 11 fills:

La seva filla Elionor, casada amb el comte-rei d'Aragó, fou la que heretà la influència política de la seva mare, regnant al costat del seu marit.

Elionor persuadí la seva filla Berenguera de casar-se amb el rei de Lleó en interès de la pau. Quan Alfons VIII de Castella va morir, Elionor estava tan enfonsada que no pogué presidir l'enterrament del seu marit. La seva filla Berenguera fou la que va presidir la cerimònia. Elionor llavors va caure malalta i morí el 31 d'octubre de 1214, tan sols vint-i-vuit dies després del seu marit, sent enterrada al Monestir de Las Huelgas, prop de Burgos.


A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Elionor d'Anglaterra Modifica l'enllaç a Wikidata