Elisa Arimany i Brossa
  | |
| Nom original | (ca) Elisa Arimany Brossa |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | 7 març 1933 Sant Vicenç de Castellet (Bages) |
| Mort | 29 novembre 2023 (90 anys) |
| Dades personals | |
| Formació | Escola Massana Escola Industrial d'Arts i Oficis |
| Activitat | |
| Ocupació | escultora, ceramista |
| Ocupador | Gres Catalan |
| Moviment | Art abstracte |
| Lloc web | elisaarimany.blogspot.com.es |
 | |
Elisa Arimany i Brossa (Sant Vicenç de Castellet, 7 de març de 1933 - 29 de novembre de 2023) va ser una escultora i ceramista catalana.[1][2] Arimany va pertànyer a la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi.[3]
Biografia[modifica]
La família d'Arimany tenia un negoci de construcció, on l'Elisa passava l'estona entre plànols i material d'obra.[4] Va passar l'adolescència a Manresa, on estudiava i on va rebre les primeres classes de pintura i dibuix.[5] Va formar-se a l’Escola Massana i l’Escola Industrial de Sabadell.[6] Després de contraure matrimoni amb Ramon Sugrañes (1927-2003)[7] -amb qui tindria cinc fills-[8] va establir-se a Cerdanyola del Vallés.[9] Va iniciar-se en el sector de la ceràmica en el taller de Rosa Gres, que pertanyia a la família del seu marit.[6] Allà va poder innovar amb esmalts ceràmics propis.[9] No va ser fins a finals dels anys setanta que Arimany va dedicar-se plenament a la carrera artística.[6]
Les creacions d'Arimany acostumen a seguir patrons rectilinis i empren materials molt diversos, destacant-ne metall, pedra, argila, paper i fang.[10] Es poden trobar obres seves a diversos parcs de Nova York i Miami. Va estar molt vinculada a Cerdanyola del Vallès, municipi al qual va cedir alguna de les seves obres. És el cas de Diàleg, al Museu d'Art de Cerdanyola; o el Monument a Europa, al Parc Tecnològic del Vallès.[6] També destaquen obres com Contrapunt, a la seva vila natal; o Daltabaix, a Manresa.[8] Al marge de la seva faceta artística, també va ser una coneguda activista cultural.[6]
- Obres d'Elisa Arimany
-
-
-
-
.jpg)
.JPG)
Premis i reconeixements[modifica]
L'any 2002 va rebre el guardó Cerdanyolenca de l'Any.[11] La sala d'exposicions de la Biblioteca Central d'aquest mateix municipi, va ser batejada amb el nom de l'escultora.[11]
Referències[modifica]
- ↑ Parcerisas, Pilar. «Elisa Arimany i la força d'una idea». El Temps de les Arts, 28-04-2022. [Consulta: 26 abril 2023].
- ↑ «Mor Elisa Arimany, l’artista contemporània més rellevant de Cerdanyola». Cerdanyola al dia, 30-11-2023 [Consulta: 30 novembre 2023].
- ↑ «Arimany i Brosa, Elisa». Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi. [Consulta: 26 abril 2023].
- ↑ Heller, Nancy G. «The Art of Elisa Arimany» (en anglès americà). Sculpture. International Sculpture Center, 01-09-1998. [Consulta: 11 novembre 2023].
- ↑ Concurs escultura nou hospital Fundació Institut Guttmann, 2000, pàg. 61.
- ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 6,4 «L'obra d'Elisa Arimany pren rellevància amb l'edició del catàleg de la seva obra». Ajuntament de Cerdanyola del Vallès, 13-12-2021. [Consulta: 11 novembre 2023].
- ↑ Sugrañes, 2021, p. 7.
- ↑ 8,0 8,1 Mata i Riu, Toni. «El compromís artístic d´Elisa Arimany puja a Montserrat». Regió 7, 17-02-2017. [Consulta: 11 novembre 2023].
- ↑ 9,0 9,1 Sugrañes, 2021, p. 10.
- ↑ Sugrañes, 2021, p. 12-14.
- ↑ 11,0 11,1 «Mor Elisa Arimany, l’artista que feia dialogar els materials amb veu humana». Cerdanyola Info, 29-11-2023. [Consulta: 30 novembre 2023].
Bibliografia[modifica]
- Sugrañes, Marta. Elisa Arimany. Obra 1977-2009, 2021. ISBN 978-844-09-33608-1.
- Bastardes, Teresa; Cendoya, Isabel; Fernández del Moral, Isabel. Dones x Disseny x Dones. Barcelona: Museu del Disseny de Barcelona, 2023, p. 38.
Vegeu també[modifica]
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Elisa Arimany i Brossa |
- Vídeo: La força d'una idea. Elisa Arimany al Museu de Montserrat.
- Vídeo: Elisa Arimany, Escultura Ceràmica
- «Elisa Arimany». Colección Escultura Contemporánea. Renfe, 25-03-2010. Arxivat de l'original el 2010-03-25.