Elisabet de Burgh
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | c. 1284 Dunfermline (Escòcia) |
| Mort | 27 octubre 1327 (42/43 anys) Cullen (Escòcia) |
| Sepultura | abadia de Dunfermline |
| Dades personals | |
| Religió | Catolicisme |
| Família | |
| Família | House of Burgh (en)  |
| Cònjuge | Robert I d'Escòcia (1302, 1302 (Gregorià)–) |
| Fills | David II d'Escòcia, Maud Bruce, Margaret Bruce, John Bruce |
| Pares | Richard Óg de Burgh, 2nd Earl of Ulster i Margery de Burgh (en) |
| Germans | Edmond de Burgh (en) , John de Burgh (en) i Maud de Burgh (en) |
Elisabet de Burgh (en anglès Elizabeth de Burgh, Dunfermline, 1289 – Cullen, 27 d'octubre de 1327) va ser la segona esposa de Robert I d'Escòcia (Robert Bruce)
Biografia[modifica]
Elisabet era filla del poderós Richard Óg de Burgh, II comte de d'Ulster i de la seva esposa Margarite de Burgh (morta el 1304). El seu pare era un amic proper del rei anglès; Eduard I d'Anglaterra.
Elisabet probablement va conèixer a Robert I d'Escòcia a la cort anglesa, i es van casar el 1302 a Writtle, prop de Chelmsford al comtat d'Essex. En Robert i l'Elisabet van ser coronats com a rei i reina dels escocesos a Scone el 27 de març de 1306. Aquesta coronació va tenir lloc en desafiament a les pretensions angleses d'obtenir la sobirania sobre Escòcia, i el nou rei va enviar a l'Elisabet, amb altres membres de la família, al castell de Kildrummy per seguretat, sota la protecció del seu germà Nigel (de vegades conegut com a Niall).
Després de la derrota dels escocesos en la batalla de Methven del 19 de juny de 1306, els anglesos van assetjar el castell que tenia a aquest grup real. El lloc finalment va aconseguir tenir èxit quan els anglesos van subornar a un ferrer amb «tot l'or que pogués portar-se» per incendiar el magatzem de gra. Els vencedors van penjar i van decapitar a Nigel Bruce, juntament amb tots els homes del castell. Van empresonar a la germana de Bruce; Maria i Isabella MacDuff, comtessa de Buchan en gàbies de fusta erigides en les parets dels castells de Berwick i Roxburg i van enviar a la filla de deu anys de Bruce, Marjorie Bruce a un convent. A causa de l'escàs desig d'Eduard d'enutjar al comte de l'Ulster, Elisabet va quedar en arrest domiciliari a Anglaterra.
Va ser retinguda des d'octubre de 1306 fins a juliol de 1308 a Burstwick-in-Holderness, Yorkshire i després transferida a Bisham Manor, Berkshire fins al març de 1312. Des d'allí, va ser traslladada al castell de Windsor fins a l'octubre de 1312, abadia de Shaftesbury, Dorset fins al març de 1313, abadia de Barking, Essex fins al març de 1314 i al castell de Rochester, Kent fins al juny de 1314. Després de la batalla de Bannockburn, va ser traslladada a York mentre tenien lloc negociacions per a intercanvi de presoners. A York, ella va tenir audiència amb el rei Eduard II d'Anglaterra. Finalment, al novembre de 1314, va ser traslladada a Carlisle just abans de l'intercanvi i el seu retorn a Escòcia.
Ella no aprovava la rebel·lió del seu espòs: ho va descriure a ell i els seus seguidors per comportar-se «com a nens, jugant a ser reis i reines».[1]
Elisabet va donar a llum a dos fills i dues filles: Joan, Matilde, Margarita i David (el futur rei David II d'Escòcia). Isabel va morir el 27 d'octubre de 1327 al castell de Cullen (Banffshire) i està enterrada a Dunfermline. El seu espòs va morir 20 mesos després.
| Nom | Naixement | Mort | Notes |
|---|---|---|---|
| Margaret | 30 de març de 1346
in childbirth |
Casada amb William de Moravia, 5º comte de Sutherland i va tenir un fill, John, que va morir a vint anys de la mort negra. | |
| Matilda | 30 juliol de 1353 | Casada amb Thomas Isak / Isaac i va tenir dues filles, Joanna (esposa de John Gallda MacDougall) i Catherine. | |
| David | 5 de març de 1324 | 22 de febrer de 1371 | Rei dels escocesos (1329 — 1372). Casat amb Joan de la Torre, sense descendència. |
| John | Hereu de la Corona d'Escòcia | ||
Referències[modifica]
- ↑ Mortimer, Ian, The Greatest Traitor.
Vegeu també[modifica]
Enllaços externs[modifica]
- Biografía (anglès)