Elisabet de Romania
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 12 octubre 1894 castell de Peleș (Romania) |
| Mort | 14 novembre 1956 (62 anys) Canes (França) |
| Sepultura | Sigmaringen |
| Dades personals | |
| Religió | Església ortodoxa |
| Altres | |
| Títol | Princesa de Romania Duquessa Reina Princesa hereva Princesa Reina consort de Grècia |
| Família | Casa de Hohenzollern-Sigmaringen (línia de Romania) |
| Cònjuge | Jordi II de Grècia (1921, 1921–1935) |
| Pares | Ferran I de Romania i Maria del Regne Unit |
| Germans | Carles II de Romania, Maria de Romania, Nicolau de Romania, Ileana de Roumanie i Prince Mircea of Romania |
 | |
 | |
Elisabet de Romania (Castell de Peleș - Sinaia 1894 - Cannes 1956), reina de Grècia (1922-1924).[1][2]
Nascuda princesa de Romania era filla del rei Ferran I de Romania i de la princesa Maria del Regne Unit. Era neta per part de pare del príncep Leopold de Hohenzollern-Sigmaringen i de la princesa Antònia de Portugal mentre que per part de mare ho era del príncep Alfred del Regne Unit i de la gran duquessa Maria de Rússia.[3]
De caràcter difícil i reservat[4] contragué matrimoni amb el príncep i futur rei Jordi II de Grècia el 1921 a Bucarest.[3] Un matrimoni concertat entre les dues mares del contraient, la reina Maria de Romania[5] i la reina Sofia de Prússia. El matrimoni s'establí a Atenes, arribant l'any 1922 a convertir-se en monarques. L'exili iniciat l'any 1924 significà la separació del matrimoni, ella retornà a Bucarest i ell s'establí a Londres. La cort romanesa facilità el divorci l'any 1935. La parella no tingué descendència.
Elisabet es convertí en primera dama de Romania arran de la mort de la seva mare la reina Maria l'any 1940. Amb l'entrada de les tropes soviètiques a Romania el 1945 col·laborà amb els soviètics en contra del seu nebot el rei Miquel I de Romania.[6] Creà junt amb els soviètics un holding d'empreses dedicades a la compra de propietats rurals. L'any 1948 amb la caiguda de la monarquia fugí de Romania i s'establí a Canes. On morí el 1956 acompanyada del seu amant a qui havia titulat príncep de Hohenzollern.[7]
Referències[modifica]
- ↑ Mandache, Diana. «Lost in the Myths of History: Princess Elisabeta of Romania», 01-10-2011. [Consulta: 7 maig 2022].
- ↑ «Portrait. Elisabeth de Roumanie, reine de Grèce». Arxivat de l'original el 2016-03-05. [Consulta: 7 maig 2022].
- ↑ 3,0 3,1 Eilers, Marlene A. Queen Victoria's Descendants (en anglès). Baltimore, Maryland: Genealogical Publishing Co., 1987, p. 163.
- ↑ Besse, Jean-Paul. Ileana, l'archiduchesse voilée. Versailles: Via romana, 2010. ISBN 978-2-916727-74-5.
- ↑ Pakula, Hannah. The last romantic : a biography of Queen Marie of Roumania.. Londres: Phoenix Giants, 1996. ISBN 1-85799-816-2.
- ↑ Mateos Sáinz de Medrano, Ricardo. La familia de la reina Sofía : la dinastía griega, la Casa de Hannover y los reales primos de Europa. 1. ed. Madrid: La Esfera de los Libros, 2004. ISBN 84-9734-195-3.
- ↑ «The Chinese Sign Manual». Scientific American, 14, 360supp, 25-11-1882, pàg. 5744–5744. DOI: 10.1038/scientificamerican11251882-5744bsupp. ISSN: 0036-8733.
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Elisabet de Romania |