Elisabet de Wied

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaElisabet de Wied
Queen Elizabeth of Romania.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement29 desembre 1843 Modifica el valor a Wikidata
Castell de Monrepos Modifica el valor a Wikidata
Mort2 març 1916 Modifica el valor a Wikidata (72 anys)
Bucarest (Regne de Romania) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCatedral de Curtea de Arges
Curtea de Argeș Modifica el valor a Wikidata
Reina consort de Romania
15 març 1881 – 10 octubre 1914 Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióLuteranisme Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballPoesia Modifica el valor a Wikidata
OcupacióPoeta, escriptora, traductora, novel·lista i dramaturga Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Nom de plomaCarmen Sylva Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolReina consort Modifica el valor a Wikidata
FamíliaWied Modifica el valor a Wikidata
CònjugeCarles I de Romania (1869–1914) Modifica el valor a Wikidata
ParellaEduard VII del Regne Unit Modifica el valor a Wikidata
FillsPrincesa Maria de Romania Modifica el valor a Wikidata
ParesHermann, Príncep de Wied Modifica el valor a Wikidata  i Maria de Nassau Modifica el valor a Wikidata
GermansGuillem, príncep de Wied Modifica el valor a Wikidata
Premis
Signatura
Elisaveta of Romania - signature.png Modifica el valor a Wikidata

Musicbrainz: e0ccd15f-c350-4d5e-8868-1f1148e59a5e Discogs: 4125074 IMSLP: Category:Sylva,_Carmen Find a Grave: 7989388 Modifica el valor a Wikidata

Elisabet de Wied (Castell de Monrepos i Neuwied, 29 de desembre de 1843 Bucarest, 2 de març de 1916) va ser reina de Romania, pel seu matrimoni amb Carles I de Romania, i escriptora, coneguda pel seu nom de ploma Carmen Sylva.[1]

Va escriure en alemany, en francès i en romanès diverses obres de poesia, novel·les i narracions. Entre les seves obres destaquen Safo (1880) i Unter der Blume (‘Sota la flor’, 1903), de caràcter romàntic, i el recull de llegendes Rumänische Dichtungen (‘Poesies romaneses', 1881).[2] De fama extravagant, va mantenir amistat amb l'emperadriu Sissí i va ser pionera en la defensa dels drets de la dona.[1]

Reconeixent el talent del jove músic George Enescu, li va oferir durant anys una habitació en un racó íntim del Castell de Peleș, on podia estudiar i compondre. Enescu també era sovint convidat per la reina a oferir recitals al Palau.[3]

Castell de Monrepos, a Neuwied, esdevingut avui un centre de recerca arqueològica i un museu

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Elisabet de Wied
  1. 1,0 1,1 «Wied, Isabel de» (en castellà). El libro durmiente, 14-04-2020. [Consulta: 26 gener 2021].
  2. «Elisabet de Wied». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. «Casa Memorial George Enescu» (en romanès). [Consulta: 7 agost 2021].