Elisabeth Hevelius

De Viquipèdia
Infotaula de personaElisabeth Hevelius
Elisabetha Hevelius 1673.png
Modifica el valor a Wikidata
Nom original(pl) Elżbieta Heweliusz Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement17 gener 1647 Modifica el valor a Wikidata
Gdańsk Modifica el valor a Wikidata
Mort22 desembre 1693 Modifica el valor a Wikidata (46 anys)
Gdańsk Modifica el valor a Wikidata
SepulturaGdańsk Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióastrònoma Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeJohannes Hevelius Modifica el valor a Wikidata

Elisabeth Hevelius, també coneguda com a Catherina Elisabetha Koopman Hevelius (Gdańsk -aleshores Danzig-, Polònia, 17 de gener de 1647 - íd. 22 de desembre de 1693) fou una astrònoma polonesa, coneguda com la "mare de la topografia lunar".[1][2]

Un gran interès per l'astronomia va portar Elisabetha, quan encara era molt jove, a apropar-se a Johannes Hevelius, un comerciant i astrònom de renom internacional que vivia a la mateixa ciutat i que disposava a casa seva d'un observatori. D'altra banda, ella havia adquirit bons coneixements de matemàtiques, especialment de càlcul, i de llatí, llengua amb què s'escrivia amb altres científics.[1]

Elisabetha Koopman es va casar, als setze anys, amb Johannes Hevelius, aleshores vidu, trenta-sis anys més gran que ella i van treballar junts en l'observatori privat que es van construir –amb un telescopi obert de 150 peus (45.72 m) de longitud focal– i que es cremaria anys després en un incendi. El seu objectiu era redactar un catàleg amb les taules de les òrbites planetàries de Kepler. El matrimoni va observar i descriure les taques solars, va cartografiar la lluna, descrivint la libració lunar a Selenographia (1647), va descobrir quatre cometes i començà a elaborar un catàleg d'estrelles.[1][3]

A la mort del marit, ella va continuar les observacions en solitari i va escriure i publicar tres obres més: Stellarum Fixarum (1687), Firmamentum Sobiescianum sive Uranographia (1690) i Prodromus astronomiae (1690), que incloïa un catàleg d'estrelles i un atles de constel·lacions explicant la posició exacta de més de mil cinc-centes estrelles i la tecnologia per a crear el catàleg amb l'ús del sextant i el quadrant, sense haver utilitzat cap telescopi. Les observacions del catàleg, fetes a ull nu, eren tan precises que van ser les usades per a la confecció d'esferes celestes fins a l'aparició dels telescopis comercials al segle xviii.[4][2][5]

Cultura[modifica]

La vida d'Elisabeth Hevelius va inspirar la novel·la The Star Huntress (2006).

Amb el seu nom i en honor seu es va anomenar el planeta menor 12625 Koopman i el cràter Corpman a Venus.

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 O'Connor, J.J.; Robertson, E.F. «Elisabetha Koopman - Biography» (en anglès). School of Mathematics and Statistics University of St Andrews, Scotland, desembre 2008. [Consulta: 13 novembre 2021].
  2. 2,0 2,1 «Catherina Elisabetha Koopman Hevelius, la madre de los mapas lunares». Facultad de Ciencia y Tecnología (ZTF-FCT) de la Universidad del País Vasco, 22-12-2013. [Consulta: 31 maig 2015].
  3. Razkin, Uxue. «Elisabetha Koopman Hevelius: la primera astrónoma que se asomó al cielo» (en castellà). Mujeres con ciencia, 13-02-2020. [Consulta: 13 novembre 2021].
  4. Levi-Montalcini, Rita. Las pioneras: las mujeres que cambiaron la sociedad y la ciencia desde la Antigüedad hasta nuestros días. Barcelona: Crítica, 2011, p. 27. ISBN 9788498922226. 
  5. Nick Kanas, Star Maps: History, Artistry, and Cartography, Springer Praxis Books, 2012. (anglès)

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Elisabeth Hevelius