Elisabetta de Gambarini

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaElisabetta de Gambarini
Gambarini.gif
Elisabetta de Gambarini, 1748
Biografia
Naixement 7 setembre 1730
Londres
Mort 9 febrer 1765 (34 anys)
Londres
Activitat
Ocupació Directora d'orquestra, cantant, cantant d'òpera, compositora i pianista
Tipus de veu Soprano
Instrument Orgue, orgue i clavicèmbal
Modifica dades a Wikidata

Elisabetta de Gambarini, nascuda a Holles Street, Anglaterra, el 7 de setembre de 1731, fou una compositora anglesa, mezzosoprano, organista, clavecinista, pianista, directora d'orquestra i pintora del segle XVIII.

La música d'Elisabetta es classifica entre el període del barroc tardà i el classicisme. Fou la primera dona compositora a Gran Bretanya a publicar una col·lecció de música per a teclat. Morí a l’edat de 33 anys a Londres el 9 de febrer de 1765.

Vida[modifica]

Filla de nobles, Charles Gambarini, conseller del Landgrave d'Hesse-Kassel i noble de Lucca, Itàlia, i Joanna (Giovanna Paula) Stradiotti de Dalmàcia.

Elisabetta fou la tercera de quatre fills, però fou l'única germana que pogué sobreviure fins a l’edat de la maduresa.

Es va casar el 20 de març de 1764 amb Etienne Chazal a St. Martin a Fields.

Sent la senyora Chazal tan sols pogué donar un concert, ja que va morir menys d'un any després del seu casament.

Fou enterrada al St. James, Westminster. Fou més tard, però, quan la seva mare va revelar que Elisabetta havia tingut una filla, Giovanna Georgiana Chazal. Es creu que van morir les dues en el part, fet molt comú durant aquest temps (no se sap amb prou certesa).

Formació musical[modifica]

En venir d’una família noble, va poder gaudir de la possibilitat de rebre instrucció musical des de ben petita, sota la guia d'un mestre de música.

Durant un dels seus concerts benèfics, va demanar la partitura de Francesco Geminiani del Bosc Encantat (The Inchanted Forest), per aquesta raó es creu que va poder estudiar amb Francesco Geminiani.

I és que durant el període clàssic el nombre de dones que participaven en la creació de la música nacional va augmentar significativament a causa de la popularitat de cantar i tocar el piano, i també perquè la classe mitjana estava en expansió.

La música va ser considerada un èxit social per a les dones, que reflectien la gentilesa de la família. Fou un mitjà d’omplir el temps lliure i, en el cas d'una dona jove, era atractiu per a l'adquisició d'un marit.

Com a cantant[modifica]

Elisabetta va començar la seva carrera cantant en l’Occasional Oratiorio de Handel (1746-1747). També va actuar com la primera dona israelita en la primera actuació de Judas Maccabaeu (1747) i Josep i els seus germans (1747). El seu nom també apareix en interpretacions de Samson i el Messies de Handel; però, les dates exactes en són desconegudes.

Com a compositora[modifica]

El 1748, gràcies a la reputació que havia aconseguit, Elisabetta va dur a terme el seu propi concert benèfic. Ella cantava i tocava les pròpies composicions amb òrgan.

Fou la primera dona compositora a Gran Bretanya a publicar una col·lecció de música per a teclat.

  • També va publicar en la seva adolescència, Six Sets of Lessons for the Harpsichord ('sis conjunts de lliçons per a clavicordi'): són composicions a dues veus (excepte March in Sonata IV, que és a tres veus)
  • Més tard, al 1750, va publicar Lessons for the Harpsichord Intermix’d with Italian and English Songs, dedicat al príncep de Gal·les. Són peces curtes, les lletres de les quals es basen en lliçons morals o al·lusions clàssiques.
  • Més tard es va publicar XII English & Italian Songs for a German flute and Thorough Bass.
  • Opera III el 1750, composta principalment per vent en fusta.
  • War March
  • Victory for voice and organ
  • Forest Scene for horns and timpani
  • Tho Mars, Still Friends to France
  • The Friendly Wish
  • Forgive Ye Fair
  • Honour, Riches, Marriage-Blessing from The Tempest
  • Overture for French Horns
  • Overtures
  • Organ concertos
  • Solos for piano and violin
  • Ode for chorus

El seu estil d'escriptura era simple, sense complicacions, molts cops destaca per ser enèrgica i atractiva.

La seva música tenia molts subscriptors, entre ells destaquen molts músics de renom, com G. F. Handel i Francesco Geminiani, així com ducs, advocats, barons, senyors o capitans.

Actualment, en el petit volum Women Composers for the Harpsichord de Barbara Harbach, apareixen tres obres d’Elisabetta de Gambarini, juntament amb algunes peces de les compositores Marianne Martínez i Marianna d'Auenbrugg.

Dones en la música[modifica]

Fins aleshores, les dones tenien l'obligació de quedar-se a casa treballant en les seves feines, mentre la figura masculina treballava. Així i tot, a partir del segle XVII, se'ls va permetre la música a les dones, sempre des d'una perspectiva de segon pla, és a dir, interpretacions domèstiques.

A partir d'aquest moment, la classe social de les dones que componen música va anar evolucionant:

Mentre que les dones nobles del segle XVII van escriure cançons senzilles per a les seves famílies i amics, les filles dels músics i compositors van començar a poc a poc a compondre en gèneres més ambiciosos: la cantata sacra i secular, òpera, ballet, òpera còmica, i fins i tot oratori.

A més, és important destacar que, per a les dones, la música era un mèrit dissenyat per atraure un espòs i servir a la família i amics, i no una carrera artística.

Les dones, especialment, destacaven al piano, perpetuant una tradició d'interpretació al teclat per al propi plaer i l'aliè que es remuntava al segle XVI.

Cal afegir que el piano es va convertir en el centre musical de la vida casolana després de millorar el seu preu i característiques (pianos verticals). El pianista podia expressar un pensament musical complet gairebé tan bé com una orquestra sencera i fins i tot de manera més personal.

Solia destacar la música per a dos intèrprets en un mateix piano. El duo va ser molt popular, ja que es podia gaudir amb la família (germans, matrimoni, pares-fills...) treballant així una estructurada intimitat física i mental.

El lied també va atreure moltes dones compositores. Des de la seva creació, constituïa un tipus de música de cambra en un entorn domèstic, un entorn on les dones havien estat acceptades com a intèrprets. A diferència del concert públic, les grans òperes, la música sacra i l'orquestra, que estaven prohibides a les dones.

No se sap amb certesa si Elisabetta de Gambarini va compondre lieder; no obstant això, sí que se sap que altres compositores com Corona Schröter i Maria Theresia Paradis van ser compositores de lieder.

Recull d’obres[modifica]

Lessons_for_the_Harpsichord_.

Bibliografia[modifica]

  • Bowers, Jane & Tick, Judith. Women Making Music, The Western Art Tradition 1150-1950. Urbana and Chicago: University of Illinois Press, 1986.
  • Briscoe, James R. A Biography Dictionary of Actor, Actresses, Musicians, Dancers, Managers & Other Stage Personnel in London 1660-1800. Music Library Association, Inc., 56, 4 (2000): 1014.
  • Dees, Pamela Youngdahl. An annotated catalog of available intermediate-level keyboard music by women composers born before 1900. D.M.A. dissertation, University of Miami, 1998.
  • Gambarini, Elisabetta de. Six sonatas for harpsichord or piano. Pullman, WA: Vivace Press, 1994.
  • Gelbart, Nina Rattner. The King's Midwife A History of Madame du Coudray. Berkley and Los Angeles, California : University of California Press, 1998.
  • Gowen, Bradford. New Music for Performance: Six Sonatas for Harpsichord or Piano by Elisabetta De Gambarini; Six Lessons by Elizabeth Harden. Edited by Barbara Harbach. Piano & Keyboard, January/February 1996, 51. Accessed *May 3, 2016.
  • Jezic, Diane P. Women Composers. New York: The Feminist Press at The City University of New York, 1988.
  • Mathiesen, Penelope. Elisabetta De Gambarini: The Vocal Option. Continuo 16, no. 2 (April 2, 1992).
  • Neuls-Bates, Carol. Women in Music. Boston : Northeastern University Press, 1996.
  • Noble, Anthony F. A contextual study of the life and published keyboard works of Elisabetta de Gambarini, together with a recording, facsimile of the music, and commentary. PhD dissertation, University of Winchester, 2000.
  • Noble, Anthony F. Gambarini (married name Chazal), Elizabeth (Elisabetta de Gambarini) (1730-1765), composer, keyboard player, and singer. Oxford Dictionary of National Biography (2004): Accessed March 30, 2016.
  • Pendle, Karin. Women & Music. Second ed. Bloomington : Indiana University Press, 1991, 2001.
  • Rasch, Rudolf. The Thirty-Three Works of Francesco Geminiani, Work Twenty, The Inchanted Forest (1754/1761). My Work on the Internet, Vol 8 (April 2016).
  • Smith, Charles, & Georges, Patrick. Similarity indices for 500 classical music composers: Inferences from personal musical influences and ‘ecological’ measures. Empirical Studies of the Arts 33, 1 (2015) : 61-94.
  • Winton, Dean. Gambarini, Elisabetta de. Grove Music Online (2001): Accessed March 30, 2016. doi: 10.1093/gmo/9781561592630.article.10600.