Elisenda Paluzie i Hernández

De Viquipèdia
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 22:01, 2 jul 2016 amb l'última edició de Lohen11 (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaElisenda Paluzie i Hernández
Comença el Judici a la Democràcia 190212 11860 dc (47029570892).jpg
Elisenda Paluzie (2019) Modifica el valor a Wikidata
Nom original(ca) Elisenda Paluzie Hernández Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement13 octubre 1969 Modifica el valor a Wikidata (51 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Asamblea Nacional Catalana (logotipo).svg 4t Presidenta de l'Assemblea Nacional Catalana
24 març 2018 –
← Jordi Sànchez i Picanyol
Escut UB 2016.png Degana de la Facultat d'Economia i Empresa
18 febrer 2009 – 19 abril 2017 – Ramon Alemany Leira → Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
NacionalitatCatalunya Catalunya
FormacióLondon School of Economics (1997–1998)
Universitat de Barcelona . economia (–1999)
Universitat Yale . economia internacional (–1996)
École des ponts ParisTech Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióEconomista, professora d'universitat, activista política i política Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Barcelona (2001–) Modifica el valor a Wikidata
PartitEsquerra Republicana de Catalunya (2008–2012) Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Participà en
13 juliol 2016Per un referèndum oficial i vinculant sobre la independència el 2017 Modifica el valor a Wikidata
Família
PareLluís Paluzie i Mir Modifica el valor a Wikidata

IMDB: nm4779340 Twitter: epaluzie Modifica el valor a Wikidata

Elisenda Paluzie i Hernàndez (Barcelona, 13 d'octubre de 1969), és professora Titular de Teoria Econòmica a la Universitat de Barcelona des del 2001. Directora del Centre d'Anàlisi Econòmica i de les Polítiques Socials (CAEPS) de la UB. És màster en Economia Internacional i Desenvolupament Econòmic per Yale University (1996) i Doctora en Economia per la Universitat de Barcelona (1999).

Va obtenir una Beca de "la Caixa" per fer recerca predoctoral a la London School of Economics (1997-1998). I ha gaudit de beques post-doctorals (Beques Batista i Roca i Beques d'estades a l'estranger de la Generalitat de Catalunya i Research Training Network de la Comissió Europea) per cursar estades de recerca post-doctoral a la London School of Economics (2000-2001) i al CERAS, École Nationale de Ponts et Chaussées, Paris (2002-2003) (integrat posteriorment a Paris School of Economics).

Ha publicat articles sobre temes de comerç internacional i geografia econòmica en revistes internacionals com Journal of Economic Geography, Journal of Regional Science, Regional Studies, Papers in Regional Science, Spanish Economic Review i Cliometrica, entre d'altres.[1] També ha publicat articles sobre el dèficit fiscal de Catalunya i el sistema de finançament autonòmic a revistes com Idees,[2] en informes (III Informe IEB de Federalismo Fiscal),[3] i en llibres. Ha escrit sobre la viabilitat econòmica de la independència de Catalunya, en llibres com l'editat per Bosch, N., Espasa, M. i Solé-Ollé, A. (Eds.), The political economy of inter-regional fiscal flows: measurement, determinants, and effects on country stability [4] o l'editat per Nagel, K-J. i Rixen, S. (Eds) Catalonia in Spain and Europe. Is There a Way to Independence. L'octubre de 2014 va publicar el llibre Podem! les claus de la viabilitat econòmica de la Catalunya independent, editat per Rosa dels Vents (Penguin-Random House).[5] L'obra va ser premiada amb el XIV Premi Catalunya d'Economia, concedit per la Societat Catalana d'Economia, filial de l'Institut d'Estudis Catalans, el novembre de 2015.[6]

És membre del Claustre de la UB i de la Junta de la Facultat d'Economia i Empresa en representació del professorat i ha estat representant a la Junta de Personal Docent i Investigador per la Intersindical-CSC. El 18 de febrer de 2009 fou elegida primera degana de la Facultat d'Economia i Empresa de la Universitat de Barcelona.[7] Va renovar el mandat de degana el març de 2013.[8] L'1 d'octubre de 2012 va ser nomenada Col·legiada d'Honor pel Col·legi Oficial de Titulats Mercantils i Empresarials de Barcelona, per destacar la seva trajectòria en l'àmbit de la docència i la recerca, però també en reconeixement a la Facultat d'Economia i Empresa, hereva de l'antiga Escola d'Estudis Empresarials.

En l'àmbit cívico-polític, va ser Secretària de Finances de la Federació Nacional d'Estudiants de Catalunya (FNEC) (1989-1994) i membre del Claustre i la Junta de Govern de la UB en representació dels estudiants. També va ser secretària general del Club FNEC (Associació d'Antics Membres de la FNEC). En el procés d'aprovació de l'Estatut del 2006 va ser la promotora de la campanya Economistes pel No. És impulsora de la plataforma independentista Sobirania i Progrés creada l'octubre del 2006, i va ser membre de la comissió d'internacional de la Coordinadora Nacional de la Consulta sobre la Independència i de Barcelona Decideix. En el període 2008-2012 va militar a Esquerra Republicana de Catalunya, on impulsà el corrent crític d'opinió Esquerra Independentista. En el congrés d'Esquerra Republicana de Catalunya del juny de 2008 fou la consellera nacional més votada amb 1324 vots, i en el de setembre de 2011, la cinquena més votada.

Elisenda Paluzie forma part d'una nissaga d'intel·lectuals catalans, entre els quals destaquen Esteve Paluzie i Cantalozella, Faustino Paluzie, Josep Paluzie i Lucena, Antoni Paluzie i Borrell, Jesús Paluzie i Borrell i Mercedes Paluzie i Borrell.[9] És filla de l'advocat Lluís Paluzie i Mir.

Referències

Enllaços externs