Elizalde Sirio

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Sirio
FabricantELIZALDE S. A. / ENMASA
DissenyadorELIZALDE
Any de fabricació1944
TipusDe pistons
AplicacionsHispano HS-42, CASA-201
Variants amb el seu propi article4
Característiques tècniques
CicleOtto 4 temps
CombustibleGasolina
Nombre de cilindres7
DisposicióEn estrella
AlimentacióCarburador (sobrealimentat)
RefrigeracióPer aire
LubricacióCàrter sec
ReduccióNo
Potència450 CV a 2100 rpm

Sirio fou el darrer motor d'aviació que va fabricar la casa Elizalde. Rebé el nom de Sírius, l'estel més lluminós del cel.

Història[modifica]

En 1943 el Ministeri de l'Aire sol·licita a ELIZALDE un motor de 450 CV, per equipar l'avió Hispano Aviación HS-42 i al CASA-201 "Alcotán".[1] Aquest projecte va quedar enllestit en el poc temps de 10 mesos, i posat en banc de proves va resultar de 500 CV a 2.300 RPM.[2]

Es van fer proves de vol, muntat en comptes del motor central en un Junkers Ju 52, conferint un so especial, degut a un model nou d'hèlix. Segons expliquen les cròniques va passar moltes dificultats de posada a punt, i no va arribar a temps per ser instal·lat en els avions abans mencionats. Una comanda de 400 motors va ser anul·lada.[3]

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. «Historia Aerospacial Catalana - Capitulo 3 – Hispano-Suiza, Elizalde y Sanpere | GTD Blog». [Consulta: 6 desembre 2018].
  2. Fundació Elizalde – Motors Aviació Arxivat 2011-07-09 a Wayback Machine. (castellà)
  3. El Motor de Aviación de la A a la Z, Ricardo Miguel Vidal, Pag 27, Barcelona 2010, ISBN 978-84-612-7903-6

Bibliografia[modifica]