Elle (pel·lícula)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de pel·lículaElle

Cartell de la pel·lícula
Fitxa
DireccióPaul Verhoeven Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
ProduccióSaïd Ben Saïd i Michel Merkt Modifica el valor a Wikidata
GuióDavid Birke Modifica el valor a Wikidata
MúsicaAnne Dudley Modifica el valor a Wikidata
FotografiaStéphane Fontaine Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeJob ter Burg Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorLucky Red Distribuzione Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenFrança, Alemanya i Bèlgica Modifica el valor a Wikidata
Estrena21 maig 2016 Modifica el valor a Wikidata
Durada130 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalfrancès Modifica el valor a Wikidata
Versió en catalàSí 
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Recaptació2.000.000 $ (Estats Units d'Amèrica)
50.000 persones (Mèxic)
146.000 persones (Espanya)
122.000 persones (Alemanya)
105.000 persones (Regne dels Països Baixos) Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Basat enOh... Modifica el valor a Wikidata
Gènerethriller psicològic i pel·lícula de violació i venjança Modifica el valor a Wikidata
Qualificació MPAAR Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióParís Modifica el valor a Wikidata
Premis i nominacions
Nominacions

Lloc webellemovie.com Modifica el valor a Wikidata
IMDB: tt3716530 Filmaffinity: 765960 Allocine: 231874 Rottentomatoes: m/elle_2016 Letterboxd: elle Mojo: elle Allmovie: v658944 TCM: 2115375 Metacritic: movie/elle TV.com: movies/elle TMDB.org: 337674 Modifica el valor a Wikidata

Elle (lit.'Ella') és una pel·lícula germano-francesa de thriller, dirigida per Paul Verhoeven i estrenada l'any 2016, adaptació de la novel·la «Oh...» de Philippe Djian. Quinzè llargmetratge del director, Elle marca el seu retorn al cinema, deu anys després de l'estrena del seu film precedent, El llibre negre i es va presentar en competició oficial al Festival de Canes 2016. Es va doblar al català.[1][2]

Argument[modifica]

Michèle forma part d'aquestes dones que no semblen esperar res. Cap d'una gran empresa de videojocs, gestiona amb mà de ferro tant els seus negocis com la seva vida sentimental. La seva vida fa un gir quan és agredida a casa seva per un desconegut. Indestructible, Michèle es posa a acorralar-lo. Un joc estrany s'instal·la llavors entre ells. Un joc que, en qualsevol moment, pot degenerar.

Repartiment[modifica]

Isabelle Huppert i Paul Verhoeven en la presentació del film al festival de Canes 2016
  • Isabelle Huppert: Michèle Leblanc
  • Laurent Lafitte: Patrick
  • Anne Consigny: Anna
  • Charles Berling: Richard
  • Virginie Efira: Rebecca
  • Judith Magre: Irène
  • Christian Berkel: Robert
  • Jonas Bloquet: Vincent
  • Alice Isaaz: Josie
  • Vimala Pons: Hélène
  • Raphaël Lenglet: Ralph
  • Arthur Mazet: Kevin
  • Lucas Prisor: Kurt
  • Hugo Conzelmann: Philipp Kwan
  • Stéphane Bak: Omar
  • Nicolas Beaucaire: l'agent immobiliari
  • Jean-Noël Martin: el maitre d'hotel
  • Olivia Gotanegre: la infermera

Producció[modifica]

Després de l'èxit de El llibre negre (2006), el director Paul Verhoeven desenvolupa un projecte de film sobre Jesús de Natzaret, un altre sobre els càrtels de droga mexicans titulat Rogue, així com una adaptació de la novel·la anticolonialista de Louis Couperus, La Força de les tenebres, però li costa trobar el finançament necessari. El 2012, realitza un film experimental de 55 minuts titulat Tricked però admet que «l'experiència va ser potser més interessant que el film que n'ha resultat».[3] El productor Saïd Ben Saïd li sotmet llavors la novel·la «Oh...» de Philippe Djian i Paul Verhoeven es mostra ràpidament entusiasmat amb la idea de fer-ne un film: «Això era molt diferent del que havia fet abans. He pensat sempre que calia no repetir-se mai sinó al contrari explorar nous territoris, no sentir-se segur. Des d'un punt de vista existencial, és important no saber el que ens espera. És la meva manera de renovar la meva creativitat, inclús si això pot ser espantós. És per aquesta raó que mai no he fet continuacions dels meus propis films que han sigut objecte de remakes o de seqüeles.[4] »

El director està particularment interessat per la força i la complexitat de l'heroïna així com per l'estructura del relat. «Al llegir el llibre, m'ha agradat immediatament aquest equilibri entre el thriller i tot el que les seves relacions amb els altres revelen de la seva personalitat. El seu caràcter ha definit per la manera de la qual tracta els altres. No hi té cap introversió ni explicació psicològica al seu comportament. És simplement definida per les seves accions.[4]» P. Verhoeven veu igualment un paral·lel entre la història d'Elle i la de l'un dels seus films preferits, Belle de jour de Luis Buñuel, la història d'una dona rica que decideix prostituir-se perquè s'avorreix: «Hi ha alguna cosa de Belle de jour a Elle al sentit on el meu film aborda també comportaments jutjats immorals o anormals tractant-los com si fossin normals.[5]»

El projecte, descobert el maig de 2014 durant el Mercat del film de Canes, és anunciat com «pur Verhoeven, extremadament eròtic i pervers».[6] El coproductor del film Arte France Cinema el descriu com un «retrat de dona en el qual es troba la inspiració, la violència, l'energia vital i els talents satírics» del director.[7]

El film, rebatejat, estava previst haver-se filmat a Boston en llengua anglesa però, segons Paul Verhoeven, va resultar impossible rodar un tema tan sulfurós als Estats Units.[8] Escull llavors rodar en llengua francesa i a París. Amb la finalitat de comunicar com desitja amb els equips del film, el director segueix durant quinze dies cursos intensius de francès en un institut de llengua als Països Baixos.[9]

Rebuda[modifica]

Paul Verhoeven a l'estrena del film a Amsterdam
Notes
Lloc o revista nota
Allociné 4,4/5[10]
Rotten Tomatoes 9,2/10[11]
Metacritic 86/100[12]
Internet Movie Database 7,7/10[13]

El film és aclamat per la crítica en la seva presentació al Festival de Canes 2016 on l'equip rep una ovació dempeus de prop set minuts.[14] Per Stéphane Delorme dels Cahiers du cinéma, és «un retorn fulminant de l'holandès. Nosaltres no ens atrevim a somiar amb un film tan audaç, també generós, del qual la ficció abundant interrogar fort el cinema francès en el seu propi terreny.[15] » Per Jean-Philippe Tessé, igualment dels Cahiers du cinéma, «és una gran alegria de trobar Paul Verhoeven a una tal forma. Cal tota la seva audàcia per submergir-se amb una tal agilitat i un tal plaer a una història tan boja. És un film molt negre i molt graciós, un film veritablement torçat i boig.[16] » Per Christophe Narbonne i Gérard Delorme de la revista Première, Paul Verhoeven signa amb Ella «el seu film sens dubte el més ferotge des del Quart Home»,[17] un «film xocant, retrat sadomasoquista d'una gran burgesia de passat terbol.[18] Amb una Isabelle Huppert grandiosa[18] ». Per Fausto Fasulo de Mad Movies, es tracta d'un «retrat de dona d'una infinita complexitat i de la qual cada preciosa matisa reexpedeix a la bellesa amoral de certs romanços porno japonesos dels anys 70» i afegeix que en «a penes alguns segons de film, l'evidència ens transpassa: ni el temps, ni l'expatriació no han jugulé la vigor, la precisió i el gust del risc d'un director del qual s'ha potser oblidat - on sota-estimat - la capacitat a revitaliser els seus obsessions quan canvia de gènere o de país d'adopció.[19] » Per Thierry Chèze de Productora Ciné Live, es tracta d'un «Verhoeven major» on «la perversitat ha elevat al rang de (gran) art» i on «cada plànol, superbament construït, banya a aquesta ambigüitat perversa que mou el relat sobre una paleta de sensacions diverses, de la violència frontal al farciment burlesc.»

Referències[modifica]

  1. «Elle». Ésadir.cat. [Consulta: 6 juliol 2022].
  2. «Elle». Base de dades del Cinema en català. [Consulta: 6 juliol 2022].
  3. Olivier Bonnard. «Paul Verhoeven: "J’ai un peu l'impression d'être enterré vivant."» (en francès), 15-09-2013.
  4. 4,0 4,1 Jean-Sébastien Chauvin et Stéphane Delorme Les Cahiers du Cinéma. L'ironie est un art perdu: entretien avec Paul Verhoeven (en francès), octubre 2015, p. 8. 
  5. «Paul Verhoeven - En terre étrangère». Mad Movies, 296, mai 2016, pàg. 40-43.
  6. Taylor Lindsay. «Coming to Cannes From Wild Bunch: 'Spring Breakers 2' and Gaspar Noe's Sex Celebration 'Love'» (en anglès). Indiewire, 06-05-2014.
  7. «Communiqué de presse - Cinq nouvelles coproductions d'Arte France cinéma» (en francès). Arte, 25-09-2014. [Consulta: 6 abril 2016].
  8. Toma Clarac. «PAUL VERHOEVEN, DE ROBOCOP À JÉSUS CHRIST» (en francès). GQ Magazine, 30-04-2015.
  9. Margaret Barton-Fumo. «Interview: Paul Verhoeven» (en anglès). Film Comment, 12-01-2016.
  10. «Elle».
  11. «Elle» (en anglès). Rotten Tomatoes.
  12. «Elle» (en anglès). Metacritic.
  13. «Elle». Internet Movie Database.
  14. ELLE - Rang I - VO - Cannes 2016 a YouTube
  15. Stéphane Delorme «Brise cannoise» (en francès). Cahiers du cinéma, 722, maig 2016, pàg. 5.
  16. Jean-Philippe Tessé «Elle de Paul Verhoeven - Basique instinct». Cahiers du cinéma, 722, maig 2016, pàg. 6-8.
  17. Christophe Narbonne «Elle de Paul Verhoeven» (en francès). Première, 471, maig/juny 2016, pàg. 53.
  18. 18,0 18,1 Gérard Delorme «Elle de Paul Verhoeven» (en francès). Première, 471, maig/juny 2016, pàg. 99-101.
  19. Fausto Fasulo «Elle de Paul Verhoeven - Une femme libérée». Mad Movies, 296, maig 2016, pàg. 36-39.

Enllaços externs[modifica]