Elliott Carter

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaElliott Carter
Biografia
Naixement Elliott Cook Carter
11 de desembre de 1908
Nova York
Mort 5 de novembre de 2012(2012-11-05) (als 103 anys)
Nova York
Lloc d'enterrament Green-Wood Cemetery Tradueix
Nacionalitat Estats Units Estats Units
Educat a Universitat Harvard
Horace Mann School Tradueix
École Normale de Musique de Paris Tradueix
Longy School of Music of Bard College Tradueix
Activitat
Ocupació Compositor
Ocupador Universitat Cornell
Gènere artístic Òpera i simfonia
Mestre Nadia Boulanger
Estudiant Ellen Taaffe Zwilich Tradueix
Obra
Obres destacables String Quartet No. 1 Tradueix
String Quartet No. 3 Tradueix
String Quartet No. 5 Tradueix
String Quartet No. 2 Tradueix
Premi rebut

Lloc web Lloc web oficial
IMDB: nm3183723
Modifica dades a Wikidata

Elliott Cook Carter (Nova York, 11 de desembre del 1908- 5 de novembre del 2012[1]), fou un compositor estatunidenc.

Va tenir com a mestres Walter Piston i Gustav Holst, i rebé el 1930 el títol de mestre graduat en arts. El 1932 estudià a París amb Nadia Boulanger i el 1936 va ser director musical del Ballet Caravan.

La seva producció fou molt extensa, i portada a un grau màxim de perfecció. Citarem, entre les seves obres, els dos quartets de corda (1935-37), la Sonata per a piano (1945), la Sonata per a violoncel i piano, els ballets Pocahontas (1939), i The Minotaur (1947), i les Variacions (1955) per a orquestra. Amb el primer dels seus quartets guanyà el premi del Concurs Internacional de Lieja (1951). Carter no sorprèn per la seva originalitat. Els seus quartets recorden ja a un Alban Berg, ja un Béla Bartok, tot i sense folklore, i la seva sonata per a piano conté certes reminiscències ravelianes. Però la seva obra posseeix en conjunt una elevada qualitat i efectua una síntesi perfecta i lògica de tots els elements que s'hi integren. Està construïda amb un equilibri perfecte de forma i magnituds, i realitza en ella un excel·lent treball de polirrítmia i de politonalitat, tot això, unit al més refinat sentit de l'orquestració. Es comprèn que la música de Carter posseeixi un grau d'universalitat superior al d'altres compositors americans de tendències més nacionalistes i amb evidents influències del Jazz, com ara Charles Ives, Virgil Thomson o Aaron Copland.

Referències[modifica]

  1. «Adéu al compositor nord-americà d'avantguarda Elliott Carter». El Periódico de Catalunya, 06-11-2012. [Consulta: 6 novembre 2012].

Bibliografia[modifica]