Elliott Carter

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaElliott Carter
Dades biogràfiques
Naixement Elliott Cook Carter
11 de desembre de 1908
Nova York
Mort 5 de novembre de 2012(2012-11-05) (als 103 anys)
Nova York
Sepultura Green-Wood Cemetery
Nacionalitat Estats Units Estats Units
Alma mater Universitat Harvard
Horace Mann School
École Normale de Musique de Paris
Longy School of Music of Bard College
Activitat professional
Ocupació Compositor
Ocupador Universitat Cornell
Gènere Òpera i simfonia
Mestres Nadia Boulanger
Deixebles Ellen Taaffe Zwilich
Obra
Obres destacades String Quartet No. 1
String Quartet No. 3
String Quartet No. 5
String Quartet No. 2
Premis i reconeixements

Lloc web Lloc web oficial
IMDB: nm3183723
Modifica dades a Wikidata

Elliott Cook Carter (Nova York, 11 de desembre del 1908- 5 de novembre del 2012[1]), fou un compositor estatunidenc.

Va tenir com a mestres Walter Piston i Gustav Holst, i rebé el 1930 el títol de mestre graduat en arts. El 1932 estudià a París amb Nadia Boulanger i el 1936 va ser director musical del Ballet Caravan.

La seva producció fou molt extensa, i portada a un grau màxim de perfecció. Citarem, entre les seves obres, els dos quartets de corda (1935-37), la Sonata per a piano (1945), la Sonata per a violoncel i piano, els ballets Pocahontas (1939), i The Minotaur (1947), i les Variacions (1955) per a orquestra. Amb el primer dels seus quartets guanyà el premi del Concurs Internacional de Lieja (1951). Carter no sorprèn per la seva originalitat. Els seus quartets recorden ja a un Alban Berg, ja un Béla Bartok, tot i sense folklore, i la seva sonata per a piano conté certes reminiscències ravelianes. Però la seva obra posseeix en conjunt una elevada qualitat i efectua una síntesi perfecta i lògica de tots els elements que s'hi integren. Està construïda amb un equilibri perfecte de forma i magnituds, i realitza en ella un excel·lent treball de polirrítmia i de politonalitat, tot això, unit al més refinat sentit de l'orquestració. Es comprèn que la música de Carter posseeixi un grau d'universalitat superior al d'altres compositors americans de tendències més nacionalistes i amb evidents influències del Jazz, com ara Charles Ives, Virgil Thomson o Aaron Copland.

Referències[modifica]

  1. «Adéu al compositor nord-americà d'avantguarda Elliott Carter». El Periódico de Catalunya, 06-11-2012. [Consulta: 6 novembre 2012].

Bibliografia[modifica]