Elliott Carter

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaElliott Carter
Biografia
Naixement 11 de desembre de 1908
Nova York
Mort 5 de novembre de 2012(2012-11-05) (als 103 anys)
Nova York
Lloc d'enterrament Cementiri Green Wood (Brooklyn)
Nacionalitat Estats Units Estats Units
Educació Universitat Harvard
Horace Mann School Tradueix
École Normale de Musique de Paris Tradueix
Longy School of Music of Bard College Tradueix
Activitat
Ocupació Compositor
Ocupador Universitat Cornell
Gènere artístic Òpera i simfonia
Professors Nadia Boulanger
Alumnes Ellen Taaffe Zwilich Tradueix
Obra
Obres destacables String Quartet No. 1 Tradueix
String Quartet No. 3 Tradueix
String Quartet No. 5 Tradueix
String Quartet No. 2 Tradueix
Premis

Lloc web Lloc web oficial
IMDB: nm3183723
Modifica les dades a Wikidata

Elliott Cook Carter (Nova York, 11 de desembre del 1908- 5 de novembre del 2012[1]), fou un compositor estatunidenc.

Va tenir com a mestres Walter Piston i Gustav Holst, i rebé el 1930 el títol de mestre graduat en arts. El 1932 estudià a París amb Nadia Boulanger i el 1936 va ser director musical del Ballet Caravan.

La seva producció fou molt extensa, i portada a un grau màxim de perfecció. Citarem, entre les seves obres, els dos quartets de corda (1935-37), la Sonata per a piano (1945), la Sonata per a violoncel i piano, els ballets Pocahontas (1939), i The Minotaur (1947), i les Variacions (1955) per a orquestra. Amb el primer dels seus quartets guanyà el premi del Concurs Internacional de Lieja (1951). Carter no sorprèn per la seva originalitat. Els seus quartets recorden ja a un Alban Berg, ja un Béla Bartok, tot i sense folklore, i la seva sonata per a piano conté certes reminiscències ravelianes. Però la seva obra posseeix en conjunt una elevada qualitat i efectua una síntesi perfecta i lògica de tots els elements que s'hi integren. Està construïda amb un equilibri perfecte de forma i magnituds, i realitza en ella un excel·lent treball de polirrítmia i de politonalitat, tot això, unit al més refinat sentit de l'orquestració. Es comprèn que la música de Carter posseeixi un grau d'universalitat superior al d'altres compositors americans de tendències més nacionalistes i amb evidents influències del Jazz, com ara Charles Ives, Virgil Thomson o Aaron Copland.

Referències[modifica]

  1. «Adéu al compositor nord-americà d'avantguarda Elliott Carter». El Periódico de Catalunya, 06-11-2012. [Consulta: 6 novembre 2012].

Bibliografia[modifica]