Elliott Carter

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaElliott Carter
Biografia
NaixementElliott Cook Carter
11 desembre 1908 Modifica el valor a Wikidata
Manhattan (Nova York) Modifica el valor a Wikidata
Mort5 novembre 2012 Modifica el valor a Wikidata (103 anys)
Nova York Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCementiri Green Wood Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
NacionalitatEstats Units
FormacióUniversitat de Harvard
Horace Mann School
École Normale de Musique de Paris
Longy School of Music of Bard College (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióCompositor
Activitat1938 Modifica el valor a Wikidata –
OcupadorUniversitat Cornell
Juilliard School
Queens College Modifica el valor a Wikidata
Membre de
GènereÒpera i simfonia Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsNadia Boulanger Modifica el valor a Wikidata
AlumnesEllen Taaffe Zwilich Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Localització dels arxius
Cronologia
persona centenària Modifica el valor a Wikidata
Premis

Lloc webelliottcarter.com Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm3183723 IBDB: 11498
Musicbrainz: d6cad7b2-0fbe-4475-8527-8ccc9d2969bb Songkick: 516538 Discogs: 502814 Allmusic: mn0000055136 Find a Grave: 100250799 Modifica el valor a Wikidata

Elliott Cook Carter (Nova York, 11 de desembre del 1908- 5 de novembre del 2012[1]), fou un compositor estatunidenc.

Va tenir com a mestres Walter Piston i Gustav Holst, i rebé el 1930 el títol de mestre graduat en arts. El 1932 estudià a París amb Nadia Boulanger i el 1936 va ser director musical del Ballet Caravan.

La seva producció fou molt extensa, i portada a un grau màxim de perfecció. Citarem, entre les seves obres, els dos quartets de corda (1935-37), la Sonata per a piano (1945), la Sonata per a violoncel i piano, els ballets Pocahontas (1939), i The Minotaur (1947), i les Variacions (1955) per a orquestra. Amb el primer dels seus quartets guanyà el premi del Concurs Internacional de Lieja (1951). Carter no sorprèn per la seva originalitat. Els seus quartets recorden ja a un Alban Berg, ja un Béla Bartok, tot i sense folklore, i la seva sonata per a piano conté certes reminiscències ravelianes. Però la seva obra posseeix en conjunt una elevada qualitat i efectua una síntesi perfecta i lògica de tots els elements que s'hi integren. Està construïda amb un equilibri perfecte de forma i magnituds, i realitza en ella un excel·lent treball de polirrítmia i de politonalitat, tot això, unit al més refinat sentit de l'orquestració. Es comprèn que la música de Carter posseeixi un grau d'universalitat superior al d'altres compositors americans de tendències més nacionalistes i amb evidents influències del Jazz, com ara Charles Ives, Virgil Thomson o Aaron Copland.

Referències[modifica]

  1. «Adéu al compositor nord-americà d'avantguarda Elliott Carter». El Periódico de Catalunya, 06-11-2012. [Consulta: 6 novembre 2012].

Bibliografia[modifica]