Elliott Erwitt
 Elliott Erwitt a Viena el 2012  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | Eli Romano Ervitz 26 juliol 1928 (95 anys)París |
| Floruit | 2007 |
| Dades personals | |
| Nacionalitat |  Estats Units |
| Formació professional | Los Angeles City College |
| Formació | The New School Los Angeles City College |
| Activitat | |
| Lloc de treball | Nova York (1948–2002) Alemanya França |
| Ocupació | fotògraf, periodista, fotoperiodista, director de cinema |
| Membre de | Agència Magnum (1953–)
|
| Art | Fotografía |
| Obra | |
| Localització dels arxius |
|
Premis
| |
| Lloc web | elliotterwitt.com |
   | |
Eli Romano Ervitz,[1] (París, 26 de juliol de 1928) és un fotògraf estatunidenc conegut per les seves imatges en blanc i negre que mostren situacions absurdes amb objectes quotidians.
Biografia[modifica]
D'origen rus, Elliott Erwitt neix a París el 26 de juliol de 1928, però va passar la seva infantessa a Milà. A 1939, després d'una breu estança a França, va emigrar amb la seva família als Estats Units fugint de les lleis racials.[2] Durant la seva adolescència, que va transcórrer a Hollywood, va desenvolupar un especial interès pel món de la imatge, i va decidir iniciar els seus estudis de fotografia al Los Angeles City College.[3]
El 1948 es trasllada a Nova York, on treballa de conserge a canvi de rebre classes de cinematografia a la New School for Social Research.
El 1949 viatja per França i Itàlia amb la seva càmera Rolleiflex. Dos anys més tard és reclutat per realitzar el servei militar exercint diferents tasques fotogràfiques a Alemanya i França.[4]
Durant la seva estança a Nova York coneix a Edward Steichen, Robert Capa i Roy Striker. Aquest últim contracta en Erwitt perquè col·labori en la construcció d'una fototeca per la Standard Oil Company. Posteriorment li demana que realitzi un projecte de documentació de la ciutat de Pittsburgh.
L'any 1953, Erwitt s'incorpora a Magnum Photos, treballant paral·lelament com a fotògraf independent per publicacions com Collier's, Look, Life, Holiday, entre d'altres. El 1971 produeix i dirigeix el primer dels seus documentals: Beauty Knows No Pain. A partir d'aquest moment es reparteix entre el cinema i la fotografia.[1]
Exposicions[1][modifica]
Algunes de les exposicions que ha realitzat:
- 1947. Artists Club, Nova Orleans.
- 1957. Limelight Gallery. Nova York.
- 1963. Smithsonian Institute, Washington DC.
- 1965. Museum of Modern Art, Nova York.
- 1968. Observations on America Architecture, Pabellò dEstats Units, Osaka.
- 1970.The Rise of an American Architecture, The Metropolitan Museum of Art, Nova York.
- 1975. Australian Center of Photography, Nova Gal·les del Sud, Austràlia.
- 1982. P.P.S. Gallerie, Hamburg.
- 1983. Modulo Gallery, Lisboa.
- 1984. Galerie Magnum, París.
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 Elliott Erwitt (en castellà). Lunwerg Editores, 2007. ISBN 849785358X.
- ↑ Foto:Box (en castellà). Lunwerg Editores, 2009. ISBN 9788497852401.
- ↑ Magnum (en castellà). Lunwerg Editores, 2011, p. 150. ISBN 9788497858281.
- ↑ Elliott Erwitt (en castellà). Editorial Salvat, S.L., 2006. ISBN 9788447103973.
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Elliott Erwitt |
- Pàgina web d'Eliott Erwitt Arxivat 2015-02-08 a Wayback Machine.
- Eliott Erwitt a Magnum Photos.
- Elliott Erwitt a IMDB.