Ells i elles

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
30x-Movie.pngGuys and Dolls
Ells i elles
Guys and dolls movieposter.jpg
Fitxa tècnica
Direcció Joseph L. Mankiewicz
Protagonistes Marlon Brando
Jean Simmons
Frank Sinatra
Direcció artística Joseph C. Wright
Producció Samuel Goldwyn
Guió Joseph L. Mankiewicz i Ben Hecht segons el llibret per a la comèdia musical Guys and Dolls de Jo Swerling i Abe Burrows i la història The Idyll of Miss Sarah Brown de Damon Runyon.
Música Frank Loesser i Joseph C. Wright
Fotografia Harry Stradling Sr.
Muntatge Daniel Mandell
Vestuari Irene Sharaff
Productora The Samuel Goldwyn Company
Distribuïdora MGM
Dades i xifres
País Estats Units
Data d'estrena 1955
Durada 150 minuts
Idioma original anglès
Temàtica
Basat en Guys and Dolls
Gènere cinema musical
Tema principal joc d'aposta
Lloc de la narració Nova York i Cuba
Palmarès
Nominacions Òscar a la millor pel·lícula en color
Academy Award for Best Costume Design, Color
Academy Award for Best Art Direction, Color
Academy Award for Best Original Musical Score
Més informació
IMDB Fitxa 7.1/10 stars
FilmAffinity 7.0/10 stars
AlloCiné Fitxa
Rotten Tomatoes Fitxa
All Movie Fitxa
TCM Fitxa
Modifica dades a Wikidata

Ells i elles (original: Guys and Dolls) és una pel·lícula musical estatunidenca de Joseph L. Mankiewicz estrenada el 1955 segons la comèdia musical homònima d'Abe Burrows, Jo Swerling i Frank Loesser, creada el 1950. Ha estat doblada al català.[1]

Argument[modifica | modifica el codi]

A Nova York, un patró d'una sala de jocs aposta amb un jugador professional que podrà seduir una bonica missionera de l'Exèrcit de Salvació.

Tractant d'obtenir la suma, Nathan involucra a un altre jugador, Sky Masterson, i proposa un desafiament aparentment impossible, convidar a sopar a la senyoreta Sarah Brown, rígida sergent de l'Exèrcit de Salvació.

Sarah, naturalment, rebutja les galanteries de Sky, però quan aquest astutament proposa animar les oracions de la seva missió, portant una dotzena dels pecadors, ella accepta.

Miss Adelaide, promesa eterna de Nathan, canta els seus laments i la seva simpatia cap a l'home totalment involucrat amb el joc. Aconseguida la invitació a sopar, Sky força la inhibició de la noia fent-li beure Bacardi; es deixa anar una mica borratxa, però el jove no vol aprofitar-se’n d'ella, cosa que demostra un cert pes moral. En tornar a la missió, els dos descobreixen que s'han enamorat, però el seu moment romàntic es trenca quan descobreixen que les reunions d'oració de la Missió estan completament buides, tots han anat a la sala de joc de Nathan, que en l'interval donava per descomptada la seva victòria amb Sky.[2]

Repartiment[modifica | modifica el codi]

Nominacions[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Ells i elles» (en català). esadir.cat. [Consulta: 29 març 2012].
  2. «Guys and Dolls». The New York Times.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Portal

Portal: cinema