Casc (heràldica)
El casc o elm és un element heràldic basat en la peça del mateix nom que protegia el cap en les antigues armadures medievals.
Dur un casc a dalt de l'escut era un privilegi reservat a l'alta noblesa. Alguns cascos vénen decorats amb una cimera i amb llambrequins. Tradicionalment els cascos estan presents en determinats escuts de família i en alguns escuts de l'heràldica municipal.
Les personalitats eclesiàstiques, com els bisbes i altres alts càrrecs del catolicisme, feien servir una mitra com a timbre per a llur escut en lloc del casc.[1]
El casc a l'heràldica catalanoaragonesa[modifica]
La Cimera Reial del rei Pere el Cerimoniós duu un casc de tipus tancat, amb una obertura allargada molt estreta per als ulls, coronada amb la cimera i la vibra. L'actual escut del País Valencià està basat en l'heràldica del rei Pere el Cerimoniós.
El casc també es troba en l'heràldica d'algunes ciutats, com a l'escut de Barcelona en el segle XVII, coronat per la cimera amb la vibra. El casc va desaparèixer en el segle XVIII, i la vibra es va transformar en un ratpenat.
Un casc barrat com a timbre heràldic 
Un casc tancat amb llambrequins 
Escut antic de Barcelona amb un casc barrat (segle XVII-XVIII) 
Escut del País Valencià amb el casc tancat 
Corona heràldica tridimensional (Blauwbrug, Amsterdam)
.svg)
Vegeu també[modifica]
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Casc |
- ↑ Thomas Woodcock: The Oxford Guide to Heraldry. Nova York: 1988, p. 75.
