Elmer Bernstein

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaElmer Bernstein
Elmer Bernstein 1981.jpeg
Biografia
Naixement 4 abril 1922
Nova York
Mort 18 agost 2004 (82 anys)
Ojai
Causa de mort Càncer
Residència Nova York
Grup ètnic Asquenazites
Educació Juilliard School
Universitat de Nova York
Steinhardt School of Culture, Education, and Human Development Tradueix
Activitat
Ocupació Compositor, director d'orquestra, pedagog de música, pintor, actor, mestre, pianista, ballarí, compositor de cançons i compositor de bandes sonores
Ocupador Universitat del Sud de Califòrnia
Conflicte Segona Guerra Mundial
Instrument Instrument de teclat
Discogràfica Imperial Records Tradueix
Família
Fills Peter Bernstein Tradueix
Gregory Bernstein Tradueix
Premis

Lloc web Lloc web oficial
IMDB: nm0000930
Modifica les dades a Wikidata

Elmer Bernstein (Nova York, Estats Units, 4 d'abril de 1922 - Ojai, Califòrnia, 18 d'agost de 2004) és un compositor de cinema nord-americà, guanyador de l'Oscar l'any 1967 per Millie, una noia moderna.

Pianista excel·lent, l'exèrcit nord-americà usà el seu talent en les emissions de l’Armed Forced Radio Network durant la Segona Guerra Mundial. Després de treballar en la radiodifusió al servei de les Nacions Unides, féu el salt a Hollywood el 1950, malgrat que l'èxit no li arribà fins al 1956, quan va tenir l'oportunitat de compondre la banda sonora d'Els deu manaments, la superproducció dirigida per Cecil B. De Mille.

De seguida s'especialitzà en westerns i va compondre la música de cintes llegendàries, com Els set magnífics (1960), de John Sturges. Candidat a l'Oscar en multitud d'ocasions (la seva darrera nominació fou el 2003 per la partitura de Lluny del cel, de Todd Haynes), només assolí el primer premi el 1967 per la comèdia musical Millie, una noia moderna (Thoroughly Modern Millie), interpretada per Julie Andrews i dirigida per George Roy Hill.

Acreditat en la part musical per més de 250 produccions fílmiques i televisives, entre els millors títols seus figuren les bandes sonores d'El cap de la por (1991), i l'Edat de la innocència (1993), ambdues de Martin Scorsese: El meu peu esquerre (1989) i El prat (1999), totes dues dirigides per Jim Sheridan, o Els timadors (1990), de Stephen Frears.

Fora del cinema també va compondre algunes obres, com Concerto for guitar & orchestra, i For two Christophers, derivat del Concert d'Aranjuez, del mestre Joaquín Rodrigo.

Va tenir quatre fills, dos dels quals seguiren les seves petjades.

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Elmer Bernstein Modifica l'enllaç a Wikidata