Elmo Nüganen
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 15 febrer 1962  (63 anys)Jõhvi (Estònia) | ||
| Formació | Escola d'Arts Escèniques de l'Acadèmia de Música i Teatre d'Estònia (1984–1988) | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | actor, director de teatre, director de cinema, guionista | ||
| Ocupador | Escola d'Arts Escèniques de l'Acadèmia de Música i Teatre d'Estònia Teatre Municipal de Tallinn | ||
| Professors | Kalju Komissarov | ||
| Obra | |||
Obres destacables
| |||
| Família | |||
| Cònjuge | Anne Reemann | ||
| Fills | Saara Nüganen | ||
| Premis | |||
| |||
  | |||
Elmo Nüganen (Jõhvi, 15 de febrer de 1962) és un director de teatre, director de cinema i actor estonià. Ha estat el director artístic del Teatre de la ciutat de Tallinn des de 1992.[1]
Es va graduar a l’Acadèmia de Música i Teatre d'Estònia el 1988 i després va ser professor a l'acadèmia de 1998-2002 i 2008-2012. Va dirigir les pel·lícules bèl·liques Names in Marble a partir de 2002 i 1944 a partir de 2015.[2] Names in Marble va ser vist per més de 168.000 persones a Estònia[3] i va ser seleccionat per al Taormina Film Fest de 2003,[4] mentre que el 1944 va tenir el nombre d'audiència més alt de la setmana d'obertura de la història del cinema estonià i es va convertir en la presentació del país per als Premis de l'Acadèmia.[5]
Nüganen ha rebut diversos premis pel seu treball al teatre, inclòs el Premi Anual de Teatre d'Estònia al Millor Director el 1992, 1995, 2000, 2007 i 2010, i el Premi Nacional Cultural d'Estònia el 1996, 1999 i 2009.[2]
Vida personal
[modifica]Nüganen és d'ascendència finlandesa ingria.[6] Està casat amb l'actriu Anne Reemann. Tenen tres filles, Saara, Maria-Netti i Sonja.
Filmografia
[modifica]| Any | Títol (estonià) | Títol (traducció al català) | |
|---|---|---|---|
| 2002 | Nimed marmortahvlil | Noms en marbre | |
| 2006 | Meeletu | Insensat | |
| 2015 | 1944 | ||
| 2022 | Apteeker Melcior | Melcior l'apotecari | |
| Apteeker Melcior. Viirastus | Melcior l'apotecari: el fantasma | ||
| Apteeker Melcior. Timuka tütar | Melcior l'apotecari: la filla del botxí | ||
| Any | Títol (estonià) | Títol (traducció al català) | Paper | |
|---|---|---|---|---|
| 1990 | Ainus pühapäev | L'únic diumenge | Aleks | |
| Ainult hulludele ehk halastajaõde | 'Només per als bojos o la germana de la misericòrdia" | Rhine Militia | ||
| 1992 | Mälestus sinistes kildudes. Bernard Kangro | Una memòria en fragments blaus. Bernard Kangro | Joonatan | |
| 1993 | Suflöör | El Prompter | Robert | |
| Marraskuun harmaa valo | La llum grisa de novembre | |||
| 1994 | Armastus kolme apelsini vastu | Amor per tres taronges | ||
| 1997 | Kapsapea 2 ehk Tagasi Euroopasse | Cap de col 2, o de tornada a Europa | Veu | |
| 2002 | Nimed marmortahvlil | Noms al marbre | Comandant del tren armat | |
| 2012 | Seenelkäik | Mushrooming’‘ | Vendedor de la benzinera | |
| Puhastus | Purga | Pare | ||
| Deemonid | Dimonis | Estranger | ||
| 2013 | Mandariinid | Tangerines | Margus | |
| 2017 | Lotte lood | Històries de Lotte | Avi de Lotte | |
| 2018 | Portugal | El cap | ||
| 2020 | O2’ | Major Kurg |
Referències
[modifica]- ↑ O'Connor, Kevin. Culture and Customs of the Baltic States (en anglès). Greenwood Publishing Group, 2006, p. 195. ISBN 9780313331251. OCLC 62281692.
- ↑ 2,0 2,1 «Elmo Nüganen». Estonian Theatre Agency. Arxivat de l'original el 22 juliol 2015. [Consulta: 12 març 2016].
- ↑ Kristensen, Lars. Postcommunist Film - Russia, Eastern Europe and World Culture: Moving Images of Postcommunism (en anglès). Routledge, Feb 28, 2013, p. 95. ISBN 9781136475559.
- ↑ LeVasseur, Andrea. «Synopsis of the film Nimed Marmortahvlil» (en anglès). allmovie.com. Arxivat de l'original el 15 agost 2013. [Consulta: 14 juny 2019].
- ↑ Boyce, Laurence. «1944 to be the Estonian submission for the 2016 Academy Awards». Cineuropa, 15-09-2015. [Consulta: 12 març 2016].
- ↑ Sibrits, Heili. «Stiilimeister Elmo Nüganen 50» (en estonià). Postimees, 15-02-2012. [Consulta: 9 febrer 2024].