Elogi de l'aigua
| castellà:Elogio del agua | |
|---|---|
 | |
| Tipus | obra escultòrica |
| Artista | Eduardo Chillida |
| Data creació | 1987 |
| Gènere | art públic, escultura monumental i art abstracte |
| Estil | abstracte |
| Material | formigó armat |
| Dimensions |
12000 ( ) × 6500 ( ) × 7200 ( ) cm |
| Col·lecció | Parc de la Creueta del Coll, Barcelona |
 | |
| Detall de l'escultura i el seu reflex a l'aigua | |
| [més dades] | |
Elogi de l'aigua és una escultura del 1987 d'Eduardo Chillida situada al parc de la Creueta del Coll a Barcelona.[1] Es tracta d'una peça massissa de formigó armat des d'on surten quatre braços que es cargolen suspesos mitjançant quatre cables d'acer sobre un estany. Pesa 54 tones i mesura 12 metres d'alçada per 7,2 de llargada i 6,5 d'amplada. L'obra se situa en una antiga pedrera, en una de les zones urbanitzades amb motiu dels Jocs Olímpics d'estiu de 1992, les parets de la qual delimiten i acullen el monument.[2] Aquesta escultura va ser instal·lada el mateix any que l'artista va rebre el Premi Príncep d'Astúries de les Arts.[3]
Segons el mateix Chillida, l'obra representa el mite de Narcís, que s'enamorà del seu propi reflex en l'aigua i embogí fins a la mort. L'escultura amb els seus quatre braços s'assembla a una mà que intenta atrapar la seva pròpia imatge reflectida a l'estany.[2]
Integració en l'espai[modifica]
Com en altres obres de Chillida, l'autor aconsegueix una gran harmonia entre les línies corbes i rectes, així com entre els espais buits i massissos. L'escultura busca delimitar un espai que constitueix l'essència mateixa de l'obra tant com la matèria, i estableix un diàleg entre matèria i buit.[4] Les grans dimensions, pes de l'obra i el seu caràcter massís n'accentuen l'autenticitat i complexitat, encara que per la seva instal·lació suspesa, adquireixi una lleugeresa que pot observar-se, gràcies a la seva situació, des de diferents punts de vista.[2]
L'escultura presenta una variació important pel que fa a la seva posició espacial: no reposa sobre una base ni s'adossa a un pla:
| « | La creació escultòrica al nostre segle ha analitzat altres formes volumètriques (volum negatiu o còncau, volum obert, volum perforat, volum reticulat i volum transparent) i ha investigat la possibilitat d'una posició flotant de l'escultura en l'espai, bé suspenent-la, bé recolzant-la en un únic punt. | » |
| — Marín Medina (1980) p.15 | ||
Vegeu també[modifica]
- Elogi de l'horitzó, obra de Chillida de 1990.
- Pinta del vent.
- Topos V.
- Art públic de Barcelona.
Referències[modifica]
- ↑ «‘Elogi de l’aigua’, una obra desconeguda de Chillida a la ciutat». BTV. [Consulta: 10 setembre 2012].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Giralt-Miracle (1997) p. 70
- ↑ Giralt-Miracle (1997) p. 101
- ↑ «Elogi de l'aigua de Chillida». Mercè M.Seguer. [Consulta: 10 setembre 2012].
Bibliografia[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Elogi de l'aigua  |
- Giralt-Miracle, Daniel. Fundació Caixa Catalunya. Chillida Leku (en castellà), 1997. ISBN 84-922247-8-9.
- Marín Medina, José. José Luis Férnandez. Cuerpo y forma de su escultura (en castellà). Madrid: Edarcón, 1980. ISBN 84-85451-02-3.
