Elogi de l'aigua

Elogi de l'aigua
castellà: Elogio del agua
	;
Tipus	obra escultòrica
Creador	Eduardo Chillida Juantegui;; José Antonio Fernández Ordóñez
Dedicat a	aigua
Creació	1987
Mètode de fabricació	escultura
Gènere	art públic, escultura monumental i art abstracte
Moviment	art abstracte
Material	formigó armat
Mida	12000 () × 6500 () × 7200 () cm
Art públic de Barcelona
Identificador	6006-1
Lloc
Col·lecció
Municipi	el Coll (Barcelonès)
Lloc	parc de la Creueta del Coll
	41° 25′ 06″ N, 2° 08′ 45″ E / 41.4182°N,2.1457°E

Elogi de l'aigua és una escultura d'Eduardo Chillida situada al parc de la Creueta del Coll a Barcelona. L'artista té dues obres públiques més a la ciutat: Topos V (1986), a la plaça del Rei; i Barcelona 1998 (1998), a la plaça dels Àngels.

Història

El parc està situat en un dels Tres Turons. Antigament, va ser una pedrera de pedra granítica, i la seva transformació en parc públic es va realitzar el 1987 gràcies a un projecte de Martorell-Bohigas-Mackay. La part principal del parc conté una gran plaça de 6000 m², on destaca un llac que a l'estiu serveix de piscina pública.^[1] Va ser ornamentat amb diverses obres d'art públic, com ara el Tòtem d'Ellsworth Kelly i Sol i Lluna, de Montserrat Altet. També estava prevista la instal·lació de l'escultura Cap de Barcelona, de Roy Lichtenstein, que finalment es va col·locar al port.^[2]^[3]

Chillida havia rebut l'encàrrec de confeccionar una escultura de grans dimensions en algun lloc de Barcelona. Ell mateix va escollir l'emplaçament quan el parc encara estava en obres. L'escultura va ser realitzada in situ, amb un encofrat que es va emplenar de formigó armat, i un cop solidificat es va retirar la carcassa. L'obra va ser inaugurada el 2 de maig de 1987 per l'alcalde Pasqual Maragall, just l'endemà que l'escultor rebés el Premi Príncep d'Astúries de les Arts.^[4]

El 1998, l'escultura va caure sobre el llac, que no tenia aigua, i la projecció dels trossos trencats va ferir 3 turistes.^[5] La causa de l'accident va ser el trencament per fatiga i oxidació^[6] d'un dels tensors que subjectava l'estructura a les parets de l'antiga pedrera.^[7]

Descripció

Es tracta d'una peça massissa de formigó armat de forma quadrada a la part superior, de la qual sorgeixen quatre braços corbs, una fesomia habitual en la producció de l'artista. Està suspesa sobre la part posterior del llac amb quatre cables d'acer que pengen de la muntanya.^[8] Pesa 54 tones i mesura 12 m d'alçada per 7,2 de llargada i 6,5 d'amplada.^[9]

En el projecte original estava suspès sobre un petit estany transitable per una passarel·la de fusta a la seva part posterior, però després de la caiguda del 1998 l'estany va ser dessecat i es va tancar l'accés a la zona, per prevenir possibles accidents en persones. Amb això es va desvirtuar bona part de la intenció de l'artista, que volia que l'obra es veiés reflectida a l'aigua, com al mite de Narcís, que es va enamorar del seu propi reflex en l'aigua i embogí fins a la mort. L'escultura amb els seus quatre braços s'assembla a una mà que intenta atrapar la seva pròpia imatge reflectida a l'estany.^[9] Com el títol indica, l'obra és un homenatge a l'aigua, la qual jugava un factor important en l'apreciació de l'escultura; segons el mateix autor, «jo faig la meitat de l'escultura; l'altra meitat la fa l'aigua».^[10]

Integració en l'espai

Com en altres obres seves, l'autor aconsegueix una gran harmonia entre les línies corbes i rectes, així com entre els espais buits i massissos. L'escultura busca delimitar un espai que constitueix l'essència mateixa de l'obra tant com la matèria, i estableix un diàleg entre matèria i buit.^[11] Les grans dimensions, pes de l'obra i el seu caràcter massís n'accentuen l'autenticitat i complexitat, encara que per la seva instal·lació suspesa, adquireixi una lleugeresa que pot observar-se, gràcies a la seva situació, des de diferents punts de vista.^[9]

L'escultura presenta una variació important pel que fa a la seva posició espacial: no reposa sobre una base ni s'adossa a un pla:{{cita|La creació escultòrica al nostre segle ha analitzat altres formes volumètriques (volum negatiu o còncau, volum obert, volum perforat, volum reticulat i volum transparent) i ha investigat la possibilitat d'una posició flotant de l'escultura en l'espai, bé suspenent-la, bé recolzant-la en un únic punt.^[12]

Referències

↑ Luengo Añón, Mónica «La evaluación de 50 años de Convención del Patrimonio Mundial enfatiza la necesidad de su adecuada implementación». revista PH, 10-10-2022, pàg. 6-9.
↑ Wieviorka, Michel «Hommage à Ulrich Beck». Libération, 05-01-2015.
↑ Wieviorka, Michel «Ulrich Becck (1944-1015)». Revista Mexicana de Ciencias Políticas y Sociales, año LX, núm. 224, maig-agost 2015, pàg. 349–352.
↑ Ajana, Btihaj «Reinventing data protection?». Identity in the Information Society, vol. 2, 3, 25-08-2009, pàg. 355–358.
↑ «Caída a plomo». La Vanguardia, 02-05-1998.
↑ Millanes Mato, Francisco; Ripa Alonso, Tomás «Reparación y cuelgue de la estructura "El elogio del agua", de Eduardo Chillida. Resolución del equilibrio de un mecanismo». Hormigón y acero, núm. 218, 2000, pàg. 89-99.
↑ «Tres heridos al caer la escultura de Chillida en la Creueta del Coll». El País, 02-05-1998. Arxivat de l'original el 01-08-2021.
↑ Catasús, Bino; Gröjer, Jan-Erik «Intangibles and credit decisions: results from an experiment». European Accounting Review, vol. 12, núm. 2, juliol 2003, pàg. 327–355.
↑ ^9,0 ^9,1 ^9,2 Giralt-Miracle, 1997, p. 70.
↑ Santos, Lorena «Kosme de Barañano: "Hacer una exposición supone el mismo trabajo intelectual que escribir un libro"». UMH Sapiens divulgación científico, núm. 7, juliol 20147, pàg. 16–18.
↑ =Seguer, Mercè M. «Elogio del agua».
↑ Marín Medina, 1980, p. 15.

Vegeu també

Bibliografia

Giralt-Miracle, Daniel. Chillida Leku, 1997. ISBN 84-922247-8-9.
Marín Medina, José. José Luis Férnandez. Cuerpo y forma de su escultura. Madrid: Edarcón, 1980. ISBN 84-85451-02-3.

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Elogi de l'aigua

«Elogi de l'Aigua». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.
Borràs Boada, Olga «‘Elogi de l'aigua’, una obra desconeguda de Chillida a la ciutat». betevé, 04-07-2012.

[1] Luengo Añón, Mónica «La evaluación de 50 años de Convención del Patrimonio Mundial enfatiza la necesidad de su adecuada implementación». revista PH, 10-10-2022, pàg. 6-9.

[2] Wieviorka, Michel «Hommage à Ulrich Beck». Libération, 05-01-2015.

[3] Wieviorka, Michel «Ulrich Becck (1944-1015)». Revista Mexicana de Ciencias Políticas y Sociales, año LX, núm. 224, maig-agost 2015, pàg. 349–352.

[4] Ajana, Btihaj «Reinventing data protection?». Identity in the Information Society, vol. 2, 3, 25-08-2009, pàg. 355–358.

[5] «Caída a plomo». La Vanguardia, 02-05-1998.

[6] Millanes Mato, Francisco; Ripa Alonso, Tomás «Reparación y cuelgue de la estructura "El elogio del agua", de Eduardo Chillida. Resolución del equilibrio de un mecanismo». Hormigón y acero, núm. 218, 2000, pàg. 89-99.

[7] «Tres heridos al caer la escultura de Chillida en la Creueta del Coll». El País, 02-05-1998. Arxivat de l'original el 01-08-2021.

[8] Catasús, Bino; Gröjer, Jan-Erik «Intangibles and credit decisions: results from an experiment». European Accounting Review, vol. 12, núm. 2, juliol 2003, pàg. 327–355.

[FOOTNOTEGiralt-Miracle199770-9] 9,0 ^9,1 ^9,2 Giralt-Miracle, 1997, p. 70.

[10] Santos, Lorena «Kosme de Barañano: "Hacer una exposición supone el mismo trabajo intelectual que escribir un libro"». UMH Sapiens divulgación científico, núm. 7, juliol 20147, pàg. 16–18.

[11] =Seguer, Mercè M. «Elogio del agua».

[FOOTNOTEMarín_Medina198015-12] Marín Medina, 1980, p. 15.

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]

[9]

[10]

[11]

[12]