Eloy Bullón Fernández

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaEloy Bullón Fernández
Eloy Bullón.png
Biografia
Naixement 11 de maig de 1879
Salamanca
Mort 4 de març de 1957(1957-03-04) (als 77 anys)
Madrid
Escudo de España 1874-1931.svg  Diputat al Congrés dels Diputats
27 d'abril de 1907 – 15 de setembre de 1923
- →
Districte Sequeros
Escudo de España 1874-1931.svg  Governador civil de la província de Madrid
16 de març de 1922 – 10 de novembre de 1922
Dades personals
Educació Universitat de Salamanca
Activitat
Ocupació Jurista i advocat
Partit Partit Conservador
Premis
Modifica les dades a Wikidata

Eloy Bullón Fernández (Salamanca, 11 de maig de 1879 Madrid, 4 de març de 1957) va ser un historiador de la filosofia i polític espanyol, diputat a les Corts Espanyoles durant la restauració borbònica.

Biografia[modifica]

Era fill de l'advocat i polític Agustín Bullón de la Torre (1845-1928, diputat a Corts i governador civil. Es va casar amb Beatriz Mendoza Esteban, sisena Marquesa de Selva Alegre i tercera comtessa de Montalbán.

Va estudiar al Seminari Conciliar Central de Salamanca i tenia només 17 anys d'edat quan en 1897 publica el seu primer llibre: El alma de los brutos ante los filósofos españoles, que signa com «Eloy Bullón... del Seminari Conciliar Central de Salamanca».

Va realitzar estudis de Dret i Filosofia i Lletres en la Universitat de Salamanca. En 1901 guanya l'oposició al Cos Facultatiu d'Arxivers, Bibliotecaris i Arqueòlegs. En 1906 és Catedràtic d'Història d'Espanya de la Universitat de Santiago de Compostel·la, passant d'allí a la de Valladolid i en 1907 catedràtic de Geografia política i descriptiva de la Universitat Central, a Madrid.

En l'àmbit polític, des de les eleccions generals espanyoles de 1907 és diputat en Corts pel districte de Sequeros (Salamanca), com a liberal conservador.[1] En la Dictadura de Primo de Rivera va ser Director General de Primer Ensenyament; després, Subsecretari d'Instrucció Pública i governador civil de Madrid. Des de 1928 fou membre de l'Acadèmia de la Història; des de 1935 de la de Ciències Morals i Polítiques i des de 1945 de la de Jurisprudència i Legislació. De 1930 a 1931 fou president de la Reial Societat Geogràfica d'Espanya i estudià les edicions de Miquel Servet sobre la Geografia de Ptolemeu.[2]

Obres[modifica]

  • De los orígenes de la filosofía moderna. Los precursores españoles de Bacon y Descartes. Imprenta de Calatrava, Salamanca 1905
  • Un colaborador de los Reyes Católicos: El Doctor Palacios Rubios y sus obras, Ramona Velasco, Madrid 1927
  • Sobre critica histórica: la oscuridad en lo presente. Tipografía de Archivos, Madrid 1932,
  • Reformas urgentes en la enseñanza de la Geografía, Madrid 1941.
  • Florecimiento de los estudios geográficos en Andalucía en la época de Carlos V, Madrid 1942.

Referències[modifica]

Enllaços externs[modifica]


Premis i fites
Precedit per:
Fra Guillermo Antolín y Pajares
Coat of Arms of the Spanish Royal Academy of History.svg
Acadèmic de la Reial Acadèmia de la Història
Medalla 14

1928 - 1957
Succeït per:
Miquel Batllori i Munné
Precedit per:
Joaquín Ruiz Jiménez
Coat of Arms of the Spanish Royal Academy of Moral and Political Sciences.svg
Acadèmic de la
Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques
Medalla 30

1934-1957
Succeït per:
Ángel González Álvarez