Els Macaris

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'organitzacióEls Macaris
Dades
Tipusgrup de música Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació1949 Modifica el valor a Wikidatael Vendrell Modifica el valor a Wikidata
Dissolució1987 Modifica el valor a Wikidata
Activitat
MembresJoan Domingo i Puigibet («Macari fill»)
Albert Jané i Pascual («Carbassó»)
Jaume Esteve i Oliva («Casalta»)
Macari Domingo i Tort («Macari»)
Ton Ollé i Egea («l'Ollé»)
Josep Sonet i Yvern («Peces»)
Gèneremúsica tradicional i grallers

Els Macaris fou un grup de grallers del Vendrell. El nom de la formació prové del sobrenom que rebia Joan Domingo i Puigibet («Macari fill»), el líder de la formació, fill del graller vendrellenc Macari Domingo i Tort.[1]

Joan Domingo s'estrenà com a graller el 1949 fent de gralla segona, acompanyat d'Albert Jané i Pascual («Carbassó») fent la primera i Jaume Esteve i Oliva («Casalta») al timbal.[1] Sembla, però, que Joan Domingo i Albert Jané no es s'acabaren d'entendre i dos anys més tard el «Carbassó» deixà la formació per passar a formar part dels Astons. En aquest moment, Macari Domingo (el pare de Joan Domingo) que havia format part d'altres grups com els Cetrons, els Aulans o els Felius, el substituí com a gralla primera.[2] Durant els anys que Macari Domingo formà part de la colla ensenyaren a tocar a Ton Ollé i Egea («l'Ollé») que seria membre de la formació fins que deixà la gralla per fer de casteller.[1]

A mitjans de la dècada dels seixanta, quan Ton Ollé deixà la colla, Albert Jané tornà al grup. Al mateix any, Josep Sonet i Yvern («Peces»), substituí Jaume Esteve al timbal. La colla es mantingué estable fins al 1985 i finalment es dissolgué amb la mort de Josep Sonet el 1987.[1]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 Bayer, Xavier; Benito, Miquel; Giménez, Lluís; Reyes, Joan. «Els Macaris». A: Músiques per a gralla a mitjans del s. xx. 1. Barcelona: DINSIC, 2012, p. 10-11 (Calaix de Solfa). ISBN 978843938945. 
  2. Arroyo i Julivert, Salvador «Els grallers del Vendrell: Les colles de la Renaixença Castellera (1926-1936)» (en línia). Miscel·lània penedesenca, 1995, pàg. 593-634 [Consulta: 21 juliol 2021].