Els canons de Navarone

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
30x-Movie.pngThe Guns of Navarone
Els canons de Navarone
Cnavarone.jpg
Pòster de la pel·lícula
Fitxa tècnica
Direcció J. Lee Thompson
Protagonistes Gregory Peck, David Niven, Anthony Quinn
Direcció artística Geoffrey Darke
Producció Carl Foreman, Cecil F. Ford i Leon Becker
Guió Carl Foreman, adaptació de la novel·la d'Alistair MacLean
Música Dimitri Tiomkin, interpretat per la Sinfonia of London
So John Cox i George Stephenson
Fotografia Oswald Morris
Muntatge Alan Osbiston
Vestuari Monty Berman i Olga Lehman
Maquillatge George Frost i Wally Schneiderman
Productora Columbia Pictures Corporation, Open Road Films Limited i Highroad
Distribuïdora Columbia Pictures Corporation
Dades i xifres
País Regne Unit
Estats Units
Data d'estrena 1961
Durada 150 min
Idioma original anglès
Lloc de rodatge Còrsega del Sud, Shepperton Studios, Rodes i Lindos
Pressupost 6.000.000 dòlars
Temàtica
Basat en The Guns of Navarone
Gènere acció, Pel·lícules bèl·liques
Tema principal Segona Guerra Mundial
Lloc de la narració Grècia
Palmarès
Nominacions
Premis Oscar als millors efectes especials
Més informació
IMDB Fitxa 7.6/10 stars
FilmAffinity Fitxa 7.4/10 stars
AlloCiné Fitxa
Rotten Tomatoes Fitxa
All Movie Fitxa
TCM Fitxa
Modifica dades a Wikidata

Els canons de Navarone (original: The Guns of Navarone) és una pel·lícula anglo-estatunidenca dirigida per J. Lee Thompson, estrenada el 1961. Ha estat doblada al català.[1]

Argument[modifica | modifica el codi]

Està inspirada en una novel·la de l'escriptor escocès Alistair MacLean. L'any 1943, les forces de l'Eix Roma-Berlín ocupen la mar Egea, fent impossible l'evacuació de dos mil soldats britànics de l'illa de Keros. L'estret de Navarone, la seva única sortida, és sota el foc de dos canons gegantins instal·lats a l'illa de Navarone. La seva ciutat principal, Mandrakos, està situada en el centre mentre que al nord de l'illa es troba la fortalesa protegint els canons. La solució dels Aliats és un comando compost de soldats anglesos i grecs encarregats de fer-los saltar pels aires. Amb el suport dels resistents grecs, aconsegueixen la seva missió, destruint els dos canons, cosa que permet el comboi de la Royal Navy de socórrer els 2.000 soldats bloquejats pels alemanys.[2]

Repartiment[modifica | modifica el codi]

Premis i nominacions[modifica | modifica el codi]

Premis[modifica | modifica el codi]

Nominacions[modifica | modifica el codi]

Anècdotes[modifica | modifica el codi]

  • L'estret de Navarone no existeix en realitat. La pel·lícula sembla no obstant això inspirar-se en la batalla de Leros que sacsejà l'illa de Leros l'any 1943, quan els Alemanys va intentar tornar a prendre als italians (que acabaven de canviar de camp), als britànics i als grecs. Aquesta fou molt durament bombardejada durant més d'un mes i mig, del 26 de setembre al 16 de novembre, data en què caigué finalment a les mans de l'enemic. Per això l'illa d'aquesta ficció s'anomena «Keros».
  • El vídeojoc Call of Duty ofereix un nivell inspirant-se directament en Els canons de Navarone.
  • Un nivell del vídeojoc Commandos 2: Men of Courage batejat Els Canons de Savo també està inspirat en la pel·lícula.
  • La música de la pel·lícula, recuperada l'any 1964 en versió ska pels Skatalites ha esdevingut un estàndard del gènere.
  • A One Piece, la fortalesa G8 de la Marina està directament inspirada en la pel·lícula i es diu Navarone.

Continuació[modifica | modifica el codi]

La continuació Força Deu de Navarone ha estat dirigida per Guy Hamilton l'any 1978.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. esadir.cat. Els canons de Navarone (en català). esadir.cat. 
  2. «The Guns of Navarone». The New York Times.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Portal

Portal: cinema

Coord.: 37° 52′ 53″ N, 25° 39′ 07″ E / 37.8814°N,25.6519°E / 37.8814; 25.6519