Els contes de Canterbury (pel·lícula)

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquest article tracta sobre una pel·lícula. Vegeu-ne altres significats a «Els contes de Canterbury».
Infotaula de pel·lículaEls contes de Canterbury
I racconti di Canterbury
Canterbury-Tales-1972.jpg
Pòster de la pel·lícula
Fitxa
Direcció Pier Paolo Pasolini
Protagonistes
Producció Artistes Auteurs Associés (A.A.A.), França i Produzioni Europee Associati (PEA), Itàlia
Dissenyador de producció Dante Ferretti
Guió Pier Paolo Pasolini
adaptació de Geoffrey Chaucer
Música Ennio Morricone
Fotografia Tonino Delli Colli
Muntatge Nino Baragli
Vestuari Danilo Donati
Productora Produzioni Europee Associati Tradueix
Distribuïdor United Artists
Característiques
País d'origen Itàlia
Data d'estrena 1972
Durada 118 minuts
Idioma original italià i anglès
Lloc de rodatge Sicília, catedral de Canterbury, Cambridge, Chipping Campden Tradueix, Lavenham Tradueix, Etna, Battle Abbey, Layer Marney Tower Tradueix, Bath, Rolvenden Tradueix, St Osyth Tradueix, catedral de Wells, Hastings, Maidstone, Rye i Warwick
Color en color
Descripció
Basat en Els contes de Canterbury
Gènere comèdia dramàtica
Lloc de la narració Anglaterra


Premis i nominacions
Premis
Ós d'Or (1972)
Altres dades
Identificador IMDb Fitxa 6.4/10 stars
Identificador Filmaffinity Fitxa 6.6/10 stars
Identificador Rotten Tomatoes Fitxa
Identificador AllMovie de pel·lícula Fitxa
Identificador Turner Classic Movies de pel·lícula Fitxa
Modifica les dades a Wikidata

Els contes de Canterbury (títol original en italià: I racconti di Canterbury) és una pel·lícula italiana dirigida per Pier Paolo Pasolini, inspirada en Els contes de Canterbury de Geoffrey Chaucer. Ha estat doblada al català.[1] Dirigida el 1972, aquesta pel·lícula és la segona part de la Trilogia de la Vida, després d'El Decameró (1971) i abans de Les mil i una nits (1974). Pasolini hi adapta successivament els grans relats de l'italià Boccaccio, de l'anglès Geoffrey Chaucer (interpretat pel mateix Pasolini), i de mites orientals.

Argument[modifica]

La pel·lícula és una adaptació de vuit dels vint-i-quatre Contes de Canterbury: El conte del mercader, El conte del germà mendicant, El conte del cuiner (Pasolini desenvolupa aquest conte abandonat per Chaucer després de només cinquanta versos), El conte del moliner, el pròleg del Conte de la burgesa de Bath (però no el conte en si mateix), El conte del regidor, El conte del venedor d'indulgències i El conte de l'uixer d'església. Contràriament al text original, el vincle entre els contes no es dóna per les interaccions entre els pelegrins, sinó per l'única persona de Chaucer, ocupat en la seva redacció.[2][3]

Repartiment[modifica]

Premis[modifica]

Referències[modifica]

  1. esadir.cat. Els contes de Canterbury (en català). esadir.cat. 
  2. Ellis, Steve «Chaucer at Large». University of Minnesota Press, 2000, pàg. 124-128.
  3. «racconti di Canterbury». The New York Times.

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Els contes de Canterbury Modifica l'enllaç a Wikidata