Els contes de la lluna pàl·lida després de la pluja

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de pel·lículaEls contes de la lluna pàl·lida després de la pluja
雨月物語
Ugetsu monogatari poster.jpg
Fitxa tècnica
Direcció Kenji Mizoguchi
Protagonistes
Producció Masaichi Nagata per a Daiei Film
Guió Matsutarō Kawaguchi i Yoshikata Yoda, d'uns contes d'Ueda Akinari
Música Fumio Hayasaka, Tamekichi Mochizuki i Ichirô Saitô[1]
Fotografia Kazuo Miyagawa, en blanc i negre
Productora Kadokawa Pictures Tradueix
Distribuïdora Daiei Film Tradueix
Dades i xifres
País Japó
Data d'estrena 1953
Durada 96 min
Idioma original Japonès
Lloc de rodatge Japó
Color en color
Temàtica
Basat en Tales of Moonlight and Rain Tradueix
Gènere Drama i cinema d'aventures
Palmarès
Nominacions
Més informació
IMDb Fitxa 8.2/10 stars
FilmAffinity Fitxa 8.2/10 stars
Rotten Tomatoes Fitxa
All Movie Fitxa
TCM Fitxa
Modifica dades a Wikidata

Els contes de la lluna pàl·lida després de la pluja[2] (雨月物語 en el seu títol original en japonès al Japó) és una pel·lícula de l'any 1953 dirigida per Kenji Mizoguchi i protagonitzada per Machiko Kyō i Masayuki Mori,[3] la qual fou estrenada als cinemes catalans el 2015.[2]

Argument[modifica]

Al Japó del segle XVI viuen dues humils famílies, emparentades per unes germanes. Una nit, els homes del senyor de la guerra Shibata assalten l'aldea. Amb la seua família i la dels seus cunyats, l'artesà Genjuro (Masayuki Mori) emprèn la fugida. A Kosugi venen algunes pertinences, però Tobei (Eitaro Ozawa), cunyat del Genjuro i obsessionat a fer-se guerrer, es queda amb els diners. Mentrestant, uns pirates violen la seua muller Ohama (Mitsuko Mito). Pel que fa a Genjuro, abandona els seus i es deixa enlluernar per la bellesa de la princesa Wakasa (Machiko Kyô), la qual, en realitat, és un esperit errant.[3]

Context històric i artístic[modifica]

D'estètica exquisida i amb portentosa narrativa de cadència musical, la pel·lícula resplendeix en la filmografia del mestre de cineastes Kenji Mizoguchi fins al punt de comptar-se entre les meravelles de tot el cinema universal. Basant-se en algunes idees literàries de Guy de Maupassant i en uns contes japonesos del segle XVI, Mizoguchi s'esplaia amb una dramàtica i tanmateix lírica història de desig, aparença i deliri.[3]

Ambientada en un temps de guerres feudals, s'hi narra amb sentit moral i delicada posada en escena la desventura d'uns camperols que, fugint de la barbàrie bel·licista, seran víctimes de la seua pròpia insensatesa: el terrissaire Genjuro es deixa seduir per un bell esperit de la mort (la princesa Wakasa), mentre que l'anhel de posseir el poder i la glòria dels samurais corromp Tobei. Cadascun dels personatges incorpora la seua vivència i si bé ambdues històries emprenen camins diferents, el cineasta estableix un paral·lelisme narratiu que acaba confluint en un relat comú. Sense estridències ni desequilibris, la pel·lícula juxtaposa (i contrasta) el realisme d'una època violenta amb la poètica de la confusió i de l'adversitat, obrint també pas a l'expressió de caràcter metafísic i sobrenatural. Machiko Kyo (que va ésser musa per excel·lència de Mizoguchi) caracteritza ací la princesa, el captivador i pàl·lid fantasma de tan fascinant història d'amor, erotisme i mort.[3]

Guanyadora del Lleó de Plata en el Festival Internacional de Cinema de Venècia, va trobar en el cineasta Éric Rohmer un dels seus primers i confessos admiradors.[3]

Frases cèlebres[modifica]

«
"La princesa Wakasa va ésser assassinada el mateix dia que el seu pare. Va deixar aquesta vida sense conèixer l'amor de cap home. Tan gran era el meu dolor que amb els meus poders vaig convocar els esperits i l'he retornada al món. Desitjava que a la fi conegués l'amor, la felicitat i tot allò que pot gaudir una dona. Gràcies a tu, Genjuro, la meua princesa ha conegut la felicitat. Però si tu te'n vas, si ara menysprees el seu amor, la seua pobre ànima vagarà turmentada per sempre. Wakasa mai tornarà a conèixer la felicitat. Per pietat, Genjuro, abandona el teu cruel i horrible propòsit. No la deixis. Queda't amb la teua bella princesa per sempre més." (Kikue Mori, dida de la princesa)[3]
»

Curiositats[modifica]

  • És inclosa al llibre 1001 Movies You Must See Before You Die (1001 pel·lícules que cal veure abans de morir) editat per Steven Jay Schneider.[4]

Errades del film[modifica]

  • Després que el soldat talla el cap del general, hom pot veure l'absència de sang a la seua espasa.[5]

Premis[modifica]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 Filmaffinity (castellà)
  2. 2,0 2,1 ÉsAdir (català)
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 Vilaseca, Ramón Robert, 2014. Les 500 millors pel·lícules de la història del cinema. Lleida: Pagès Editors, S. L. ISBN 9788499754932. Pàg. 127.
  4. Trivia - IMDb (anglès)
  5. Goofs - IMDb (anglès)

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]