Els de davant
Les gens d'en face  | |
|---|---|
 | |
| Fitxa | |
| Direcció | Jesús Garay |
| Protagonistes | |
| Director artístic | Llorenç Soler i de los Mártires |
| Producció | Isona Passola i Vidal |
| Guió | Louis Gardel i Jesús Garay |
| Música | Béatrice Thiriet |
| Fotografia | Carles Gusi Poquet |
| Muntatge | Albena Katerinska |
| Vestuari | Patricia Monné |
| Productora | La Sept-Arte Les Films du Sabre Revcom Films |
| Dades i xifres | |
| País d'origen | Espanya i França |
| Estrena | 9 octubre 1993 |
| Durada | 95 min |
| Idioma original | castellà |
| Color | en color |
| Descripció | |
| Gènere | drama |
     | |
Els de davant (en francès Les gens d'en face) és una pel·lícula de coproducció hispanofrancesa del 1993 dirigida per Jesús Nicolás F. Garay segons un guió escrit per ell i Fabrice Gardel i Louis Gardel basat en la novel·la homònoma de Georges Simenon. Es tracta d'un drama melancòlic que barreja una sòrdida història d'amor amb una trama policíaca.[1] Ha estat doblada al català.[2]
Sinopsi[modifica]
El nou cònsol de Turquia, Adil Zeki, arriba a la petita ciutat superpoblada i avorrida de Batumi, a la República Socialista Soviètica de Geòrgia. A part de no entendre gens l'idioma local ni com funciona el sistema soviètic s'ha d'enfrontar a la desconfiança dels locals, l'atonia social i la desídia de l'administració estalinista, cosa que el va aïllant i alimenta la seva por a ser emmetzinat, ja que el seu antecessor va morir en estranyes circumstàncies.
Mentre s'enfronta a les seves tribulacions s'enamora de Sonia, la seva secretària que viu a la casa del davant i és una fervent militant de les Joventuts Comunistes.[3]
Repartiment[modifica]
- Juanjo Puigcorbé - Adil Bey
- Estelle Skornik - Sonia
- Ben Gazzara - John
- Carme Elias
Nominacions i premis[modifica]
La pel·lícula va formar part de la selecció oficial del 44è Festival Internacional de Cinema de Berlín.[4] Als XII Premis de Cinematografia de la Generalitat de Catalunya va rebre el premi al millor llargmetratge, al millor director, al millor actor i a la millor fotografia i direcció artística.[5]
Referències[modifica]
- ↑ Àngel Comas Diccionari de llargmetratges: el cinema a Catalunnya després del franquisme, p. 77
- ↑ Els de davant, a esadir.cat
- ↑ Els de davant Arxivat 2020-06-11 a Wayback Machine. a massador.com
- ↑ «Berlinale: 1994 Programme». berlinale.de. Arxivat de l'original el 2017-10-01. [Consulta: 12 juny 2011].
- ↑ "Els de davant", de Jesús Garay, acapar los Premis Nacionals de Cinematografía, La Vanguardia, 8 de març de 1994
Guanyadors del premi a la millor pel·lícula catalana | |
|---|---|
| Premi de Cinematografia de la Generalitat 1982-1994 |
|
| Premi Barcelona de Cinema 2002-2008 |
|
| Gaudí a la millor pel·lícula 2009-ençà  |
|
