Els fruits saborosos

De Viquipèdia
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 21:36, 16 oct 2016 amb l'última edició de ArnauBot (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de llibreEls fruits saborosos
Tipuspoemari Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
AutorJosep Carner
Llengua(català)
PublicacióBarcelona: ., Catalunya Catalunya, 1906
EditorialEdicions 62 (3a edició)
Edició1906
1928
1997
Dades i xifres
GènerePoesia
Nombre de pàgines48 Modifica el valor a Wikidata
Altres
ISBN978-84-92672-63-9 Modifica el valor a Wikidata

Els fruits saborosos és un poemari escrit per Josep Carner l'any 1906 compost per divuit obres d'extensió més aviat breu que marcà un punt d'inflexió en la trajectòria de l'autor (es considera la seva primera obra noucentista) i alhora és una fita dins del moviment del Noucentisme juntament amb l'aparició del Glosari de Xènius a La Veu de Catalunya i el cucut.[1]

En tots els poemes, el poeta se serveix d'un doble pretext: un, el fruit que dóna títol a cada poema, i l'altre la hipotètica reflexió sobre el pas del temps. Al llarg del recull hi ha una determinada caracterització dels personatges d'acord amb el seu estadi vital — a la infantesa li correspon la innocència, a la maduresa la serenor i a la vellesa la resignació —, però tot sempre en una línia pretextual, amb un ús manipulat de l'idil·li clàssic en tots tres estadis. Aquesta manipulació té com a objectiu la fixació d'uns determinats valors morals que sempre són els mateixos: la previsió, el domini de la natura, el seny, la serenor, el control de les situacions, la família, el plaer que hi ha en les petites coses i en general tot l'ideari noucentista.[2]

Les composicions estan ordenades segons l'etapa vital a què pertanyen, i en totes el pas del temps està acceptat amb l'harmonia pròpia del classicisme. Així doncs, en els poemes sobre la vellesa, sempre hi prevaldrà l'aspecte positiu que possibilita la resignació i el saber treure profit de les circumstàncies.

La mètrica predominant en Els fruits saborosos és el vers alexandrí amb cesura després de la sisena síl·laba, que remarca l'estructura classicista i alhora mostra el virtuosisme de la lírica carneriana.[3]

D'altra banda, les referències a la cultura clàssica són nombroses en els noms dels personatges i el gust per l'ambientació mediterrània de les escenes, totalment contrària a l'ideari del Modernisme.

Enllaços d'interès

Referències

  1. «Els fruits saborosos». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Josep Carner, "Supervivent d'un cant remot. Antologia poètica". Ed. 62
  3. Els fruits saborosos a blocs.xtec.cat