Els germans

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula d'arts escèniquesEls germans
Tipus obra de teatre
Autor Terenci
Modifica dades a Wikidata

Els germans (Adelphi o Adelphoe) és una comèdia del dramaturg llatí Terenci representada per primer cop al 160 aC, al funeral de Luci Emili Paul·le Macedònic i inspirada en una obra grega de Menandre amb idèntic nom. Va ser l'última obra que escrigué l'autor.

Argument[modifica]

Ctesifó rep una educació estricta del seu pare Dèmea, mentre que Èsquinus, l'altre fill, és tractat amb molta tolerància pel seu oncle Mició. Èsquinus ha seduït la filla de Sòstrata, Pàmfila, mentre que Ctesifó està enamorat d'una citarista. Per complaure el seu germà, Èsquinus rescata violentament la citarista del seu propietari. Això proporciona a Sòstrata la prova de la deslleialtat del seu futur gendre, mentre que Dèmea s'adona dels amargs fruits dels liberals mètodes educatius del seu germà. Ara, però, s'assabenta que realment el seu propi fill Ctesifó és l'amant de la citarista. Llavors, canvia la tàctica completament i passa a ser generós amb tothom, a costa de Mició. Èsquinus pot casar-se amb Pàmfila, Ctesifó pot mantenir la seva arpista i Mició pot casar-se amb la vella Sòstrata. Al final, els fills accepten fins i tot el seu estricte pare. Aquesta és una obra de problemes i revelacions sense intriga o reconeixement.

Personatges[modifica]

Ctesifó
germà d'Èsquinus, fill de Dèmea, és el protagonista i l'objecte d'una estricta educació. Enamorat d'una citarista.
Èsquinus
germà de Ctesifó, és equiparable al personatge de l'esclau d'altres obres de teatre llatines, en el sentit que és propens a provocar embolics i enredar els personatges. Té una amant a qui viola i deixa embarassada: Pàmfila.
Dèmea
pare de Ctesifó i Èsquinus, s'oposa al liberalisme del seu germà Mició, i està caracteritzat per la seva rigidesa.
Mició
germà de Dèmea, educador d'Èsquinus. La combinació d'aquest personatge amb el seu germà Dèmea ens mostra el vell precepte de la filosofia grega que predica la moderació i el punt intermedi, aquest cas entre la rigidesa i la disbauxa.
Sòstrata
la mare de Pàmfila, prototip de la matrona romana.
Pàmfila
la virgo o noia jove, propensa a enamorar-se i a originar embolics a causa d'aquest desig.
Citarista
segona virgo o noia jove.

Valoració crítica[modifica]

Es tracta d'una obra d'embolics i enganys, però amb un rerefons molt interessant i de profunda influència grega: el problema de l'educació dels joves, extrapolable al problema de governar una ciutat. Estudiosos com Von Albrecht recalquen que la introducció de l'obra és una obra mestra per la informació que dóna únicament amb un diàleg entre dos personatges, i pels dos arguments paral·lels. A més, és una de les poques obres terencianes que conté un càntic a l'estil plautià (vv. 610-616).

Bibliografia[modifica]

  • Albrecht, M. von. Historia de la literatura romana. Desde Andrónico hasta Boecio (en castellà). Barcelona: Herder, 1997-1999. 

Enllaços externs[modifica]