Els goigs de la Mare de Déu (Memling)

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula d'obra artísticaEls goigs de la Mare de Déu
'Adveniment i triomf de Crist
Hans Memling 056.jpg
Tipus quadre
Artista Hans Memling
Basat en Adoració dels Reis Mags, Nativitat de Jesús i Anunciació
Data creació 1470
Gènere pintura religiosa
Estil Primitius flamencs
Material oli sobre taula de roure bàltic
Dimensions 81 (Alçada) × 189,2 (Amplada) × 189  (Llargada) cm
Col·lecció Alte Pinakothek, Munic
Catalogació
Codi museu  WAF 668
Catàleg L’obra completa de Memling:(9)
Lloc Web http://www.pinakothek.de/hans-memling/die-sieben-freuden-mariens
Modifica dades a Wikidata

Els goigs de la Mare de Déu, també conegut com l'Adveniment i triomf de Crist és una pintura a l'oli sobre taula, pintada c. 1480 pel pintor d'origen alemany Hans Memling de l'escola dels primitius flamencs. Es va fer per l'altar del gremi dels Tanner (blanquers) o dels Saddler (talabarders), la capella més oriental de l'església de la Mare de Déu de Bruges, on va estar fins a 1780. Actualment es troba a l'Alte Pinakothek a Munic.[1]

La pintura mostra 25 episodis de la vida de Jesús combinats en una composició narrativa sense una escena central: incloent-hi l'Anunciació; l'Anunciació als pastors; la Nativitat; la Massacre dels Innocents; l'Adoració dels Reis Mags; la Passió; la Resurrecció; l'Ascensió; Pentecost; la Dormició de Maria i l'Assumpció. Un estil narratiu similar va ser emprat per Memling a les Escenes de la Passió de Crist (Memling) (c. 1470), encarregat per Tommaso Portinari i actualment a la Galeria Sabauda de Torí.


L'obra Els goigs de la Mare de Déu va ser acabada el 1480 i va ser una donació de Pieter Bultync i la seva dona Katelyne van Ryebeke, com retaule de la capella del gremi dels Tanner (blanquers) o dels Saddler (talabarders), la capella més oriental de l'església de la Mare de Déu de Bruges.[1] L'escena central mostra en primer pla l'Adoració dels Reis Mags i una composició amb un important simbolisme litúrgic, com Maria, representant l'Ara Dei (altar de Déu) o Ara Coeli (altar del Cel), en sostenir el seu fill, el pa eucarístic, a la seva falda, mentre se li acosten els Reis Mags, com a representants simbòlics de l'Església universal. Així, el retaule de Memling compleix funcions devocionals i litúrgiques.

Les misses que s'haurien dit en aquesta capella eren per als membres del gremi, vius i morts, i les seves famílies, però la visió del retaule de Memling no es limitava als membres del gremi. L'obertura de l'arquitectura gòtica del temple permet una visió clara de la capella i el seu altar. La pintura hauria estat totalment visible des del deambulatori, fora de la capella de la Verge, mostrant els seus brillants colors i les escenes complexes als assistents que s'apropessin a resar. Els arnesos i muntures decoratives que adornen l'escena dels Reis Mags podria haver tingut una finalitat publicitaria de productes del gremi.[2]


La devoció moderna de l'època convidava a una peregrinació mental, com un viatge imaginari des d'un santuari local i familiar a un destí perillós a Terra Santa, seguint les passes de Crist, especialment per tal de reviure la Passió. Aquest concepte d'un pelegrinatge mental pot ajudar a explicar una obra com aquesta per mostrar el camí de Crist i de la seva mare a través dels llocs sagrats.[3]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 Faggin; Corti, 1970, p. 83-84.
  2. Hull, 2005, p. 34-35.
  3. Harbison, 1997, p. 187.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Els goigs de la Mare de Déu (Memling) Modifica l'enllaç a Wikidata