Els miserables (pel·lícula de 1998)

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de pel·lículaEls miserables
Les Misérables
Les Misérables (1998 film) poster.jpg
Fitxa tècnica
Direcció Bille August
Protagonistes
Producció Sarah Radclyffe Tradueix i James Gorman
Guió Rafael Yglesias Tradueix
Música Basil Poledouris
Fotografia Jörgen Persson Tradueix
Muntatge Janus Billeskov Jansen Tradueix
Productora Mandalay Entertainment Tradueix
Distribuïdora Columbia Pictures
Dades i xifres
País Regne Unit, Alemanya i Estats Units d'Amèrica
Data d'estrena 1998
Durada 128 min
Idioma original anglès
Lloc de rodatge República Txeca i Praga
Color en color
Temàtica
Basat en Els miserables
Gènere drama, cinema romàntic, cinema policíac i pel·lícula basada en una obra literària
Palmarès
Nominacions
Més informació
IMDb Fitxa
FilmAffinity Fitxa
Rotten Tomatoes Fitxa
Box office Mojo Fitxa
All Movie Fitxa
TCM Fitxa
Modifica les dades a Wikidata

Els miserables (títol original: Les Misérables) és una pel·lícula anglo- estatunidenca dirigida per Bille August, estrenada el 1998. Ha estat doblada al català.[1]

Argument[modifica]

La pel·lícula, basada en la novel·la de Victor Hugo "Les misérables", narra la vida de Jean Valjean (Liam Neeson), un home que va ser condemnat a presó per robar pa. Quan complia 19 anys de presó es va escapar, i es queda a dormir a casa d'un bisbe. Gràcies a la gratitud del bisbe (a qui Valjean intenta assaltar), l'ex convicte comença una nova vida. Valjean es converteix en un adinerat industrial i en l'alcalde del poble en el qual s'estableix. Valjean fa amistat amb Fantine (Uma Thurman), una prostituta i mare soltera a la qual va salvar de ser arrestada per l'oficial de policia Javert (Geoffrey Rush). Javert havia estat un guàrdia a la presó on va estar Valjean i comença a sospitar que tal vegada l'alcalde i el convicte són la mateixa persona. Quan Valjean descobreix que un home va ser arrestat per la seva semblança amb ell, decideix revelar la seva identitat. Valjean visita Fantine i descobreix que aquesta està agonitzant i li promet criar la seva filla, Cosette. Després de la mort de Fantine, Valjean escapa i recupera a Cosette de les mans dels Thénardier, uns hostalers als qui Fantine pagava perquè cuidessin la seva filla, però que en realitat abusaven i s'aprofitaven d'ella.

Diversos anys després, Cosette (Claire Danes) és una adolescent i s'enamora d'un revolucionari, Marius (Hans Matheson). Javert treballa d'encobert com un revolucionari per destruir el moviment al que Marius pertany. No obstant això, Javert és descobert i capturat per Marius, que el porta a les barricades per executar-ho. Valjean descobreix l'amor entre Cosette i Marius i va a les barricades per convèncer al jove revolucionari de tornar amb Cosette. Valjean li demana a Marius que li permeti executar a Javert. Valjean porta al presoner a un carreró, però en lloc d'executar-ho l' allibera. La pel·lícula acaba amb Javert suïcidant-se ja que no pot acceptar la bondat de l'acte de Valjean.[2]

Repartiment[modifica]

  • Liam Neeson: Jean Valjean
  • Geoffrey Rush: Javert
  • Uma Thurman: Fantine
  • Claire Danes: Cosette
  • Hans Matheson: Marius Pontmercy
  • Jon Kenny i Gillian Hanna: Els Thénardier
  • John McGlynn: Carnot
  • Shane Hervey: Gavroche
  • Mimi Newman: Cosette (nena)
  • Lennie James: Enjolras
  • Sylvie Koblizkova: Éponine

Rebuda[modifica]

  • "Amb un repartiment de primera classe i un estil narratiu clàssic, condensa amb fluïdesa la novel·la èpica de Victor Hugo i recupera algun dels seus moments de major suspens" [3]
  • "Sens dubte, la producció més poderosa i ben muntada de la història fins avui" [4]
  • La pel·lícula va rebre crítiques generalment positives. Rotten Tomatoes va reportar que 76 % dels crítics li van donar ressenyes positives al film, basat en 41 crítiques amb una puntuació mitjana de 6,9/10.[5]

Referències[modifica]

  1. «Els miserables». esadir.cat.
  2. «Les Misérables». The New York Times.
  3. Maslin, Janet «Les misérables». The New York Times.
  4. «Les misérables». Variety.
  5. «Les Misérables (1998)» (en anglès). Rotten Tomatoes.

Enllaços externs[modifica]