Els plàtans de Barcelona
| Tipus | obra literària  |
|---|---|
| Fitxa | |
| Autor | Víctor Mora i Pujadas |
| Publicació | 1972 |
| Gènere | novel·la |
Els plàtans de Barcelona és una novel·la de Víctor Mora. És la primera obra de l'autor barceloní. Traduïda pel mateix Víctor Mora, es publicà per primer cop en francès a París, gràcies a l'editorial Les Editeurs Français Reunis, l'any 1966. Aquesta situació va donar-se ja que a Espanya no va passar el filtre de la censura. Finalment, una primera edició en català de la novel·la va ser publicada l'any 1972 tot i que se'n van censurar unes quaranta pàgines. Quatre anys més tard, el 1976, se'n publicà l'edició íntegra sense censura.[1] Els plàtans de Barcelona ha estat traduïda al francès, a l'alemany i altres llengües com el romanès i el castellà. La història es veu altament influenciada per l'experiència que a viure l'autor durant la postguerra i compta amb un gran nombre d'elements autobiogràfics.[2] Aquesta novel·la és la primera d'una trilogia que continuen París flash-back, publicada l'any 1978 i El tramvia blau, que va veure la llum el 1985.[2]
Argument[modifica]
El pare de Lluís Martí és Policia de la Generalitat i, en finalitzar la guerra civil, ha de fugir a l'exili amb la seva dona i el seu fill.[1] L'home mor a Llemotges, el municipi francès on han passat l'exili, i Lluís i la seva mare retornen a Barcelona. A la capital catalana viuran tots dos en una pensió fins que la dona acaba morint i l'adolescent és recollit pel seu tiet. Ernest, l'oncle, viu amb la seva muller, l'Aurèlia, i el seu fill, cosí d'en Lluís.[2] Són una família sense gaires recursos i, així i tot, en Lluís que és un infant molt imaginatiu i que té un gran talent pel dibuix somia en convertir-se en un dibuixant famós de còmics (Víctor Mora ho és i si es té present que l'obra té molts elements autobiogràfics, es pot considerar que aquest n'és un d'ells). Tota la ciutat de Barcelona encara pateix les conseqüències de la guerra civil i els bombardejos que patí durant aquesta, arreu s'estén la fam i la por i l'escassetat que assalta la ciutat condicionen l'adolescència del protagonista.[1] Ell, que ha rebut una educació a França i que és un gran lector, ara es troba sense la possibilitat de poder estudiar i es veu treballant de qualsevol cosa. Els pocs diners que aconseguirà de les feines que té (primer de cobrador i més tard de clavador de joies) els invertirà en llibres que l'inspirin i en estris de dibuix per fomentar la seva passió.[2]
La trama principal de la novel·la és la recerca d'aconseguir les quaranta pessetes del propietari del taller on treballa Lluís i que aquest darrer s'ha quedat.[2] El títol de la novel·la fa referència als plàtans de la ciutat sota els quals el protagonista farà mans i mànigues per intentar aconseguir aquestes monedes.[1] Durant un dia, Lluís recorrerà Barcelona buscant, sense èxit, un conegut que el pugui ajudar. Mora, així, busca reflectir el teixit social de la ciutat i les diverses realitats que hi conviuen en ple franquisme.[2] Durant aquest pelegrinatge, Lluís passejarà per diversos espais de la població i és així com Mora descriu totes les versions de la vida Barcelona. Apareixen escenaris humils com el barri de Somorrostro o la Model, sobretot els presos polítics que hi estan internats però el jove també visita els barris més rics de la ciutat.[2] Mentre Lluís recorre la seva ciutat natal, els records de la seva infantesa l'assalten però al mateix temps somia i fantasia en aquest futur que el traurà de l'escassetat de la seva vida.[1] Mora aconsegueix, amb canvis de temps, mostrar la infantesa del personatge i diverses situacions que l'han afligit al llarg de la seva vida: la guerra civil, l'exili a França i com els nazis varen ocupar el país i va haver de tornar a Espanya.[1][2] Tot i que segons el parer de Lluís Martí a la ciutat hi ha una manca de cultura, el seu cosí, participant en la lluita clandestina, encarna l'esperança d'un possible canvi.[2] Al llarg de la novel·la es fa palpable l'interès que sent Mora pels comunistes i com intenta reflectir la seva situació, silenciats i perseguits durant la postguerra.[2]