Els renegats del diable

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de pel·lículaEls renegats del diable
The Devil's Rejects
Devils rejects ver2.jpg
pòster de la pel·lícula
Fitxa tècnica
Direcció Rob Zombie
Protagonistes
Producció Rob Zombie
Guió Rob Zombie
Música Tyler Bates
Fotografia Phil Parmet
Productora Lionsgate Films
Distribuïdora Lionsgate Films
Dades i xifres
País Estats Units d'Amèrica i Alemanya
Data d'estrena 2005
Durada 109 min
Idioma original castellà i anglès
Lloc de rodatge Los Angeles i Califòrnia
Color en color
Format pantalla ampla
Temàtica
Basat en House of 1000 Corpses Tradueix
Gènere cinema de terror, zombie film Tradueix i Slasher
Tema principal assassí en sèrie
Lloc de la narració Texas
Més informació
IMDb Fitxa
FilmAffinity Fitxa
Rotten Tomatoes Fitxa
Box office Mojo Fitxa
All Movie Fitxa
TCM Fitxa
Metacritic Fitxa
Lloc web Lloc web oficial
Modifica les dades a Wikidata

Els renegats del diable (títol original: The Devil's Rejects) és una pel·lícula de terror estatunidenco-alemanya escrita i dirigida per Rob Zombie, estrenada l'any 2005. Ha estat doblada al català.[1]

Es tracta de la continuació de House of 1000 Corpses, estrenada l'any 2003 i ja dirigida per Rob Zombie. Una continuació, 3 From Hell, està prevista pel 2019.

Argument[modifica]

Maig de 1978. En una granja on viu una família de psicòpates sanguinaris, el xèrif John Quincy Wydell llança una gran ofensiva per tal de desallotjar els que han abatut el seu germà diversos mesos abans, durant la nit de Halloween 1977.

En el transcurs de l'enfrontament, dos membres de la família arriben a escapar-se. Comença llavors una persecució plena de cadàvers i una recerca fora norma per al xèrif John Quincy Wydell. En efecte, desitjant primer detenir els Firefly, es fa a poc a poc justicier i decideix, després d'haver tingut una visió del seu difunt germà Georges (assassinat pels Firefly a House of 1000 Corpses) suplicant-ho de venjar-ho, de torturar els Firefly; físicament, però sobretot moralment. Els papers de sàdics i de víctimes s'intercanvien així al llarg del film entre els Firefly i el xèrif Wydell.[2]

Repartiment[modifica]

Producció[modifica]

Rodatge[modifica]

El rodatge va començar el 25 de maig de 2004 i va tenir lloc a Lancaster, Los Angeles i Palmdale.

Al voltant de la pel·lícula[modifica]

  • En una escena, Bela Lugosi tira una palanca a un film difós a la televisió. Es tracta de la Promesa del monstre, film americà dirigida per Ed Wood l'any 1955.
  • El germà de Sheri Moon fa una petita aparició com a oficial de policia durant els trets d'obertura. Inicialment com a convidat, el cineasta li va demanar participar ja que sabia molt bé servir-se d'armes de foc
  • El film en un principi havia de tenir una intriga secundària implicant el Dr. Satanàs, però en el moment d'una entrevista, Rob Zombie va afirmar que havia preferit finalment suprimir totes aquestes escenes ja que allò hauria estat com veure Chewbacca a Bonnie and Clyde (1967).[3]
  • A prop d'un centenar de plans digitals són utilitzats al film, majoritàriament per les escenes gores. Les escenes que impliquen objectes que entren en contacte directe amb la pell han estat creades digitalment, mentre els impactes sobre les parts cobertes del cos han estat realitzades a la vella manera. Rob Zombie tenia en principi la intenció de no utilitzar més que tècniques disponibles als anys 1970, però de les restriccions de temps l'hi van impedir
  • El film ha estat dedicat a la memòria de Matthew McGrory, l'intèrpret del paper de Tiny, mort l'any 2005.[3]
  • Quan el capità Spaulding se serveix cafè al començament del film, és escrit « hate » sobre la seva mà esquerra en referència al personatge interpretat per Robert Mitchum al film La Nit del caçador.

Rebuda[modifica]

  • Premis 2005: Festival de Sitges: Secció oficial llargmetratges a concurs
  • Crítica
    • L'horror total és el que aconsegueix desquiciar-nos, és tan incomprensiblement versemblant que embogeix. (...) Puntuació: ★★★★ (sobre 5)." [4]
    • "Per a l'audiència adequada, aquesta pel·lícula és (per la seva violència, tacos i sang a dojo) com a música celestial per a les oïdes"[5]
    • "Violenta, nauseabunda i realment un molt bon exemple en el seu gènere. Si ets un dur fan de les pel·lícules de terror, capaç d'apreciar l'habilitat i l'enginy al servei d'alguna cosa deliberadament desagradable, 'The Devil's Rejects' pot ser que exerceixi un certament estrany encant. (...) Puntuació: ★★★ (sobre 4)."[6]
    • "Indefensable a nivell moral, aquesta (perversament atractiva) seqüela del vilipendiat èxit de culte 'House of 1000 Corpses' està carregada d'energia cinematogràfica. (...) Puntuació: ★★★ (sobre 4)."[7]

Referències[modifica]

  1. «ésAdir > Filmoteca: pel·lícules >Els renegats del diable». [Consulta: 2 gener 2019].
  2. «The Devil's Rejects» (en en-us). The New York Times.
  3. 3,0 3,1 «trivia».
  4. Fernández, Fausto «The Devil's Rejects». Fotogramas.
  5. Desson, Thomson «The Devil's Rejects». The Washington Post.
  6. Ebert, Roger «The Devil's Rejects». Chicago Sun-Times.
  7. Travers, Peter «The Devil's Rejects». Rolling Stone.