Elsa Laula Renberg

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaElsa Laula Renberg
Elsa Laula Renberg.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement29 novembre 1877 Modifica el valor a Wikidata
Storseleby (Suècia) (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Mort22 juliol 1931 Modifica el valor a Wikidata (53 anys)
Brønnøy (Noruega) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortTuberculosi Modifica el valor a Wikidata
SepulturaDolstad Church (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Grup ètnicPoble sami Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióreindeer herding (en) Tradueix, política Modifica el valor a Wikidata

Elsa Laula Renberg (Tärnaby, 29 de novembre de 1877 - Brønnøy, 22 de juliol de 1931) va ser una activista i política sami.

Va nàixer en una família de pastors de rens, i va créixer a prop de Dikanäs. Després de rebre formació a Estocolm com a llevadora, va tornar a casa per a viure a prop de Dikanäs. El 1908 es va casar amb un pastor de rens, Thomas Renberg. Junts, es van traslladar a Vefsn, a Nordland, Noruega, on van viure com a pastors de rens i van tindre 6 fills. Elsa va morir a l'edat de 54 anys de tuberculosi a Brønnøy.

El 1904, Elsa Laula va escriure i publicar un fulletó de 30 pàgines sobre la situació del poble sami, convertint-la en la primera dona sami a publicar els seus escrits.[1] En aquest treball es van discutir diverses qüestions a les que s’enfrontaven els samis, com ara el seu sistema educatiu, el dret a vot i el dret a posseir terres.[2] L’esperit nacional sami va tindre una revifada en el moment en què es va publicar l’escrit, cosa que la va fer especialment important. Renburg també va animar les dones samis a treballar i ajudar-la en la causa.

El 1904 va fundar l'Associació Sámi Fatmomakka, que va ser la primera organització activista sami. El seu objectiu era combatre els problemes relacionats amb la creixent colonització estatal i la presència de colons a les terres samis, i resoldre els conflictes territorials locals, així com millorar la posició social, econòmica i política dels samis.[3] També va ser la presidenta del comitè organitzador de la primera assemblea sami de 1917 a Trondheim.

Referències[modifica]

  1. Seurujärvi-Kari, Irja (2012). Ale jaskkot eatnigiella : alkuperäiskansaliikkeen ja saamen kielen merkitys saamelaisten identiteetille (Ph.D.). University of Helsinki.
  2. Hermanstrand, Håkon; Kolberg, Asbjørn; Nilssen, Trond Risto; Sem, Leiv. The Indigenous Identity of the South Saami: Historical and Political Perspectives on a Minority within a Minority (en anglès). Springer, 2019-02-01. ISBN 978-3-030-05029-0. 
  3. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2021-01-18. [Consulta: 24 juny 2021].