Elsa Morante

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaElsa Morante
Elsa morante gatti.jpg
Biografia
Naixement 18 agost 1912
Roma
Mort 25 novembre 1985 (73 anys)
Roma
Causa de mort Infart miocardíac
Activitat
Camp de treball Poesia
Ocupació Escriptora i poeta
Família
Cònjuge Alberto Moravia (1941–1961)
Germans Marcello Morante Tradueix
Premis

IMDB: nm0603086
Modifica les dades a Wikidata
Elsa Morante i Alberto Moravia a Capri en els anys quaranta

Elsa Morante (Roma, 1912 - 1985) va ser una escriptora italiana. Algunes fonts en donen 1915 com a data de naixement.[1]

És l'autora de la lletra d'Ai giochi addio, una cançó amb música de Nino Rota que apareix en la pel·lícula Romeu i Julieta, de Franco Zeffirelli, interpretada per Bruno Filippini; la cançó també ha estat interpretada per Luciano Pavarotti i Natasha Marsh.[2]

Biografia[modifica]

Elsa Morante passa la seva infantesa al barri popular del Testaccio, a Roma. Filla d'una professora de confessió jueva i d'un empleat de correus, és de fet reconeguda per Augusto Morante, vigilant en un correccional.

Des dels tretze anys, publica relats en diversos periòdics per a nens i, als divuit anys, decideix de dedicar-se a l'escriptura: abandona família i estudis. Col·labora al setmanal Oggi, de 1939 a 1941.

Es casa amb l'escriptor Alberto Moravia l'any 1941 (la parella se separarà l'any 1962, sense divorciar-se mai). El segueix a l'exili decretat pels feixistes de 1943 a 1944. Elsa Morante publica la novel·la Mentida i sortilegi (Menzogna e sortilegio) l'any 1948, que li suposa el Premi Viareggio. L'any 1957, rep el Premi Strega gràcies a la seva segona novel·la, L'illa d'Artur (L'isola di Arturo).

Viatja a Espanya, a l'URSS, a la Xina i, l'any 1960, als Estats Units, on es relaciona amb un jove pintor, Bill Morrow, que se suïcida l'any 1962. L'any següent, publica el recull de noves El xal andalús (Lo scialle andaluso). Participa a continuació en la preparació del film de Pier Paolo Pasolini L'Evangeli segons sant Mateu, estrenat l'any 1964.

Després d'un silenci d'un decenni, publica l'any 1974 La storia, gran novel·la que suscita polèmica i esdevé un best-seller mundial abans de ser adaptada a la televisió italiana l'any 1986 per Luigi Comencini.

Amb Aracoeli, aparegut l'any 1982, rep el Premi Médicis estranger 1984. Malalta a conseqüència d'una fractura de fèmur, intenta suïcidar-se l'any 1983. Mor l'any 1985.

Llista d'obres[modifica]

Narrativa[modifica]

  • Il gioco segreto, 1941
  • Le bellissime avventure di Caterì dalla Trecciolina e altre storie, 1942
  • Menzogna e sortilegio, 1948
  • Lo scialle andaluso, 1953
  • L'isola di Arturo, 1957
  • Le straordinarie avventure di Caterina, 1959
  • La Storia, 1974
  • Aracoeli, 1982
  • Piccolo manifesto dei comunisti (senza classe né partito); Lettera alle Brigate rosse, 1988
  • Racconti dimenticati, 2002

Poesia[modifica]

  • Alibi, 1958
  • Il mondo salvato dai ragazzini e altri poemi, 1968

Assaig[modifica]

  • Pro o contro la bomba atomica e altri scritti, 1987
  • Diario 1938, 1989

Traducció[modifica]

Adaptacions[modifica]

Al cinema[modifica]

  • 1962: L'isola di Arturo, pel·lícula italiana dirigida per Damiano Damiani, adaptació de la novel·la L'isola di Arturo
  • 2009: Santina, pel·lícula italiana dirigida per Gioberto Pignatelli

A la televisió[modifica]

  • 1986: La storia, minisèrie italiana dirigida per Luigi Comencini, amb Claudia Cardinale, de la qual es va treure un film de 135 minuts per a distribució en sales de cinema

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Elsa Morante Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. «Elsa Morante». Encyclopédie Universalis.
  2. SHS. Entrada: Ai giochi addio