Elvira Augusta Lewi

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaElvira Augusta Lewi
Biografia
Naixement1909 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort1970 Modifica el valor a Wikidata (60/61 anys)
valor desconegut Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióPeriodista i escriptora Modifica el valor a Wikidata

Elvira-Augusta Lewi Salinas (Barcelona, 1909[1] - ? ca. 1970)[2] fou una escriptora i periodista catalana.

La trajectòria de Lewi, entre finals dels anys vint i la Guerra Civil, es desenvolupa a Barcelona: abraça la narrativa, el periodisme, la traducció i una acció sociocultural fruit del compromís amb el desenvolupament cultural de les dones. Escriptora conscient, compromesa i moderna, Elvira Augusta Lewi constitueix un exponent clar de la dinàmica literario-cultural de la Catalunya de preguerra, dels seus trets principals i de la seva progressiva evolució fins a l'alçament feixista i les tràgiques conseqüències que va tenir.[3]

Biografia[modifica]

Neix a Barcelona el 6 d'agost de 1909 al si d'una família d'origen judeogermànic. Va estudiar al Col·legi Alemany de Barcelona i va ampliar els seus estudis a l'Escola d'Arts i Oficis, popularment coneguda com la Llotja de Barcelona.

La seva activitat literària aviat començarà i l'anirà combinant amb els seus estudis musicals, d'idiomes i els de dibuix. El 1929 publica el conte «L'home de cristall», a la revista D'Ací i d'Allà. Segueixen dues ressenyes a Mirador (on va exercir la crítica literària), sobre un parell de llibres de Xavier Benguerel[4] i Maria Teresa Vernet.[5] En 1930 escriu dos relats que s'allunyen de les tendències principals de la narrativa catalana perquè entronquen amb la literatura fantàstica i la tradició alemanya que seran recollits a Els habitants del pis 200 (1936).

En el context de la Catalunya republicana, el fet de ser dona li va obrir portes i la va esperonar a treballar per defensar els drets d'altres dones. S'integrarà en el Lyceum Club, l'entitat per a dones fundada el 1931 amb Aurora Bertrana com a presidenta.[6]

Encara que comença en el món de l'escriptura a través de la narrativa, aviat entronca amb l'art i esdevé en 1931 col·laboradora assídua de La Nau, on publica 37 articles per a la secció d'art. Quan el diari tanca les seves portes, el 1933, passa a ser redactora de la revista La Dona Catalana i, entre 1933 i 1938, escriu 157 articles per a les seccions: «La dona en el món artístic» , «La dona en l'art», «La dona de Catalunya i els Seus oficis», etc., i nombrosos reportatges: a la Revista de Catalunya, L'Opinió, La Rambla, el diari Avui, etc.

El seu bagatge cultural i la seva vocació d'escriptora, la condueixen a implicar-se a fons en l'intent de normalització i de modernització de les lletres catalanes, amb uns productes literaris singulars en el context de l'època; un mirall de les seves preocupacions, idees i posicions així com una activitat periodística que comprèn des de la crítica, sobretot d'art, la literatura fins a la divulgació.

Les traduccions de dues cartes de l'epistolari d'Hölderlin i Rilke que va publicar a La Revista el 1931 resulten prou indicatives d'aquesta cultura de referència. Fins i tot en Un poeta i dues dones (1935), el pes de la seva formació de base germànica revertia en un text antireialista i altament intel·lectualitzat, farcit de referents poc habituals, deutor de la imatgeria expressionista, indestriable d'una producció poc coneguda a Catalunya. La perplexitat de part de la crítica, tanmateix, es va acompanyar d'elogis denotatius del paper i de la importància que les dones estaven adquirint a tots nivells en la societat catalana.[6]

Al costat de Maria Teresa Vernet, Mercè Rodoreda, Carme Montoriol, Rosa Maria Arquimbau, Anna Murià i Aurora Bertrana, va esdevenir una de les noves novel·listes de preguerra; aquelles que, ideològicament afins a la República i adscrivint-se als corrents contemporanis, en la dècada dels trenta van produir una novel·la moderna des del punt de vista dels temes i del tractament.[3]

A més de ser una de les creadores d'una narrativa femenina moderna en català, Lewi il·lustra l'entrada massiva de la dona a la premsa, les noves pràctiques que s'hi van desplegar i l'articulació d'una xarxa institucional femenina esquerrana generadora de espais adequats als nous temps. Elvira se situa en l'òrbita femenina i entronca amb les inquietuds d'altres periodistes, que des d'un punt de vista esportiu, cultural, polític o literari es dirigeixen directament a les dones des de les publicacions periòdiques.[7]

Lewi es perd en la nit del franquisme, i la seva manca d'activitat a partir de 1939 no ajuda a saber més. Es desconeix on i quan va morir, tal com explica Marta Pessarrodona: "No sabem si va anar a l'exili, però va desaparèixer totalment a partir de 1939".[8]

Referències[modifica]

  1. Sovint s'afirma que va néixer a Barcelona el 1910, però no és correcte. La consulta a l'Arxiu Municipal Contemporani ens proporciona la partida de naixement de la novel·lista, que indica que va néixer el 6 d'agost de l'any anterior." a: Julio, Teresa «El periodismo republicano en manos de mujeres: Maria Carratalà y Elvira Augusta Lewi.». Asparkía, 27., 2015, pàg. 131-145.
  2. No ha sigut possible obtenir informació sobre la seva mort, sobre la qual únicament podem afirmar que no va succeir a la capital catalana. a: Julio, Teresa «El periodismo republicano en manos de mujeres: Maria Carratalà y Elvira Augusta Lewi.». Asparkía, 27., 2015, pàg. 131-145.
  3. 3,0 3,1 Real Mercadal, Neus. Dona i literatura en els anys trenta: la narrativa de les escriptores catalanes fins a la guerra civil. Tesi doctoral dirigida pel Dr. Jordi Castellanos i Vila, Departament de Filologia Catalana-Universitat Autònoma de Barcelona, 2003.
  4. "Xavier Benguerel, Pàgines d'un adolescent", Mirador, n. 68, 15/05/1930, p. 4.
  5. "Maria Teresa Vernet: El camí reprès, El perill", Mirador, n. 80, 07/08/1930, p. 4.
  6. 6,0 6,1 Diccionari biogràfic de dones. «Elvira Augusta Lewi». Xarxa Vives d'Universitats (CC-BY-SA via OTRS). [Consulta: 5 octubre 2015].
  7. Julio, Teresa «El periodismo republicano en manos de mujeres: Maria Carratalà y Elvira Augusta Lewi.». Asparkía, 27., 2015, pàg. 131-145.
  8. Pessarrodona, Marta. El exilio violeta. Escritoras y artistas catalanas exiliadas en 1939. Barcelona: Meteora, 2010. ISBN 9788492874286. 

Bibliografia[modifica]

  • Lewi, Elvira A. Un Poeta i dues dones. Badalona: Proa, 1935. OCLC 13164802. Obra de narrativa psicològica i ciutadana que va publicar a la cèlebre Biblioteca A Tot Vent, i que se sumava a la dinàmica de represa i renovació de la novel·lística del país.
  • Lewi, Elvira A. Els Habitants del pis 200. Barcelona : Llibr. Catalònia, 1936. OCLC 865269111. Aquesta obra de ficció es una antologia de sis relats breus, on hi ha literatura policíaca, narrativa fantàstica i psicologisme.
  • Munné-Jordà, A. Narracions de ciència-ficció: antologia. Barcelona : Edicions 62, 1985. ISBN 8429723730
  • Campillo, Maria. Escriptors catalans i compromís antifeixista, 1936-1939. Barcelona : Curial Edicions Catalanes : Publicacions de lʼAbadia de Montserrat, 1994. ISBN 9788478265664
  • Real Mercadal, Neus. D'un temps, d'un país : Elvira Augusta Lewi. Els Marges, n. 79, pp. 63-76.
  • Real Mercadal, Neus. Dona i literatura en els anys trenta: la narrativa de les escriptores catalanes fins a la guerra civil. Tesi doctoral dirigida pel Dr. Jordi Castellanos i Vila, Departament de Filologia Catalana-Universitat Autònoma de Barcelona, 2003, p. 497-524.
  • Cortada Andreu, Esther. Feminisme i educació a principis del segle xx. Pedagogia, política i transformació social (1900-1917), Barcelona, Institut d'Estudis Catalans, 2008.
  • Pessarrodona, Marta. El exilio violeta. Escritoras y artistas catalanas exiliadas en 1939. Barcelona, Meteora, 2010.
  • Julio, Teresa «El periodismo republicano en manos de mujeres: Maria Carratalà y Elvira Augusta Lewi.». Asparkía, 27., 2015, pàg. 131-145.