Elvira Augusta Lewi Salinas

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Elvira Augusta Lewi)
Infotaula de personaElvira Augusta Lewi Salinas
Biografia
Naixement(es) Elvira Augusta Lewi Modifica el valor a Wikidata
6 agost 1909 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort1970 Modifica el valor a Wikidata (60/61 anys)
valor desconegut Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióperiodista, escriptora Modifica el valor a Wikidata
Signatura
Modifica el valor a Wikidata

Elvira-Augusta Lewi Salinas (Barcelona, 6 d'agost de 1909[1] - ? ca. 1970)[2] fou una escriptora i periodista catalana activa a la Barcelona de la preguerra civil i de la que se'n perd el rastre a partir de 1943.

L'escriptora catalana Elvira Augusta Lewi Salinas als anys 1930s.

Trajectòria i significació[modifica]

La trajectòria de Lewi, entre finals dels anys 1920 i la Guerra Civil, es desenvolupa a Barcelona: abraça la narrativa, el periodisme, la traducció i una acció sociocultural fruit del compromís amb el desenvolupament cultural de les dones. Escriptora conscient, compromesa i moderna, Elvira-Augusta Lewi constitueix un exponent clar de la dinàmica literario-cultural de la Catalunya de preguerra, dels seus trets principals i de la seva progressiva evolució fins a l'alçament feixista i les tràgiques conseqüències que va tenir.[3]

Al costat de Maria Teresa Vernet, Mercè Rodoreda, Carme Montoriol, Rosa Maria Arquimbau, Anna Murià i Aurora Bertrana, va esdevenir una de les noves novel·listes de preguerra; aquelles que, ideològicament afins a la República i adscrivint-se als corrents contemporanis, en la dècada dels trenta van produir una novel·la moderna des del punt de vista dels temes i del tractament.[3]

A més de ser una de les creadores d'una narrativa femenina moderna en català, Lewi il·lustra l'entrada massiva de la dona a la premsa, les noves pràctiques que s'hi van desplegar i l'articulació d'una xarxa institucional femenina esquerrana generadora de espais adequats als nous temps. Elvira se situa en l'òrbita femenina i entronca amb les inquietuds d'altres periodistes, que des d'un punt de vista esportiu, cultural, polític o literari es dirigeixen directament a les dones des de les publicacions periòdiques.[4]

Biografia[modifica]

Un poeta i dues dones d'Elvira A. Lewi, novel·la publicada a Badalona l'any 1935

Neix a Barcelona el 6 d'agost de 1909 en una família d'origen jueu, possiblement de mare sefardita i pare d'origen germànic.[5] Va estudiar al Col·legi Alemany de Barcelona i va ampliar els seus estudis a l'Escola d'Arts i Oficis, popularment coneguda com la Llotja de Barcelona.[4] L'entorn familiar cosmopolita i culte amb referents centreeuropeus i de diverses manifestacions artístiques va ser crucial per al seu desenvolupament personal.

La seva activitat literària aviat començarà i l'anirà combinant amb els seus estudis musicals, d'idiomes i els de dibuix. El 1929 publica el conte «L'home de cristall», a la revista D'Ací i d'Allà. Segueixen dues ressenyes a Mirador (on va exercir la crítica literària), sobre un parell de llibres de Xavier Benguerel[6] i Maria Teresa Vernet.[7] En 1930 escriu dos relats que s'allunyen de les tendències principals de la narrativa catalana perquè entronquen amb la literatura fantàstica i la tradició alemanya que seran recollits a Els habitants del pis 200 (1936).

En el context de la Catalunya republicana, el fet de ser dona li va obrir portes i la va esperonar a treballar per defensar els drets d'altres dones. S'integrarà en el Lyceum Club, l'entitat per a dones fundada el 1931 amb Aurora Bertrana com a presidenta.[8]

Tot i que que comença en el món de l'escriptura a través de la narrativa, aviat entronca amb l'art i esdevé en 1931 col·laboradora assídua de La Nau, on publica 37 articles per a la secció d'art. Quan el diari tanca les portes, el 1933, passa a ser redactora de la revista La Dona Catalana i, entre 1933 i 1938, escriu 157 articles per a les seccions: «La dona en el món artístic», «La dona en l'art», «La dona de Catalunya i els Seus oficis», etc., i nombrosos reportatges: a la Revista de Catalunya, L'Opinió, La Rambla, el diari Avui, etc.

El seu bagatge cultural i la seva vocació d'escriptora, la condueixen a implicar-se a fons en l'intent de normalització i de modernització de les lletres catalanes, amb uns productes literaris singulars en el context de l'època; un mirall de les seves preocupacions, idees i posicions així com una activitat periodística que comprèn des de la crítica, sobretot d'art, la literatura fins a la divulgació.

Signatura d'Elvira A. Lewi en una dedicatòria de l'any 1935

Les traduccions de dues cartes de l'epistolari d'Hölderlin i Rilke que va publicar a La Revista el 1931 resulten prou indicatives d'aquesta cultura de referència. Fins i tot en Un poeta i dues dones (1935), el pes de la seva formació de base germànica revertia en un text antireialista i altament intel·lectualitzat, farcit de referents poc habituals, deutor de la imatgeria expressionista, indestriable d'una producció poc coneguda a Catalunya. La perplexitat de part de la crítica, tanmateix, es va acompanyar d'elogis denotatius del paper i de la importància que les dones estaven adquirint a tots nivells en la societat catalana.[8]

Va tenir també una activitat continuada en l'àmbit de l'educació popular del gust, contribuint amb nombrosos articles sobre decoració domèstica, donant conferències al respecte, i impartint cursos sobre el parament de la llar.[9]

Elvira Augusta Lewi Salinas en una exposició sobre decoració de la llar

El rastre de Lewi es perd en la nit del franquisme, i la seva manca d'activitat a partir de 1939 no ajuda a saber-ne més. Només es té constància de la traducció (potser una traducció pròpia) a l'espanyol de la seva obra «Un poeta y dos mujeres», publicada el 1943 a la col·lecció Para ti de l'editorial Hymsa. Significativament es publica amb el nom Elvira L. Salinas, ocultant el seu cognom jueu.[10] Es desconeix on i quan va morir, tal com explica Marta Pessarrodona: "No sabem si va anar a l'exili, però va desaparèixer totalment a partir de 1939.”[11]

Obres[modifica]

  • Lewi, Elvira A. Un Poeta i dues dones. Badalona: Proa, 1935. OCLC 13164802. Obra de narrativa psicològica i ciutadana que va publicar a la cèlebre Biblioteca A Tot Vent, i que se sumava a la dinàmica de represa i renovació de la novel·lística del país.
  • Lewi, Elvira A. Els Habitants del pis 200. Barcelona: Llibreria Catalònia, 1936. OCLC 865269111. Aquesta obra de ficció es una antologia de sis relats breus, on hi ha literatura policíaca, narrativa fantàstica i psicologisme. N'existeix una reedició de l'Editorial Males Herbes, amb epíleg de Neus Real Mercadal, publicada el novembre de 2023, ISBN 978-84-126624-7-4.
  • Més de dos centenars de textos coneguts i publicats a la premsa periòdica, els títols dels quals es poden consultar en línia a:
    Real, Neus; GELCC (2009). «Les novel·listes. Elvira Augusta Lewi». A: Escriptores republicanes.[8]

Bibliografia sobre l'autora[modifica]

Referències[modifica]

  1. Sovint s'afirma que va néixer a Barcelona el 1910, però no és correcte. La consulta a l'Arxiu Municipal Contemporani ens proporciona la partida de naixement de la novel·lista, que indica que va néixer el 6 d'agost de l'any anterior." a: Julio, Teresa «El periodismo republicano en manos de mujeres: Maria Carratalà y Elvira Augusta Lewi.». Asparkía, 27., 2015, pàg. 131-145.
  2. No ha sigut possible obtenir informació sobre la seva mort, sobre la qual únicament podem afirmar que no va succeir a la capital catalana. a: Julio, Teresa «El periodismo republicano en manos de mujeres: Maria Carratalà y Elvira Augusta Lewi.». Asparkía, 27., 2015, pàg. 131-145.
  3. 3,0 3,1 Real Mercadal, Neus. Dona i literatura en els anys trenta: la narrativa de les escriptores catalanes fins a la guerra civil. Tesi doctoral dirigida pel Dr. Jordi Castellanos i Vila, Departament de Filologia Catalana-Universitat Autònoma de Barcelona, 2003.
  4. 4,0 4,1 Julio, Teresa «El periodismo republicano en manos de mujeres: Maria Carratalà y Elvira Augusta Lewi.». Asparkía, 27., 2015, pàg. 131-145.
  5. Garzón, Jacobo Israel. «Buscando a Elvira Lewy [sic]» (en esp). Ràdio Sefarad. [Consulta: 30 març 2024].
  6. "Xavier Benguerel, Pàgines d'un adolescent", Mirador, n. 68, 15/05/1930, p. 4.
  7. "Maria Teresa Vernet: El camí reprès, El perill", Mirador, n. 80, 07/08/1930, p. 4.
  8. 8,0 8,1 8,2 Diccionari biogràfic de dones. «Elvira Augusta Lewi». Xarxa Vives d'Universitats (CC-BY-SA via OTRS). Arxivat de l'original el 2015-10-06. [Consulta: 5 octubre 2015]. També es troba parcialment a la nova pàgina del DBD (falta l'obra). [Accedit el 17-01-2024].
  9. Real Mercadal, Neus «D'un temps, d'un país : Elvira Augusta Lewi». Els Marges, 2006, pàg. 63-76.
  10. Real Mercadal, Neus. Epíleg a “Els habitantes del pis 200”. Barcelona: Males Herbes, Novembre 2023, p. 122. ISBN 978-84-126624-7-4. 
  11. Pessarrodona, Marta. L'exili violeta. Escriptores i artistes catalanes exiliades el 1939. Barcelona: Meteora, 2010. ISBN 978-84-92874-27-9. 

Vegeu també[modifica]

Enllaços externs[modifica]