Elvira Jofre
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 16 març 1915  Barcelona | ||
| Mort | 3 setembre 1998 (83 anys) | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | actriu de teatre, actriu de veu | ||
 | |||
.jpg)
Elvira Victoriano i Aragonès, coneguda amb el nom artístic d'Elvira Jofre (Barcelona, 16 de març de 1915 – íd., 3 de setembre de 1998) va ser una actriu de teatre i de veu catalana.[1][2][3]
Era filla d'Antoni Victoriano i Jofre[4] i d' Elvira Aragonès i Codorniu. A mitjan dècada dels anys 20 hom la troba interpretant papers de dama jove per a diversos teatres professionals de Barcelona. Formà part de la companyia catalana instal·lada al teatre Novetats dirigida per Carles Capdevila.[5] Després va constituir companyia amb el seu marit, el també actor Pere Gener, la Companyia Jofre-Gener, a les dècades dels anys 30, 40, 50 i 60 del segle xx.[5]
Molt valorada com a actriu de doblatge, va estar vinculada a l'estudi de la Metro-Goldwyn-Mayer a partir de la dècada del 1940.[5] Va ser la veu d'alguns personatges interpretats per Judy Garland,[5] Elizabeth Taylor —a Beau Brummell o L'arbre de la vida, Rebeca a Ivanhoe, Maggie a La gata sobre la teulada de zinc (1958),[5] Helen Ellswifth-Wills a L'última vegada que vaig veure París, Luisa Durant a Rapsodia— i Grace Kelly —Tracy Samatha Lord a Alta societat (1956), Princesa Alejandra a El cigne, Catherine Knowland a Fuego verde o Linda Nordley a Mogambo (1954), entre d'altres.[6] En català, ha participat en doblatges de sèries emeses per TV3 com Dallas, Carson i Carson, advocats, Magnum i Retorn a Brideshead, així com de pel·lícules com Els Blues Brothers i El príncep i la corista.[5]
Trajectòria professional
[modifica]Teatre
- 1924, 14 de novembre. En el paper de Veïna primera a l'obra Fidelitat de Josep Maria de Sagarra. Estrenada al teatre Romea de Barcelona.[5]
- 1925, maig. El partit del diumenge de Valentí Castanys i Alfons Roure. Estrenada al teatre Romea de Barcelona.
- 1925, 9 d'octubre. En el paper de Cinteta, 17 anys a l'obra Seny i amor, amo i senyor d'Avel·lí Artís i Balaguer. Estrenada al teatre Romea de Barcelona.
- 1925, 25 d'octubre. En el paper de La Fada a l'obra L'anell meravellós de Josep Maria Folch i Torres. Estrenada al teatre Romea de Barcelona.
- 1927, 1 d'octubre. Un estudiant de Vic de Josep Maria de Sagarra. Estrenada al teatre Novetats de Barcelona. (en el personatge de Francisqueta.)
- 1928, 28 d'abril. La Llúcia i la Ramoneta de Josep Maria de Sagarra. Estrenada al teatre Novetats de Barcelona. (en el personatge de Carmeta).
- 1928, 30 d'octubre. Les llàgrimes d'Angelina de Josep Maria de Sagarra. Estrenada al teatre Novetats de Barcelona. (en el personatge d'Aurora).
- 1930, 17 d'octubre. La corona d'espines de Josep Maria de Sagarra. Estrenada al teatre Novetats de Barcelona.. (en el personatge d'Aurora).
- 1936, 6 de juny. La nostra Natatxa d'Alejandro Casona. Versió d'Agustí Collado. Estrenada al Teatre Nou (Avinguda del Paral·lel).
- 1969, juliol. Ronyons de recanvi de Joaquim Muntanyola. Estrenada al teatre Talia de Barcelona.
Teatre per televisió
- 1966. Los blancos dientes del perro, d'Eduard Criado, dins l'espai Teatre Català, de Televisió Espanyola.
Referències
[modifica]- ↑ «Elvira Jofre (1915-1998)» (en anglès). Find A Grave Memorial. [Consulta: 10 juliol 2020].
- ↑ «Elvira Jofre». Diccionari enciclopèdic del cinema a Catalunya. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Necrológicas» (en castellà). La Vanguardia p. 26, 04-09-1998. [Consulta: 29 gener 2020].
- ↑ «esquela de Antonio Victoriano Jofre». La Vanguardia, 08-02-1964, pàg. 28.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 5,5 5,6 «La Vermella - T3xC10 Marta Martorell, la veu de la senyora Fletcher». CCMA. [Consulta: 5 maig 2025].
- ↑ «Grandes genios del doblaje (XI): ELVIRA JOFRE». eldoblaje.com. [Consulta: 10 juliol 2020].