Elvira de Lleó (reina de Sicília)
  | |
| Nom original | (es) Elvira Alfónsez |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | (es) Elvira Alfónsez de León 1100 ↔ 1104 Toledo (Espanya) |
| Mort | 6 febrer 1135 (31 anys) Palerm (Sicília) |
| Causa de mort | malaltia infecciosa |
| Sepultura | catedral de Palerm |
| Activitat | |
| Ocupació | aristòcrata |
| Altres | |
| Títol | Reina consort de Sicília (1130–1135) Comtessa consort de Sicília (1117–1130) Duquessa |
| Família | Dinastia Ximena |
| Cònjuge | Roger II de Sicília (1117 (Gregorià)–) |
| Fills | Roger III de la Pulla, Tancred de Bari, Guillem I de Sicília, Alfons de Hauteville, Adelisa de Sicília |
| Pares | Alfons VI de Lleó i Isabel de León |
| Germans | Sancho Alfónsez Urraca I de Lleó Teresa de Lleó i Núñez Elvira Alfònsez |
| Descrit per la font | Dictionary of Women Worldwide |
Elvira de Lleó (?, setembre de 1103–Palerm, 6 de febrer de 1135) va ser una infanta de Lleó, reina consort de Sicília.
Va néixer el setembre de 1103,[1] tot i que no consta en la documentació fins al 19 de març de 1106.[2] Va ser filla legítima d'Alfons VI de Lleó i de la seva segona esposa, Isabel. Aquesta consort es creu que és la mateixa que Zaida, la princesa musulmana amant del monarca abans de casar-se amb ell.[3] Va ser criada a Toledo, en aquell moment una ciutat on convivien diverses religions, pel que es creu que viure acostumada a la convivència de cristians i musulmans, com succeïa a Sicília, on va acabar regnant.[4][5]
Va ser casada amb el comte Roger II de Sicília el 1117 o el 1118,[6] mentre que Salazar afirma que el casament es va celebrar el 16 d'abril de 1120.[2] Es va convertir en reina el 1130, quan el comte es va fer coronar rei.[4][6]
Atès que Sicília tenia una població musulmana considerable, l'estratègia de Roger era imitar la política religiosa del seu sogre.[7] Segons Birk, el fet probable que Elvira fos descendent de governants musulmans andalusins exemplifica un patró d'associació cultural entre les reines de Sicília i el món islàmic. És possible que la reina influís en el conreu de l'art islàmic durant el regnat de Roger II.[5]
No hi ha gaire informació sobre l'actuació de la reina a Sicília,[8] no consta que tingués activitat en la política o com a mecenes de l'Església, i només es recordada com a mare dels sis fills de Roger.[9] El matrimoni va tenir cinc fills i dues filles:[4]
- Roger (1118-1148). Duc de la Pulla.
- Tancred (1119-1138). Príncep de Bari.
- Alfons (1120/21-1144). Príncep de Càpua i duc de Nàpols.
- Adelisa (ca. 1126-ca. 1184). Comtessa de Florència.
- Una nena morta en la infància.
- Guillem (1131-1166). Duc de la Pulla i rei de Sicília.
- Enric (1135-1145).
El 1135 tant Elvira com Roger van contraure una malaltia greu i contagiosa. A diferència del seu marit, Elvira va morir a causa de la malaltia el 6 de febrer d'aquell any.[10][1] Va ser enterrada a la capella reial de Santa Magdalena de Palerm.[2][11] Roger va romandre catorze anys vidu, i només va casar-se de nou quan havien mort quatre dels seus cinc fills.[10]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 Salazar y Acha, 1992-1993, p. 324.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Jaime de, Salazar y Acha. «Elvira (II)» (en castellà). Diccionario biográfico electrónico. Reial Acadèmia de la Història. [Consulta: 23 gener 2023].
- ↑ Birk, 2017, p. 34.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 Houben, 2002, p. 35-36.
- ↑ 5,0 5,1 Birk, 2017, p. 106.
- ↑ 6,0 6,1 Birk, 2017, p. 103.
- ↑ Birk, 2017, p. 103-104.
- ↑ Birk, 2017, p. 104.
- ↑ Birk, 2017, p. 105.
- ↑ 10,0 10,1 Houben, 2002, p. 95-96.
- ↑ Musset, Lucien «Huit essais sur l'autorité ducale en Normandie (xie – xiie siècles)». Annales de Normandie, vol. 17, núm. 1, 1985, pàg. 3-148.
Bibliografia
[modifica]- Birk, Joshua C. Norman Kings of Sicily and the Rise of the Anti-Islamic Critique: Baptized Sultans (en anglès). Nova York: Springer, 2017. ISBN 978-3319470429.
- Houben, Hubert. Roger II of Sicily: A Ruler Between East and West (en anglès). Cambridge: Cambridge University Press, 2002.
- Salazar y Acha, Jaime de «Contribución al reinado de Alfons VI de Castilla: algunas aclaraciones sobre su política matrimonial». Anales de la Real Academia Matritense de Heráldica y Genealogía, núm. 2, 1992-1993, pàg. 301-336.