Elías Tormo Monzó

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaElías Tormo Monzó

Modifica el valor a Wikidata
Nom original(es) Elías Tormo y Monzó Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement23 juny 1869 Modifica el valor a Wikidata
Albaida Modifica el valor a Wikidata
Mort21 desembre 1957 Modifica el valor a Wikidata (88 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
  Diputat al Congrés dels Diputats
2 de maig de 1903 – 17 d'agost de 1905
CircumscripcióAlbaida
  Diputat a l'Assemblea Nacional Consultiva
10 d'octubre de 1927 – 15 de febrer de 1930
  Ministre d'Instrucció Pública i Belles Arts
24 de febrer de 1930 – 18 de febrer de 1931
  Procurador en Corts
13 de maig de 1949 – 5 d'abril de 1952
Dades personals
FormacióUniversitat de Salamanca Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Madrid Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciócrític literari, crític d'art, jurista, polític, historiador, arqueòleg, historiador de l'art Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat Central Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Conservador
Membre de
AlumnesAntonio García y Bellido i Cayetano de Mergelinda y Luna Modifica el valor a Wikidata
Participà en
1933Creuer universitari pel Mediterrani de 1933 Modifica el valor a Wikidata
Obra
Estudiant doctoralEmilio Camps Cazorla Modifica el valor a Wikidata
Família
FillsJuan Tormo Cervino (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Premis

Modifica el valor a Wikidata

Elías Tormo Monzó (Albaida, 23 de juny de 1869[1] - Madrid, 21 de desembre de 1957) fou un advocat, polític i historiador de l'art valencià, diputat a les Corts Espanyoles durant la restauració borbònica i procurador en Corts durant el franquisme.

Biografia[modifica]

Es llicencià en dret a la Universitat de València i en filosofia i Lletres a la Universitat de Madrid. El 1897 fou catedràtic de dret natural a la Universitat de Santiago de Compostel·la, el 1902 a la Universitat de Salamanca posteriorment ho fou d'història de l'art a la Universitat de Granada (1903) i a la Universitat Central de Madrid (1904).

La seva amistat amb Germán Gamazo y Calvo i amb Antoni Maura i Montaner el portà a la política, i fou elegit diputat del Partit Conservador pel districte d'Albaida a les eleccions generals espanyoles de 1903. Fou nomenat també senador en representació de la Reial Societat Econòmica d'Amics del País el 1905, 1907-1908. 1910-1911 i 1914-1923, i fou també vicepresident del Senat. De 1907 a 1909 fou Comissari Reial de Belles Arts i posteriorment rector de la Universitat de Madrid. El 1912 ingressà a la Reial Acadèmia de Belles Arts i el 1918 a la Reial Acadèmia de la Història.

Durant la dictadura de Primo de Rivera va formar part de l'Assemblea Nacional promoguda pel dictador (1927), fou membre del Consell d'Estat d'Espanya (1930) i ministre d'Instrucció Pública i Belles Arts sota el govern de Dámaso Berenguer y Fusté (febrer de 1930 - febrer de 1931). Quan es proclamà la Segona República Espanyola fou apartat de la política, i es dedicà a viatjar pels països de la regió Mediterrània per a fer estudis sobre art clàssic. Durant la guerra civil espanyola va estar a l'Escola Espanyola de Roma. Quan tornà va treballar a la Secció d'Escultura Medieval i Moderna del CSIC. El 1949 fou procurador a Corts franquistes com a representant de la Reial Acadèmia de Belles Arts de San Fernando.

Obres[modifica]

  • La pintura española del siglo XVI
  • Jacomart y el Arte hispano-flamenco cuatrocentista (1913)
  • Levante (1923)
  • Iglesias del antiguo Madrid (1927)
  • Monumentos de españoles en Roma (1940)
  • La acción social y el Estado

Referències[modifica]

  1. «Elies Tormo i Monzó». enciclopèdia.cat (GEC). [Consulta: 19 març 2019].

Enllaços externs[modifica]

Càrrecs públics
Precedit per:
Luis Bermejo Vida
Rector de la
Universitat Complutense de Madrid

1929-1930
Succeït per:
Blas Cabrera Felipe
Precedit per:
Jacobo Fitz-James Stuart y Falcó
Ministre d'Instrucció Pública i Belles Arts

1930 - 1931
Succeït per:
José Gascón y Marín
Premis i fites
Precedit per:
Gumersindo de Azcárate
Reial Acadèmia de la Història
Medalla 25

1918 - 1957
Succeït per:
Dalmiro de la Válgoma y Díaz-Varela