Emília Miret i Soler

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Emília Miret Soler)
Infotaula de personaEmília Miret i Soler

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement10 novembre 1891 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mortagost 1957 Modifica el valor a Wikidata (65 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócompositora, pianista, professora de música Modifica el valor a Wikidata

Emília Miret i Soler [n 1] (Barcelona, 10 de novembre de 1891 - agost de 1957)[1][2] va ser una compositora i pianista catalana.[3]

Biografia[modifica]

Estudià a l'Escola Municipal de Música de Barcelona, amb Joan Bautista Pellicer (piano) i Joan Lamote de Grignon (composició); l'any 1909 hi va ser distingida amb el primer premi de piano. Va ser becada (1911) per l'ajuntament de Barcelona per ampliar la formació al conservatori reial de Brussel·les, cosa que feu amb Adolphe Wouters, amb tant d'aprofitament que també guanyà el primer premi de piano del conservatori belga.

Després de fer una gira de concerts per Bèlgica, el 1914 tornà a Barcelona i tocà a diverses associacions musicals; als cicles de l'Associació de Música de Cambra, i amb l'Orquestra Simfònica de Barcelona. En una ràdio que aleshores es feia en rigorós directe, va ser la primera pianista que actuà a Ràdio Barcelona, on mantenia converses amb Maria Cinta Balagué[4] , i la primera que hi feu un concert regular cada quinze dies el 1925 (encara tocava a l'emissora[5] el 1941). L'any 1927 fundà l'"Acadèmia Miret" d'ensenyament de música. El 21 de novembre de 1929, en el marc de la "III Exposició Art en el Penedès", participà en un gran concert que aplegà a Vilanova dues de les millors cobles de Catalunya, la Barcelona i la Principal de la Bisbal; una orquestra amb més de trenta músics dirigits per Francesc Montserrat; el gran violinista Eduard Toldrà i un trio de "músics vilanovins establerts a Barcelona" [6] que eren el violoncel·lista Amadeu Recasens, el violinista Antoni Escofet i la pianista Emília Miret. Més endavant, el 1935, diversos d'aquests músics es reuniren novament en el nodrit grup d'artistes [7] que homenatjaren el mestre Montserrat, en una selecció que comprenia els esmentats Toldrà, Recasens i Miret, juntament amb el ballarí Joan Magriñà, la pianista Maria Dolors Rosich, la cantant i actriu Antònia Paretes, el pianista Màrius Montserrat i una orquestra de 40 músics. Miret va ser escollida per fer el concert de clausura del curs 1933-1934 de la Residència d'Estudiants de Catalunya.

El 14 de maig de 1939, i amb Miret de solista, la Banda Municipal de Barcelona feu el darrer concert amb Joan Lamote de Grignon de director abans de ser-ne depurat i expulsat pel franquisme. Com a compositora fou autora quasi exclusivament d'obres per a piano.

No se'n coneix ni el lloc ni la data de defunció, que ha de ser posterior a l'actuació radiofònica de 1941. L'ajuntament de Barcelona li dedicà el 2011 [8] uns jardins públics a Barcelona, entre els carrers Robert Gerhard, Lamote de Grignon i Rosa Leveroni.

Obres[modifica]

  • En el campo
  • Madrigal de la fuente
  • Primícies, colección muy fácil para piano en clave de sol las dos manos
  • Vals en la mayor

Notes[modifica]

  1. Emília Miret apareix algun cop a la premsa com a Emília Miret d'Escudiet, com a nom de casada

Referències[modifica]

  1. «Naixements. Any 1891. Registre núm.5922 (pdf.pàg.48)». Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona, 10-11-1891.
  2. «Notes barcelonines: Emília Miret». Feminal, núm. 32, 28-11-1909.
  3. «Emília Miret, al web "Diccionari Biogràfic de Dones"». Arxivat de l'original el 2014-05-14. [Consulta: 1r maig 2014].
  4. Espinosa, Sílvia «La pionera radiofònica oblidada». Barcelona Metròpolis, 94, desembre 2014, pàg. 24-25 [Consulta: 18 desembre 2014].
  5. «Programa de Radio Barcelona, 8 Agosto 1941». [Consulta: 1r maig 2014].
  6. Alemany i Moyà, Joan «El panorama musical vilanoví a través del segle XX». Del Penedès, núm. 1, primavera 2002, pàg. 63-73.
  7. Alemany i Moyà, Joan. Eduard Toldrà i Soler. Vilanova i la Geltrú: Ajuntament de Vilanova i la Geltrú, 1999 (Retrats, 2). 
  8. «Acta 6/2011, de la reunió del ple del consell municipal del districte de les Corts». Arxivat de l'original el 2014-05-14. [Consulta: 1r maig 2014].