Ema Destinnová

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Ema Destinnová

Emilie Paulina Venceslava Kittlova (Praga, Imperi austrohongarès, 26 de febrer de 1878 - České Budějovice, Txecoslovàquia, 28 de gener de 1930), coneguda també amb els noms artístics d'Emilie Kittlová i Emmy Destinn (en les nacions anglosaxones), va ser una cantant d'òpera soprano txeca que va ser famosa a Europa i Estats Units en els anys previs a la Primera Guerra Mundial.

Soprano dúctil de veu cabalosa, companya artística del gran tenor Enrico Caruso, primera Salomé a Berlín i creadora de Minnie de La fanciulla del West de Giacomo Puccini, la seva devoció per l'art i la cultura txeca la van convertir en figura emblemàtica del seu país.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Nena prodigi, va estudiar amb Marie von Dreger Loewe-Destinn, de qui va adoptar el nom en senyal d'homenatge. Rebutjada en audicions de tres teatres (a Praga, Dresden i el Teatre des Westen a Berlín) va ser finalment acceptada en l'Òpera de la Cort de Berlín on va cantar 54 papers (incloent 12 estrenes, entre elles Salomé de Richard Strauss dirigida pel compositor). En aquest teatre va cantar més de 700 representacions entre 1898 i 1908.

La consagració internacional li va arribar amb el paper de Senta a L'holandès errant de Wagner al Festival de Bayreuth per invitació de la vídua del compositor, Còsima Wagner. El 1904 va debutar al Covent Garden de Londres a Don Giovanni de Mozart, allà va cantar en la primera representació de Madama Butterfly de Puccini al costat d'Enrico Caruso. El 1908 va debutar al Metropolitan Opera de Nova York com a Aïda de Verdi i posteriorment en l'estrena mundial de La fanciulla del West de Puccini amb Enrico Caruso dirigits per Arturo Toscanini. El duo Destinn-Caruso va ser una de les principals atraccions de l'època i en l'escenari del Metropolitan, la soprano va cantar 250 representacions en 21 papers. Va ser també molt apreciada com a Carmen de Bizet, Nedda de Pagliacci, Santuzza a Cavalleria Rusticana i Maddalena a Andrea Chénier de Giordano.

Eclipsada durant la Primera Guerra Mundial quan va retornar al seu país i va tenir problemes per les seves simpaties cap a la resistència txeca, va ser internada al seu castell fins a la fi de la guerra. Acabat el conflicte, la seva carrera no va tornar a ser la mateixa, concentrant-se en papers eslaus al Teatre Nacional de Praga on va cantar Libuše, Marenka de La núvia venuda i Milada de El cas Makropoulos. Es va retirar el 1926. Es va casar amb Joseph Halsbach, un militar de la força aèria.

Cantant, compositora, poeta i escriptora, la seva vida va ser retratada en el llargmetratge Božská Ema (La divina Ema) de 1979 dirigida per Jiří Krejčík.