Emberiza
![]() verderola ![]() | |
Taxonomia | |
---|---|
Super-regne | Eukaryota |
Regne | Animalia |
Fílum | Chordata |
Classe | Aves |
Ordre | Passeriformes |
Família | Emberizidae |
Gènere | Emberiza ![]() Linnaeus, 1758 |
Emberiza és un gènere d'ocells de la família dels emberízids (Emberizidae). Les diferents espècies habiten diferents hàbitats per tot arreu del Vell Món. Als Països Catalans viuen, amb més o menys nombre, el cruixidell (Emberiza calandra), el sit negre (Emberiza cia), el gratapalles (Emberiza cirlus), la verderola (Emberiza citrinella), l'hortolà (Emberiza hortulana) i el repicatalons (Emberiza schoeniclus). Altres espècies es poden presentar de manera més esporàdica.
Espècies[modifica]
Segons la classificació del Congrés Ornitològic Internacional (versió 4.1, 2014) aquest gènere està format per 44 espècies:
- Emberiza affinis.
- Emberiza aureola – sit caranegre.
- Emberiza bruniceps – sit cara-roig.
- Emberiza buchanani - sit de Buchanan.
- Emberiza cabanisi.
- Emberiza caesia – hortolà cendrós.
- Emberiza calandra - cruixidell.
- Emberiza capensis.
- Emberiza chrysophrys – sit cellagroc.
- Emberiza cia – sit negre.
- Emberiza cineracea – sit cendrós.
- Emberiza cioides – sit mostatxut.
- Emberiza cirlus - gratapalles.
- Emberiza citrinella - verderola.
- Emberiza elegans – sit elegant.
- Emberiza flaviventris.
- Emberiza fucata - sit castany.
- Emberiza godlewskii - sit de Godlewski.
- Emberiza goslingi.
- Emberiza hortulana - hortolà.
- Emberiza impetuani.
- Emberiza jankowskii.
- Emberiza koslowi.
- Emberiza lathami.
- Emberiza leucocephalos – sit capblanc.
- Emberiza melanocephala – sit capnegre.
- Emberiza pallasi – sit de Pallas.
- Emberiza poliopleura.
- Emberiza pusilla – repicatalons petit.
- Emberiza rustica – repicatalons rústic.
- Emberiza rutila – sit rogenc.
- Emberiza sahari - sit de vila.
- Emberiza schoeniclus - repicatalons.
- Emberiza siemsseni.
- Emberiza socotrana.
- Emberiza spodocephala – sit emmascarat.
- Emberiza stewarti - sit de Stewart.
- Emberiza striolata – Sit estriat.
- Emberiza sulphurata.
- Emberiza tahapisi - sit de Tahapis.
- Emberiza tristrami - sit de Tristram.
- Emberiza variabilis.
- Emberiza vincenti.
- Emberiza yessoensis.
E. lathami era inclòs en el gènere Melophus i E. siemsseni a Latoucheornis. Ambdues espècies s'inclouen a Emberiza[1]
E. sahari que era considerat una subespècie d'E. striolata, se la considera una espècie de ple dret.[2]
Referències[modifica]
![]() |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Emberiza |
- ↑ Byers, Clive; Olsson, Urban; Curson, Jon. Buntings and Sparrows. London, UK: Pica Press, 1995, p. 105–106.
- ↑ Byers, C., Olsson, U., & Curson, J. (1995). Buntings and Sparrows. Pica Press ISBN 1-873403-19-4.