Emergència sanitària de preocupació internacional

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca

Una emergència de salut pública de preocupació internacional (PHEIC, de l'anglès Public Health Emergency of International Concern) és una declaració formal de l'Organització Mundial de la Salut (OMS) d'«un esdeveniment extraordinari que està determinat a constituir un risc per a la salut pública per a altres estats mitjançant la propagació internacional de malalties i que requereixi una potencial resposta internacional coordinada», formulada quan es presenta una situació "greu, sobtada, inusual o inesperada", que "comporta implicacions per a la salut pública més enllà de la frontera nacional de l'Estat afectat" i "pot requerir una acció internacional immediata".[1] En virtut del Reglament de salut internacional (IHR) de 2005, els estats tenen el deure legal de respondre amb promptitud a una PHEIC.[2][3]

La declaració es fa pública per un Comitè d'Emergència (CE) format per experts internacionals que operen en el IHR (2005),[4]que es va desenvolupar després de l'esclat de la SARS de 2002/2003.[5]

Des de 2009 hi ha hagut sis declaracions PHEIC:[6] la pandèmia H1N1 (o grip porcina) 2009, la declaració de poliomielitis 2014, el brot d'Ebola a l'Àfrica de l'oest de 2014, el brot del virus Zika a Amèrica (2015-2016),[7] el brot d'Ebola de Kivu 2018–20,[8] i la pandèmia per coronavirus de 2019-2020.[9] Les recomanacions són temporals i requereixen revisions cada tres mesos.[1]

La SARS, la verola, la poliomielitis de tipus salvatge i qualsevol nou subtipus de grip humana són automàticament PHEIC i, per tant, no requereixen una decisió de l'IHR per declarar-se com a tal.[10]

Una PHEIC no es limita només a malalties infeccioses, pot cobrir una emergència causada per un agent químic o per contaminació radioactiva.[11] En qualsevol cas, dins del seu àmbit, és una mesura de "crida a l'acció" i "últim recurs".[12]

La majoria d'epidèmies i/o emergències que criden l'atenció del públic no compleixen els criteris per invocar una PHEIC.[12] Els CE no van ser ni tan sols convocades per l'epidèmia del còlera d'Haití, l'ús d'armes químiques a Síria o l'accident nuclear de Fukushima I,[11][13] per exemple.

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 WHO Q&A (19 June 2019). «International Health Regulations and Emergency Committees».
  2. Renee Dopplick. «Inside Justice | Swine Flu: Legal Obligations and Consequences When the World Health Organization Declares a "Public Health Emergency of International Concern"», 29-04-2009. [Consulta: 6 juny 2014].
  3. Margaret Chan. «Swine influenza». World Health Organization, 25-04-2009. [Consulta: 6 juny 2014].
  4. «Strengthening health security by implementing the International Health Regulations (2005); About IHR». WHO.
  5. Hoffman, Steven J.; Silverberg, Sarah L. «Delays in Global Disease Outbreak Responses: Lessons from H1N1, Ebola, and Zika». American Journal of Public Health, 108, 3, 18-01-2018, pàg. 329–333. DOI: 10.2105/AJPH.2017.304245. ISSN: 0090-0036. PMC: 5803810. PMID: 29345996.
  6. Pillinger, Mara «WHO declared a public health emergency about Zika's effects. Here are three takeaways». Washington Post, 02-02-2016.(subscripció necessària)
  7. Hunger, Iris. Coping with Public Health Emergencies of International Concern (en anglès). 1. Oxford University Press, 2018. DOI 10.1093/oso/9780198828945.003.0004. ISBN 9780191867422. (subscripció necessària)
  8. WHO Statement (18 October 2019). «Statement on the meeting of the International Health Regulations (2005) Emergency Committee for Ebola virus disease in the Democratic Republic of the Congo on 18 October 2019» (en anglès).
  9. WHO Statement (31 January 2020). «Statement on the second meeting of the International Health Regulations (2005) Emergency Committee regarding the outbreak of novel coronavirus (2019-nCoV)» (en anglès), 31-01-2020.
  10. Mark A. Hall; David Orentlicher; Mary Anne Bobinski; Nicholas Bagley; I. Glenn Cohen «8. Public Health Law». A: Health Care Law and Ethics. 9th. Nova York: Wolters Kluwer, 26 febrer 2018, p. 908. ISBN 978-1-4548-8180-3. 
  11. 11,0 11,1 Halabi, Sam F.; Crowley, Jeffrey S.; Gostin, Lawrence Ogalthorpe. Global Management of Infectious Disease After Ebola (en anglès). Oxford University Press, 2017, p. 110. ISBN 9780190604882. 
  12. 12,0 12,1 Rull, Monica; Kickbusch, Ilona; Lauer, Helen «Policy Debate | International Responses to Global Epidemics: Ebola and Beyond» (en anglès). International Development Policy, 6, 2, 08-12-2015. DOI: 10.4000/poldev.2178. ISSN: 1663-9375.
  13. Gostin, Lawrence O.; Katz, Rebeccas «The International Health Regulations: The Governing Framework for Global Health Security». The Milbank Quarterly, 94, 2, juny 2016, pàg. 264–313. DOI: 10.1111/1468-0009.12186. PMC: 4911720. PMID: 27166578.