Emetina

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de fàrmacEmetina
Emetine.svg
Malaltia objecte Amebosi i fascioloidiasis
Dades clíniques
AHFS/Drugs.com Noms internacionals de fàrmacs
Grup farmacològic medicament antibacterià
Codi ATC P01AX02 QP51AX02
Dades químiques i físiques
Fórmula C29H40N2O4
Massa molecular 480.639 g/mol
Model 3D (Jmol) Imatge interactiva
Identificadors
Número CAS 483-18-1 Symbol OK.svg1
PubChem (CID) 10219
ChemSpider 9802 Symbol OK.svg1
UNII X8D5EPO80M Symbol OK.svg1
KEGG C09421 N<
ChEBI CHEBI:4781 Symbol OK.svg1
ChEMBL CHEMBL50588 Symbol OK.svg1
AEPQ 100.006.903
 NSymbol OK.svg1 (què és això?)  (verifica)
Modifica dades a Wikidata

L'emetina[1] (del grec Έμετος, "vòmit") és un alcaloide derivat de la ipecacuana ("arrel de Brasil") que es va usar des dels començaments del segle XX com a fàrmac contra les amebes. Forma part del xarop d'ipecacuana.

Ipecacuana ( Carapichea ipecacuanha )

Acció com a emètic[modifica]

Actua tant per irritació local com per estimulació irritant local en les vies digestives i també a la zona de desencadenament de quimioreceptors en l'àrea postrema del bulb raquidi.

Mecanisme d'acció[modifica]

"L'emetina inhibeix l'allargament de cadenes de polipèptids i la síntesi de proteïnes en cèl·lules eucariotes".[2]

Indicacions[modifica]

"L'emetina es va usar com a amebicida sistèmic d'acció directa. Igual que la deshidroemetina, alguna vegada va utilitzar àmpliament per combatre l'amebosi intestinal invasora i greu i l'amibiasis extraintestinal, però ha estat substituïda pel metronidazol que té la mateixa eficàcia i és més innocu. per tal raó, cap dels dos s'utilitza, llevat que el metronidazol estigui contraindicat. la deshidroemetina posseeix propietats farmacològiques similars, tot i que és considerada un producte menys tòxic".[3]

Via d'administració[modifica]

S'administra per via intramuscular o subcutània, però no per via intravenosa per la seva toxicitat. Es concentra al fetge, ronyó, melsa i pulmó.

Reaccions adverses[modifica]

Les seves reaccions adverses són freqüents; les més greus són les cardiovasculars: dolor precordial, dispnea, taquicàrdia, hipotensió, ritme de galop, canvis ECG, dilatació cardíaca amb insuficiència cardíaca i mort. Pot produir nàusees, vòmits i diarrea, cefalees, debilitat muscular, rigidesa, dolor al lloc d'injecció, i reaccions urticarials.

Referències[modifica]

  1. «Emetina». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Florez, Jesús; Juan Antonio Armijo,frica Mediavilla. Farmacología Humana. 3ª. España: Masson, 1998, p. 1225. ISBN 84-458-0613-0. 
  3. Goodman Gilman, Alfred; Theodore W. Rall, Alan S. Nies, Palmer Taylor. Goodman And Gilman's The Pharmacological Basis Of Therapeutics. 8ª. USA: Pergamon Press, 1991, p. 1005. ISBN 0-02-946568-0.