Emil Abderhalden

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaEmil Abderhalden
Emil Abderhalden.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement9 març 1877 Modifica el valor a Wikidata
Oberuzwil (Suïssa) Modifica el valor a Wikidata
Mort5 agost 1950 Modifica el valor a Wikidata (73 anys)
Zuric (Suïssa) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCementiri de Fluntern Modifica el valor a Wikidata
Diputat del Parlament de Prússia
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Basilea Modifica el valor a Wikidata
Director de tesiGustav von Bunge Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballBioquímica Modifica el valor a Wikidata
Lloc de treball Berlín Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióteòric racial, professor d'universitat, fisiòleg, bioquímic, polític, metge Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Zuric
Universitat de Halle
Universitat Humboldt de Berlín Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Demòcrata Alemany Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Obra
Obres destacables
Família
FillsRudolf Abderhalden Modifica el valor a Wikidata
Premis

Find a Grave: 178745657 Modifica el valor a Wikidata

Emil Abderhalden (9 de març de 1877, Oberuzwil - 5 d'agost de 1950, Zuric, Suïssa) fou un fisiòleg i bioquímic suís.

Biografia[modifica]

Durant la Primera Guerra Mundial destacà per la seva ajuda en l'evacuació de nens desnodrits d'Alemanya cap a Suïssa. Fou professor de fisiologia a la Universitat de Halle, els seus estudis se centraren en els aminoàcids i en les proteïnes. És conegut per haver inventat el 1912 una prova (la reacció Abderhalden) per determinar l'embaràs per la presència de la proteïna "estranya" a la sang. La prova, tanmateix, demostrà ser poc fiable i fou substituïda el 1928 per la prova Zondek-Ascheim.

Abderhalden fou considerat a Alemanya com el fundador de la bioquímica i era la base de molts treballs que se'n feren posteriorment.

Obres[modifica]

  • La reacció d'Abderhalden.
  • Tractat de fisiologia i química fisiològica.
  • Fonaments de l'alimentació.
  • Bioquímica de les vitamines.
  • Manual dels mètodes bioquímics de treball. (En 107 volums)[1]

Referències[modifica]

  1. «Google.es/books». [Consulta: 7 gener 2010].