Emil Abderhalden
Salta a la navegació
Salta a la cerca
![]() ![]() | |
Biografia | |
---|---|
Naixement | 9 març 1877 ![]() Oberuzwil (Suïssa) ![]() |
Mort | 5 agost 1950 ![]() Zuric (Suïssa) ![]() |
Sepultura | Cementiri de Fluntern ![]() |
Diputat del Parlament de Prússia | |
![]() | |
Dades personals | |
Formació | Universitat de Basilea ![]() |
Activitat | |
Director de tesi | Gustav von Bunge ![]() |
Camp de treball | Bioquímica ![]() |
Ocupació | Teòric racial, polític, bioquímic, professor d'universitat, fisiòleg i metge ![]() |
Ocupador | Universitat de Zuric Universitat de Halle Universitat Humboldt de Berlín ![]() |
Partit | Partit Demòcrata Alemany ![]() |
Membre de | Acadèmia Prussiana de les Ciències Acadèmia de les Ciències de la Unió Soviètica Acadèmia Pontificia de les Ciències Acadèmia de Ciències de Rússia Acadèmia Alemanya de Ciències Leopoldina Academy of Science for Public Utility (en) ![]() Acadèmia de Ciències de la RDA Galileiana Academy of Arts and Science (en) ![]() ![]() |
Obra | |
Obres destacables
| |
Família | |
Fills | Rudolf Abderhalden ![]() |
Premis
| |
![]() ![]() |
Emil Abderhalden (9 de març de 1877, Oberuzwil - 5 d'agost de 1950, Zuric, Suïssa) fou un fisiòleg i bioquímic suís.
Biografia[modifica]
Durant la Primera Guerra Mundial destacà per la seva ajuda en l'evacuació de nens desnodrits d'Alemanya cap a Suïssa. Fou professor de fisiologia a la Universitat de Halle, els seus estudis se centraren en els aminoàcids i en les proteïnes. És conegut per haver inventat el 1912 una prova (la reacció Abderhalden) per determinar l'embaràs per la presència de la proteïna "estranya" a la sang. La prova, tanmateix, demostrà ser poc fiable i fou substituïda el 1928 per la prova Zondek-Ascheim.
Abderhalden fou considerat a Alemanya com el fundador de la bioquímica i era la base de molts treballs que se'n feren posteriorment.
Obres[modifica]
- La reacció d'Abderhalden.
- Tractat de fisiologia i química fisiològica.
- Fonaments de l'alimentació.
- Bioquímica de les vitamines.
- Manual dels mètodes bioquímics de treball. (En 107 volums)[1]
Referències[modifica]
- ↑ «Google.es/books». [Consulta: 7 gener 2010].