Emil Artin

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaEmil Artin
EmilArtin.jpg
Dades biogràfiques
Naixement 3 de març de 1898
Viena
Mort 20 de desembre de 1962 (64 anys)
Hamburg
Ètnia Armenis dels Estats Units d'Amèrica
Alma mater Universitat de Göttingen (1921–)
Universitat de Leipzig (1919–)
Universitat de Viena (1916–)
Activitat professional
Director de tesi Gustav Herglotz
Camp de treball Àlgebra
Ocupació Matemàtic i professor d'universitat
Ocupador Universitat d'Hamburg (1922–)
Universitat de Michigan
Universitat de Princeton
Universitat de Notre Dame
Deixebles Serge Lang, John Tate i Max August Zorn
Obra
Estudiants de doctorat Iain T. A. C. Adamson
Dades familiars
Cònjuge Natascha Artin Brunswick (1929–1959)
Fills Michael Artin
Premis i reconeixements
Modifica dades a Wikidata

Emil Artin (3 de març de 1898 - 20 de desembre de 1962) va ser un matemàtic austríac nascut a Viena que va iniciar la seva carrera a Alemanya, a la Universitat de Göttingen i el 1923 es va mudar a la universitat d'Hamburg. L'amenaça nazi el va obligar a emigrar als Estats Units el 1937 on va ser a la Universitat d'Indiana (1938-1946) i Universitat de Princeton (1946-1958). És el pare de Michael Artin, un algebrista nord-americà actualment en el MIT.

Va ser un dels millors algebristes del segle, amb una influència més important del que podem creure. Va treballar en la teoria de nombres. Va contribuir a la teoria algebraica dels anells associatius i els nombres hipercomplexos.

La seva activitat científica es va centrar de forma particular en l'aritmètica analítica i teòrica dels camps de números|nombres quadràtics. El 1944 va descobrir anells de condicions mínimes paraideals, els anomenats en el seu honor anells d'Artin. Les seves aportacions matemàtiques es troben expressades a les seves obres Theorie der Gammafunktion (1931), Galois Theory (1942), Geometric Algebra (1957) i The Collected Papers (1965).

Emil Artin va morir el 1962, a Hamburg, Alemanya.

Enllaços externs[modifica]

  • O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Emil Artin» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive.