Emil Adolf von Behring

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Emil von Behring)
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaEmil Adolf von Behring
E A Behring.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement15 març 1854 Modifica el valor a Wikidata
Ławice (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Mort31 març 1917 Modifica el valor a Wikidata (63 anys)
Marburg Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortPneumònia Modifica el valor a Wikidata
Catedràtic
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
NacionalitatAlemanya Alemanya
FormacióUniversitat Humboldt de Berlín Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Director de tesiRobert Koch i Shibasaburo Kitasato Modifica el valor a Wikidata
Camp de treballMedicina i malaltia infecciosa Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciómedicina
OcupadorUniversitat de Marburg
Universitat de Halle Modifica el valor a Wikidata
Membre de
AlumnesJohannes Andreas Grib Fibiger Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeElse von Behring (1896–) Modifica el valor a Wikidata
Premis

Find a Grave: 175471401 Modifica els identificadors a Wikidata

Emil Adolf von Behring (Handsford, Imperi Alemany, 15 de març de 1854Marburg an der Lahn, 31 de març de 1917) fou un bacteriòleg alemany guardonat l'any 1901 amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia pels seus treballs sobre la diftèria. En honor seu s'anomenà el cràter von Behring sobre la superfície de la Lluna, així com l'asteroide (65685) Behring descobert el 10 d'octubre de 1990 pels seus compatriotes Freimut Börngen i Lutz D. Schmadel.

Biografia[modifica]

Emil Adolf von Behring

Va néixer el 1854 a la ciutat de Handsford, ciutat que en aquells moments formava part de Prússia Oriental i que avui dia forma part de Polònia amb el nom d'Iława. Va estudiar medicina al Kaiser-Wilhelm-Akademie für das militärärztliche Wesen de Berlín, on es llicencià el 1878.

Després de treballar com a cirurgià militar, el 1889 va abandonar l'exèrcit per esdevenir ajudant de Robert Koch a l'Institut d'Higiene de la Universitat de Berlín, seguint-lo l'any 1891 a l'Institut de Malalties Infeccioses quan aquest va ser escollit director. Posteriorment va ser catedràtic de la Universitat de Trobi l'any 1894 i, el 1895, fou nomenat director de l'Institut d'Higiene de Marburg, càrrec que desenvolupà fins al 1917 quan morí a la seva residència de Marburg an der Lahn.

Recerca científica[modifica]

El 1890 va descobrir l'antitoxina del tètanus juntament amb el bacteriòleg japonès Shibasaburo Kitasato. Ambdós científics van descobrir, realitzant la seva recerca amb cobaies, que en injectar el sèrum sanguini d'un animal afectat pel tètanus a un altre es genera immunitat a la malaltia del segon. Així mateix van comprovar que els animals immunitzats contra el tètanus presentaven aquesta qualitat perquè havien de disposar d'alguna substància capaç de controlar la infecció.

El 1891 van tractar amb sèrum una nena malalta de diftèria, aconseguint-li salvar la vida. Això li va fer sospitar de l'existència d'unes substàncies, que va anomenar antitoxines, que eliminaven les toxines segregades pels bacteris, cosa que va suposar un gran avanç en el coneixement de les defenses corporals i va demostrar que el poder de resistència a la malaltia no resideix en les cèl·lules del cos, sinó en el sèrum sanguini lliure de cèl·lules. L'any 1901 fou guardonat amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia, en la seva primera convocatòria, «per les seves investigacions sobre la diftèria i l'aplicació de sèrum».[1]

Posteriorment continuà amb la seva recerca al voltant de les antitoxina, introduint l'any 1913 un sistema d'inoculació, encara vigent avui dia, capaç d'immunitzar els nens contra la diftèria.

Referències[modifica]