Emili Arnús i Oliveras
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1852  Barcelona |
| Mort | 1908 (55/56 anys) Barcelona |
| Activitat | |
| Ocupació | mecenes |
| Família | |
| Fills | Gonçal Arnús i Pallós |
| Pare | Evarist Arnús i de Ferrer |
Emili Arnús i Oliveras (Barcelona, 1852 - Barcelona, 1908) va ser un mecenes català.
Biografia[modifica]
Fill del banquer Evarist Arnús i de Ferrer i de la seva segona muller, Balbina Oliveras i Comerma.[1]
Home de caràcter bohemi, havent desestimat dedicar-se al negoci de la banca, que va deixar al seu cosí Manuel Arnús, es dedicà a muntar a cavall i a fer de mecenes. Fanàtic de la música i els concertistes, va impulsar la segona dècada de la vida del Teatre Líric.[2] Al tombant de segle xx, va fer donació del teatre a l'Ajuntament de Barcelona, tanmateix, a causa de divergències entre els regidors i a la febre constructora, van fer que el teatre fos enderrocat.[3]
També va remodelar la Torre Arnús a Badalona, obra encarregada a Salvador Vinyals i Sabaté vers 1890. A més, va fer-hi construir, entre d'altres, el castell del llac, i hi va traslladar la torre meteorològica del jardins del Teatre Líric pedra a pedra, després del tancament de la sala,[4] i que Emili va mostrar sempre amb orgull a les visites que rebia a Badalona.[3]
Emili Arnús va morir el 1908 i el seu fill, Gonçal Arnús i Pallós, a diferència d'ell, sí va voler dedicar-se a la banca, però no s'entengué amb el seu oncle i ambdós van crear bancs per separat, sent la de Gonçal la coneguda com Banca Arnús.[5]
Referències[modifica]
- ↑ Hernández Tudela, Anna «El llegat artístic d'Evarist Arnús a Badalona: la Torre Arnús de l'arquitecte Josep Oriol Mestres i Esplugas». Carrer dels Arbres, 4a època, núm. 6, 2021, pàg. 82.
- ↑ Guardiet i Bergé, Montserrat. El Teatre Líric de l'Eixample (1881-1900). Barcelona: Pòrtic, 2006, p. 335.
- ↑ 3,0 3,1 Guardiet, Montserrat; Muñoz-Ramos, Gregori «La torre del rellotge de Ca l'Arnús: una estació meteorològica singular». Carrer dels Arbres, 3a època, núm. 19, 2008, pàg. 47.
- ↑ Hilario Chancho, Carme «Els jardins de la burgesia». Carrer dels Arbres, 3a època, núm. 22, 2012, pàg. 77.
- ↑ Cabana, Francesc. «Francesc Cambó: la banca i les finances». A: El món de Cambó: permanència i canvi en el seu 125è aniversari. Barcelona: Institut Cambó, 2001, p. 57-73.