Emili Blanch i Roig

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaEmili Blanch i Roig
EmiliBlanchRoig.jpg
Retrat d'Emili Blanch i Roig
Dades biogràfiques
Naixement 30 octubre 1897
la Pera
Mort 9 gener 1996 (98 anys)
Girona
Alma mater Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona
Activitat professional
Ocupació Arquitecte
Obra
Obres destacades Casa Blanch (1932)
Casa Reig (1934)
Casa Guillamet (1935)
Modifica dades a Wikidata
Casa Guillamet a Figueres
Casa a Caldes de Malavella (Av. Dr Furest)

Emili Blanch i Roig (La Pera, 30 d'octubre de 1897 - Girona, 9 de gener de 1996) fou un arquitecte racionalista.

Va ser l'introductor d'aquest corrent a les comarques gironines, juntament amb Ricard Giralt Casadesús, Bartomeu Agustí Vergès i Joan Roca Pinet. Influït per Mies van der Rohe, Le Corbusier i les avantguardes europees, l'obra de Blanch prioritza la funcionalitat, allunyant-se de l'ornamentació noucentista. L'arquitectura racionalista es va donar conèixer a Catalunya arran d'unes conferències de Le Corbusier a l'Escola d'Arquitectura de Barcelona, on es va constituir el GATCPAC (Grup d'Arquitectes i Tècnics Catalans per al Progrés de l'Arquitectura Contemporània), coincidint amb la proclamació de la Segona República. Sense estar-hi associat, Blanch va participar dels seus objectius modernitzadors, practicant una arquitectura de factura racionalista que suposarà la introducció a Girona del nou model arquitectònic.[1]

Antiga Seu del Museu del Suro de Palafrugell

El 1916 comença a treballar al despatx de l’arquitecte Manuel Raspall com a delineant i tres anys més tard es matricula a l'Escola d’Arquitectura de Barcelona. Compagina els estudis amb la feina de delineant als despatxos de Manuel Raspall i de Vicens Artigas i obté el títol d’arquitecte l’any 1925.

Casa a Caldes de Malavella (Av. Dr. Furest)

L'any 1927 és nomenat arquitecte director de l’Oficina Provincial de Construccions Civils i membre de la Comissió Provincial de Monuments. Poc després és nomenat arquitecte provincial a la Diputació de Girona i a partir de 1936, arquitecte de la Generalitat a Girona. Paral·lelament, des del seu despatx professional, projecta algunes de les que esdevindran les seves obres més reconegudes: la Casa Jonquera (1931), la Casa Blanch (1932. La casa particular a Girona llegada per l'arquitecte a la Creu Roja)[2] i la Casa Teixidor (1934), totes tres al carrer Bernat Boades de Girona, i la Casa Reig (1934) i la Casa Guillamet (1935), a Figueres.[3]

Va ser arquitecte municipal a diverses poblacions, com Caldes de Malavella, Palafrugell i Portbou.

El gener del 1939, perduda la guerra, la seva actuació política a favor de la República i la seva militància a ERC el van empènyer a l'exili, primer a França (Montpeller, fins al 1942) i després a Mèxic, on va tornar a exercir d'arquitecte, fins que va tornar a Catalunya el 1948. Un any més tard les autoritats revoquen la prohibició de practicar la seva professió, tot i que ja no va projectar més grans obres, sinó petits habitatges de renda limitada, magatzems i garatges i alguns equipaments turístics, com els xalets de la urbanització Cala Rovellada de Colera. Va dedicar els últims anys de la seva carrera a les obres de reforma i adequació de la casa Blanch de Púbol per a destinar-la a residència geriàtrica, i que llegarà al Departament de Benestar Social de la Generalitat de Catalunya.[4]

Referències[modifica]

  1. «Modernisme, noucentisme, racionalisme i eclecticisme» (en català).
  2. Gran Enciclopèdia Catalana - Emili Blanch i Roig (en català). EC, Data de revisió: 2014-07-01. 
  3. «Un nou model d'arquitectura al servei d'una idea de país» (en català).
  4. Domenech i Casadevall, Gemma. Emili Blanch i Roig (en català). Documenta Universitaria. ISBN 9788499841748.