Emili Blanch i Roig

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaEmili Blanch i Roig
Dades biogràfiques
Naixement 30 d'octubre de 1897
la Pera
Mort 9 de gener de 1996 (98 anys)
Girona
Activitat professional
Ocupació Arquitecte
Modifica dades a Wikidata
Casa Guillamet a Figueres
Casa a Caldes de Malavella (Av. Dr Furest)

Emili Blanch i Roig (La Pera, 30 d'octubre de 1897 - Girona, 9 de gener de 1996) fou un arquitecte racionalista.

Va ser l'introductor d'aquest corrent a les comarques gironines, juntament amb Ricard Giralt Casadesús, Bartomeu Agustí Vergès i Joan Roca Pinet. Influït per Mies van der Rohe, Le Corbusier i les avantguardes europees, l'obra de Blanch prioritza la funcionalitat, allunyant-se de l'ornamentació noucentista. L'arquitectura racionalista es va donar conèixer a Catalunya arran d'unes conferències de Le Corbusier a l'Escola d'Arquitectura de Barcelona, on es va constituir el GATCPAC (Grup d'Arquitectes i Tècnics Catalans per al Progrés de l'Arquitectura Contemporània), coincidint amb la proclamació de la Segona República. Sense estar-hi associat, Blanch va participar dels seus objectius modernitzadors, practicant una arquitectura de factura racionalista que suposarà la introducció a Girona del nou model arquitectònic.[1]

Antiga Seu del Museu del Suro de Palafrugell

El 1916 comença a treballar al despatx de l’arquitecte Manuel Raspall com a delineant i tres anys més tard es matricula a l'Escola d’Arquitectura de Barcelona. Compagina els estudis amb la feina de delineant als despatxos de Manuel Raspall i de Vicens Artigas i obté el títol d’arquitecte l’any 1925.

Casa a Caldes de Malavella (Av. Dr. Furest)

L'any 1927 és nomenat arquitecte director de l’Oficina Provincial de Construccions Civils i membre de la Comissió Provincial de Monuments. Poc després és nomenat arquitecte provincial a la Diputació de Girona i a partir de 1936, arquitecte de la Generalitat a Girona. Paral·lelament, des del seu despatx professional, projecta algunes de les que esdevindran les seves obres més reconegudes: la Casa Jonquera (1931), la Casa Blanch (1932. La casa particular a Girona llegada per l'arquitecte a la Creu Roja)[2] i la Casa Teixidor (1934), totes tres al carrer Bernat Boades de Girona, i la Casa Reig (1934) i la Casa Guillamet (1935), a Figueres.[3]

Va ser arquitecte municipal a diverses poblacions, com Caldes de Malavella, Palafrugell i Portbou.

El gener del 1939, perduda la guerra, la seva actuació política a favor de la República i la seva militància a ERC el van empènyer a l'exili, primer a França (Montpeller, fins al 1942) i després a Mèxic, on va tornar a exercir d'arquitecte, fins que va tornar a Catalunya el 1948. Un any més tard les autoritats revoquen la prohibició de practicar la seva professió, tot i que ja no va projectar més grans obres, sinó petits habitatges de renda limitada, magatzems i garatges i alguns equipaments turístics, com els xalets de la urbanització Cala Rovellada de Colera. Va dedicar els últims anys de la seva carrera a les obres de reforma i adequació de la casa Blanch de Púbol per a destinar-la a residència geriàtrica, i que llegarà al Departament de Benestar Social de la Generalitat de Catalunya.[4]

Referències[modifica]

  1. «Modernisme, noucentisme, racionalisme i eclecticisme» (en català).
  2. Gran Enciclopèdia Catalana - Emili Blanch i Roig (en català). EC, Data de revisió: 2014-07-01. 
  3. «Un nou model d'arquitectura al servei d'una idea de país» (en català).
  4. Domenech i Casadevall, Gemma. Emili Blanch i Roig (en català). Documenta Universitaria. ISBN 9788499841748.