Emili Darder i Cànaves

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaEmili Darder i Cànaves
Polític Emili Darder i Cànaves.jpg
 Batlle municipal 


 Regidor 

Dades biogràfiques
Naixement 20 de juny de 1895
Palma
Mort 24 de febrer de 1937 (41 anys)
Alma mater Universitat de València
Activitat professional
Ocupació Polític
Altres dades
Partit polític Esquerra Republicana Balear
Modifica dades a Wikidata

Emili Darder i Cànaves[1] (Palma, 20 de juny de 1895 - Palma, 24 de febrer de 1937) fou un metge i polític mallorquí, darrer batle republicà de Palma. Metge i polític, fou afusellat el 24 de febrer de 1937 per les tropes franquistes durant la guerra civil. Metge de professió, progressista, mallorquinista i catòlic, fou un dels intel·lectuals mallorquins més compromesos en la modernització i recuperació nacional de l'illa.

Una fundació cultural lligada al PSM, un dels premis 31 de desembre de l'Obra Cultural Balear i un premi de la secció d'Esquerra Unida de Palma,[2] un institut d'educació secundària de Palma i un carrer de la mateixa ciutat duen el seu nom. El 2011 es va crear un recorregut històric per recordar la seva memòria.[3]

Biografia[modifica | modifica el codi]

Llicenciat en medicina i cirurgia per la Universitat de València l'any 1915, es doctorà en anàlisis clíniques. Fou membre de les acadèmies de Medicina i Cirurgia de Palma (1926) i de Barcelona (1933) i vocal de la junta dels Congressos de Metges de Parla Catalana. A partir de 1927, fou el cap de la secció d'epidemiologia de l'Institut d'Higiene de les Balears. Com a metge, divulgà els avenços sanitaris i treballà per la higiene social. Va escriure articles de caràcter polític i cultural en diverses publicacions, com La Nostra Terra i el Calendari Mallorquí i de caràcter mèdic a la Revista Balear de Medicina.

Polític (1923-1933)[modifica | modifica el codi]

Després d'una llarga etapa de vinculació a iniciatives culturals, s'integrà en l'activitat política dins el republicanisme d'esquerra. Fou un dels fundadors de l'Associació per la Cultura de Mallorca (1923), de la qual en fou president (1925-31). A les eleccions municipals d'abril del 1931, va esser elegit regidor de l'Ajuntament de Palma per la candidatura del Partit Republicà Federal de Mallorca. Presidí les comissions de sanitat i d'educació, de les quals en sorgiren el Projecte General de Construccions Escolars (setembre del 1931) i el Pla de Reorganització dels Serveis Sanitaris Municipals (novembre del 1932). Formà part de la comissió redactora de l'Avantprojecte d'Estatut d'Autonomia del 1931. El gener del 1932, fou un dels fundadors d'Acció Republicana de Mallorca que, el 1934, va esser el nucli de l'Esquerra Republicana Balear, de la qual fou un dels principals dirigents. A la constitució d'aquest partit, el 8 d'abril de 1934, es fa constar que el president honorari és Manuel Cirer i que hi ha un Comitè Executiu del qual n'és secretari Eduard Gómez Ibáñez i el President n'és Vicenç Tejada. Emili Darder té el càrrec de Tresorer.[4] Bernat Jofre era el vocal representant de la demarcació de Ponent. El jove Pere Capellà en fou militant, però no n'ostentà cap càrrec destacat.[5]

Batlle (1933-1936)[modifica | modifica el codi]

El desembre de 1933, fou elegit batle de Palma. Des d'aquest càrrec impulsà la dotació d'aigua i clavegueram per a tota la ciutat, la construcció de guarderies i de grups escolars, com els de Son Espanyolet, el des Coll d'en Rabassa i el de l'avinguda Alexandre Rosselló, inaugurat l'abril del 1934. Continuà la reforma dels serveis sanitaris de l'Ajuntament i obrí noves seccions de la Casa del Socors. També es preocupà pel correcte funcionament dels mercats i per donar feina als treballadors aturats. Va esser suspès en les seves funcions el 1934, arran de la Revolució d'Octubre, però li fou retornat el càrrec el febrer del 1936, amb el triomf del Front Popular. El juny del 1936, signà la Resposta al Missatge dels Catalans.

Quan esclatà la Guerra Civil, va ésser detingut el 20 de juliol del 1936 i tancat al Castell de Bellver. El desembre del 1936 se li embargaren béns per valor de dos milions de pessetes. Sotmès a consell de guerra, fou condemnat a mort encara que el fiscal només n'havia demanat 20 anys de presó. El 24 de febrer del 1937, tot i trobar-se greument malalt, fou afusellat al cementeri de Palma juntament amb Antoni Maria Ques Ventanyol, Alexandre Jaume Rosselló i Antoni Mateu Ferrer.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Emili Darder i Cànaves». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. «Esquerra Unida de Palma lliura els premis Emili Darder en la seva primera edició».
  3. Marí, Francesca. «Les ‘obres’ de Darder». dbalears, 20-02-2011. [Consulta: 20 febrer 2011].
  4. "La fusió dels partits republicans d'esquerra de les Balears" a "República" 12 (14.4.1934)
  5. "Pere Capellà (1907-1954). La lluita incansable per la llibertat" de Pere Fullana Puigserver. Ajuntament d'Algaida. Inca, 2005.)

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Càrrecs públics
Precedit per:
Josep Tomàs
Batle de Palma
1933-1934
Succeït per:
Lluís Ferrer
Precedit per:
Lluís Ferrer
Batle de Palma
1936-1936
Succeït per:
Mateu Zaforteza Musoles