Emili Guanyavents i Jané

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Emili Guanyavents)
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaEmili Guanyavents i Jané
Emili Guanyabens 0906.JPG
Dades biogràfiques
Naixement 1860
Barcelona
Mort 1941 (80/81 anys)
Activitat professional
Ocupació Poeta
Modifica dades a Wikidata

Emili Guanyavents i Jané (Barcelona, 1860 - 1941) fou poeta i traductor. També anomenat Emili Guanyabens. És l'autor de la lletra d'Els segadors actual (1899). Fou tipògraf i participà en el Congrés Catalanista celebrat a l'octubre de 1880. Col·laborava activament en el Diari Català (1881), La Tramontana, a partir de 1886 (de la qual fou membre del consell de redacció fins al 1889), La Veu del Centre Català (1888), i col·laborà amb el grup de L'Avenç especialment entre 1892 i 1893. Entrà en contacte amb l'anarquisme per mitjà de la Societat Tipogràfica, i tal com van fer altres personatges de l'època, com ara l'enginyer i folklorista Cels Gomis i Mestres, el dibuixant i pintor Josep Lluís Pellicer, o el tipògraf Eudald Canibell, s'esforçà a fer compatible el seu internacionalisme anarquista amb el catalanisme. Participà en el Primer Certamen Socialista, celebrat a Reus el 1885. A mitjan 1882, formà part del grup anarcosindicalista que s'escindí de la Societat Tipogràfica i fundà tot seguit La Solidària. A partir de 1892 s'apartà de l'anarquisme. Com a poeta, estava seduït per un simbolisme d'inspiració maragalliana. Publicà periòdicament composicions a les pàgines de L'Avenç, així com diversos llibres de poesia. Participà en els Jocs Florals i va guanyar la Flor Natural en els de 1888.[1] Com a corrector de l'Institut d'Estudis Catalans, posà al dia, entre d'altres, les obres completes de Narcís Oller i d'Ignasi Iglésias. Poeta de ressonàncies simbolistes i maragallianes, publicà diverses obres en què aplegà versions mètriques de simbolistes i parnassians francesos.[2]

Obres[modifica]

Referències[modifica]

Enllaços externs[modifica]

Vegeu texts en català sobre Emili Guanyavents i Jané a Viquitexts, la biblioteca lliure.
  • Vidal Rosich, Plácit «Singulars Anecdòtics: Mestre Emili Guanyabéns». Revista del Centre de Lectura de Reus, núm. 49, 3a època, Febrer 1922.
  • Ferran Aisa, Àcrates i Poetes: Emili Guanyavents, Catalunya, núm. 94, febrer de 2008.