Emili Sagi i Barba
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 26 març 1876 Barcelona |
| Mort | 7 agost 1949 (73 anys) Polop (la Marina Baixa) |
| Activitat | |
| Ocupació | Cantant, compositor, director d'orquestra |
| Gènere | Sarsuela |
| Veu | Baríton |
| Instrument | Veu |
| Família | |
| Cònjuge | Lluïsa Vela i Lafuente |
| Fills | Enric Sagi i Liñán, Emili Sagi i Liñán, Lluís Sagi i Vela |
| Parents | Anna Maria Martínez Sagi (neboda) Armand Martínez Sagi (nebot) |
  | |
Emili Sagi i Barba (Barcelona, 26 de març de 1876[1] - Polop, Marina Baixa, 7 d'agost de 1949[2]) fou un baríton que assolí grans èxits, tant en òpera com en sarsuela, a Espanya i a l'Amèrica del Sud i enregistrà diversos discs.
Biografia[modifica]
Va néixer a Barcelona, al carrer Carretes de la ciutat, fill de Domènec Sagi, comerciant de Valls, i d'Eugènia Barba, de Barcelona. La família es va traslladar a Mataró quan Emili tenia 6 anys. A Mataró va començar a cantar al Col·legi dels Escolapis, a les funcions religioses que s'hi celebraven. Va estudiar música i cant, després que la família tornés a viure a Barcelona, al Conservatori Municipal de Música de Barcelona.
A dinou anys va anar a viure a l'Argentina, on va debutar amb l'òpera La Dolores, de Tomás Bretón. Més tard va completar la gira per Amèrica del Sud anant a l'Uruguai i a Cuba, cantant òpera, opereta i sarsuela.
Es va casar dues vegades, la primera amb la ballarina Concepció Liñán i Pelegrí, amb la qual va tenir al destacat futbolista Emili Sagi i Liñán (1900-1951), que fou conegut en els entorns futbolístics com a Sagi-Barba, en referència al seu pare, al cantant Enric Sagi i Liñán,[3] qui va ser també baríton i jugador de futbol, a Glòria Sagi i Liñán (1898-1985),[4] actriu i tiple, igualment coneguda com a Glòria Sagi-Barba.[5]
En segones núpcies, Emili Sagi i Barba es va casar amb la soprano valenciana Lluïsa Vela, amb la qual va tenir al baríton Lluís Sagi i Vela (1914-2013) i a Josep Sagi i Vela (pare de dos reconeguts jugadors de bàsquet, Gonzalo i José Luis Sagi-Vela). Emili Sagi va aconseguir el divorci de la seva primera esposa a l'Uruguai, d'una forma que va ser considerada per la ballarina com a fraudulenta, per la qual cosa va interposar una demanda contra ell, per bigàmia.[6] La demanda no va tenir èxit, sent considerat vàlid el matrimoni d'Emili Sagi amb Lluïsa Vela a tots els efectes.[7]
El 1914 estrenà a Madrid Las golondrinas, de José María Usandizaga, com a cantant, juntament amb la seva segona esposa, Luïsa Vela, aquesta en avançat estat de gestació (Luís Sagi i Vela naixeria pocs dies després de l'estrena). El 1922 estrenà a Barcelona Don Joan de Serrallonga, d'Enric Morera i Viura, al teatre Tívoli.[8] El 1932, amb 56 anys, va anunciar la seva retirada de l'escena professional, encara que va seguir mantenint una certa activitat fins a la seva mort el 1949.
Va dirigir orquestra també, principalment per ajudar els seus fills cantants en les seves carreres artístiques.
Composicions[modifica]
Va compondre sarsueles, com ara:
- El desterrado, juntament amb Concordi Gelabert, amb text d'Armando Oliveros Millán, estrenada al Teatre Tívoli de Barcelona el 19 de setembre de 1924.[9][10]
- El maestro Ilusión, juntament amb Joan Baptista Lambert, text de Federico Lafuente, estrenada al Teatre Fuencarral de Madrid el 28 de setembre de 1934.[11]
- Las palomas, text de José Ramos Martín, estrenada al Teatre Gran Capità de Granada el 10 de setembre de 1945.[12]
Es conserva també composicions per a veu i piano, com Plegaria al Sagrado Corazón de Jesús (1936),[13] i Bendita sea tu pureza (1941), ambdues editades per Unió Musical Espanyola.[14]
Estrenes[modifica]
Emili Sagi i Barba va participar en les estrenes de les següents obres:[15]
| Títol | Música | Llibret | Data | Teatre | Lloc |
|---|---|---|---|---|---|
| Los cadetes de la reina | Pablo Luna | Julián Moyrón Sánchez | 18 de gener de 1913 | Teatre Circ Price | Madrid |
| Las golondrinas (versió sarsuela) | José María Usandizaga | Gregorio Martínez Sierra | 5 de febrer de 1914 | Teatre Circ Price | Madrid |
| La vida breve (estrena a Espanya) | Manuel de Falla | Carlos Fernández Shaw | 14 de novembre de 1914 | Teatre de la Zarzuela | Madrid |
| Los calabreses | Pablo Luna | José Jackson Veyán i Emilio González del Castillo | 19 d'octubre de 1918 | Teatre Apolo | Madrid |
| La dogaresa | Rafael Millán | Antonio López Monís | 17 de setembre de 1920 | Teatre Tívoli | Barcelona |
| El pájaro azul | Rafael Millán | Antonio López Monís | 5 de març de 1921 | Teatre Tívoli | Barcelona |
| La alsaciana | Jacinto Guerrero | José Ramos Martín | 12 de novembre de 1921 | Teatre Tívoli | Barcelona |
| Don Joan de Serrallonga | Enric Morera | Víctor Balaguer adaptat per Francesc Pujols | 7 d'octubre de 1922 | Teatre Tívoli | Barcelona |
| Por una mujer | Joan Baptista Lambert | Antonio Paso Cano i Ricardo González del Toro | 31 d'octubre de 1924 | Teatre Tívoli | Barcelona |
| La severa | Rafael Millán | Federico Romero i Guillermo Fernández-Shaw | 23 de desembre de 1925 | Teatre Tívoli | Barcelona |
| La pastorela | Pablo Luna i Federico Moreno Torroba | Fernando Luque i Enrique Calonge | 10 de novembre de 1926 | Teatre Novedades | Madrid |
| La del soto del parral | Reveriano Soutullo i Joan Vert | Luís Fernández García[16] i Anselmo Cuadrado Carreño | 26 d'octubre de 1927 | Teatre La Latina | Madrid |
| El dictador | Rafael Millán | Federico Romero i Guillermo Fernández-Shaw | 17 de novembre de 1927 | Teatre Apol·lo | Barcelona |
| La rosa del azafrán | Jacinto Guerrero | Federico Romero i Guillermo Fernández-Shaw | 14 de març de 1930 | Teatre Calderón | Madrid |
| La fama del tartanero | Jacinto Guerrero | Federico Romero i Guillermo Fernández-Shaw | 2 d'octubre de 1931 | Teatre Lope de Vega | Valladolid |
| Luisa Fernanda | Federico Moreno Torroba | Federico Romero i Guillermo Fernández-Shaw | 26 de març de 1932 | Teatre Calderón | Madrid |
Notes[modifica]
- ↑ La inscripció al Llibre Registre de Naixements de l'Ajuntament de Barcelona indica que va néixer el 23 de març, sent inscrit el 26 de març amb els noms d'Emili Domènec Joan.
- ↑ «Necrológicas». La Vanguardia, 10-08-1949, pàg. 9.
- ↑ Enric Sagi i Liñán (1902-1975), també anomenat Enric Sagi-Barba
- ↑ La Vanguardia, 26-03-1985, pàg. 24.
- ↑ «...Companyia subvencionada de Mercè Nicolau». La Rambla, 05-11-1934, pàg. 1.
- ↑ «Providencias judiciales». Boletín Oficial de la Provincia de Madrid, 11-07-1914, pàg. 3.
- ↑ «Sagi ¿Barba-azul?». El duende, 03-05-1914, pàg. 7.
- ↑ Enciclopèdia Catalana S. A. volum núm. 13, pàg. 41 (ISBN 84-85194-08-X)
- ↑ «Espectáculos». La Vanguardia, 19-09-1924, pàg. 10.
- ↑ «Música y teatros - Tívoli - El desterrado». La Vanguardia, 21-09-1924, pàg. 15.
- ↑ «Cartelera madrileña». ABC, 28-09-1934, pàg. 43.
- ↑ «Anunci del teatre Gran Capità». La Prensa (Granada), 10-09-1945, pàg. 2.
- ↑ «Plegaria al Sagrado Corazón». Biblioteca Nacional d'Espanya.
- ↑ «Bendita sea tu pureza». Biblioteca Nacional d'Espanya.
- ↑ «Emilio Sagi-Barba» (en castellà). lazarzuela.webcindario.com.
- ↑ Luis Fernández de Sevilla, de nom artístic
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Emili Sagi i Barba |
Vegeu també[modifica]
- Víctor Sagi i Montplet, besnet d'Emili Sagi i Barba.