Emili Sagi i Barba

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaEmili Sagi i Barba
Emilio Sagi Barba.png
Dades biogràfiques
Naixement 26 de març de 1876
Barcelona
Mort 7 d'agost de 1949 (73 anys)
Polop
Activitat professional
Ocupació Cantant, compositor, director d'orquestra
Gènere Sarsuela
Veu Baríton
Modifica dades a Wikidata

Emili Sagi i Barba (Barcelona, 26 de març de 1876 - Polop, Marina Baixa, 7 d'agost de 1949[1]) fou un baríton que assolí grans èxits, tant en òpera com en sarsuela, a Espanya i a l'Amèrica del Sud i enregistrà diversos discs.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Va néixer a Barcelona, al carrer Carretes de la ciutat. La família es va traslladar a Mataró quan Emili tenia 6 anys. A Mataró va començar a cantar al Col·legi del Escolapis, a les funcions religioses que s'hi celebraven. Va estudiar música i cant, després que la família tornés a viure a Barcelona, al Conservatori Municipal de Música de Barcelona.

Als dinou anys va anar a viure a l'Argentina, on va debutar amb l'òpera La Dolores, de Tomás Bretón. Més tard va completar la gira per Amèrica del Sud anant a l'Uruguai i a Cuba, cantant òpera, opereta i sarsuela.

Es va casar dues vegades, la primera amb la ballarina Concepció Liñán i Pelegrí, amb la qual va tenir al destacat futbolista Emili Sagi i Liñán (1900-1951), que fou conegut en els entorns futbolístics com a Sagi-Barba, en referència al seu pare, al cantant Enric Sagi i Liñán,[2] qui va ser també baríton, i a Glòria Sagi i Liñán (1899-1985),[3] actriu i tiple, igualment coneguda com a Glòria Sagi-Barba.[4] En segones núpcies es va casar amb la soprano valenciana Lluïsa Vela, amb la qual va tenir al baríton Lluís Sagi i Vela (1914-2013) i a Josep Sagi i Vela (pare de dos reconeguts jugadors de basquet, Gonzalo i José Luis Sagi-Vela). Emili Sagi va aconseguir el divorci de la seva primera esposa a l'Uruguai, d'una forma que va ser considerada per la ballarina com a fraudulenta, per la qual cosa va interposar una demanda contra ell, per bigàmia.[5] La demanda no va tenir èxit, sent considerat vàlid el matrimoni d'Emili Sagi amb Lluïsa Vela a tots els efectes.[6]

El 1914 estrenà a Madrid Las golondrinas, de José María Usandizaga, com a cantant, juntament amb la seva segona esposa, Luïsa Vela, aquesta en avançat estat de gestació (Luís Sagi i Vela naixeria pocs dies després de l'estrena). El 1922 estrenà a Barcelona Don Joan de Serrallonga, d'Enric Morera i Viura, al teatre Tívoli.[7] El 1932, amb 56 anys, va anunciar la seva retirada de l'escena professional, encara que va seguir mantenint una certa activitat fins a la seva mort el 1949.

Va dirigir orquestra també, principalment per ajudar als seus fills cantants en les seves carreres artístiques.

Composicions[modifica | modifica el codi]

Va compondre sarsueles, com ara:

Es conserva també composicions per a veu i piano, com Plegaria al Sagrado Corazón de Jesús (1936),[12] i Bendita sea tu pureza (1941), ambdues editades per Unió Musical Espanyola.[13]

Estrenes[modifica | modifica el codi]

Emili Sagi i Barba va participar en les estrenes de les següents obres:[14]

Títol Música Llibret Data Teatre Lloc
Los cadetes de la reina Pablo Luna Julián Moyrón Sánchez 18 de gener de 1913 Teatre Circ Price Madrid
Las golondrinas (versió sarsuela) José María Usandizaga Gregorio Martínez Sierra 5 de febrer de 1914 Teatre Circ Price Madrid
La vida breve (estrena a Espanya) Manuel de Falla Carlos Fernández Shaw 14 de novembre de 1914 Teatre de la Zarzuela Madrid
Los calabreses Pablo Luna José Jackson Veyán i Emilio González del Castillo 19 d'octubre de 1918 Teatre Apolo Madrid
La dogaresa Rafael Millán Antonio López Monís 17 de setembre de 1920 Teatre Tívoli Barcelona
El pájaro azul Rafael Millán Antonio López Monís 5 de març de 1921 Teatre Tívoli Barcelona
La alsaciana Jacinto Guerrero José Ramos Martín 12 de novembre de 1921 Teatre Tívoli Barcelona
Don Joan de Serrallonga Enric Morera Víctor Balaguer adaptat per Francesc Pujols 7 d'octubre de 1922 Teatre Tívoli Barcelona
Por una mujer Joan Baptista Lambert Antonio Paso Cano i Ricardo González del Toro 31 d'octubre de 1924 Teatre Tívoli Barcelona
La severa Rafael Millán Federico Romero i Guillermo Fernández-Shaw 23 de desembre de 1925 Teatre Tívoli Barcelona
La pastorela Pablo Luna i Federico Moreno Torroba Fernando Luque i Enrique Calonge 10 de novembre de 1926 Teatre Novedades Madrid
La del soto del parral Reveriano Soutullo i Joan Vert Luís Fernández García[15] i Anselmo Cuadrado Carreño 26 d'octubre de 1927 Teatre La Latina Madrid
El dictador Rafael Millán Federico Romero i Guillermo Fernández-Shaw 17 de novembre de 1927 Teatre Apol·lo Barcelona
La rosa del azafrán Jacinto Guerrero Federico Romero i Guillermo Fernández-Shaw 14 de març de 1930 Teatre Calderón Madrid
La fama del tartanero Jacinto Guerrero Federico Romero i Guillermo Fernández-Shaw 2 d'octubre de 1931 Teatre Lope de Vega Valladolid
Luisa Fernanda Federico Moreno Torroba Federico Romero i Guillermo Fernández-Shaw 26 de març de 1932 Teatre Calderón Madrid

Notes[modifica | modifica el codi]

  1. «Necrológicas». La Vanguardia, 10-08-1949, pàg. 9.
  2. Enric Sagi i Liñán (1902-1975), també anomenat Enric Sagi-Barba
  3. La Vanguardia, 26-03-1985, pàg. 24.
  4. «...Companyia subvencionada de Mercè Nicolau». La Rambla, 05-11-1934, pàg. 1.
  5. «Providencias judiciales». Boletín Oficial de la Provincia de Madrid, 11-07-1914, pàg. 3.
  6. «Sagi ¿Barba-azul?». El duende, 03-05-1914, pàg. 7.
  7. Enciclopèdia Catalana S. A. volum núm. 13, pàg. 41 (ISBN 84-85194-08-X)
  8. «Espectáculos». La Vanguardia, 19-09-1924, pàg. 10.
  9. «Música y teatros - Tívoli - El desterrado». La Vanguardia, 21-09-1924, pàg. 15.
  10. «Cartelera madrileña». ABC, 28-09-1934, pàg. 43.
  11. «Anunci del teatre Gran Capità». La Prensa (Granada), 10-09-1945, pàg. 2.
  12. «Plegaria al Sagrado Corazón». Biblioteca Nacional d'Espanya.
  13. «Bendita sea tu pureza». Biblioteca Nacional d'Espanya.
  14. «Emilio Sagi-Barba» (en castellà). lazarzuela.webcindario.com.
  15. Luis Fernández de Sevilla, de nom artístic

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Emili Sagi i Barba Modifica l'enllaç a Wikidata

Vegeu també[modifica | modifica el codi]